El Montcau i la Mola (Sant Llorenç del Munt)

Ruta fantàstica i aixafacames que va pujant i baixant per una part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La caminada surt del Coll d'Estenalles (hi ha aparcament per molts cotxes), travessa la carretera i es va enfilant sense problemes seguint el GR-5. De sobte, un rètol informador assenyala un sender per pujar al Montcau.

Cal agafar aquest sender i sense perdre'l mai s'arriba al cim del Montcau, el primer cim important del dia. S'albiren unes vistes excepcionals del Vallès, del Bages i, sobretot, de la muntanya de Montserrat que es té a tocar. També es veu la Mola i el monestir de Sant Llorenç del Munt que la presideix.

Es baixa del Montcau i s'arriba al Coll d'Eres. Tan bon punt es trepitja el Coll cal agafar la drecera que baixa per l'esquerra seguint el GR-5 fins a una bifurcació. En aquesta bifurcació, cal agafar el camí de l'esquerra que porta fins a una cavitat espectacular i profunda penjada a la Canal del Llor: és la Cova Simanya.

Visitada la cova, cal desfer el camí fins a la bifurcació i ara agafar el camí de la dreta i seguir-lo avall, és el GR-5. Tot baixant es troba que el GR-5 se'n va cap a l'esquerra. En aquest punt, aquest recorregut l'abandona i segueix pel sender que tomba cap a la dreta i que se'n va a una de les zones més màgiques del Parc Natural, les Fogueroses amb les seves pedres espectaculars i gegantines. Es passa per sota o a les vistes del Gegant, el Paller, l'Agulla Mitjana, l'Agulla Petita, la Roca Encavalcada (aquí s'aconsella d'anar a sota a veure-la) fins que una drecera molt dreta porta fins a un mirador des d'on es veuen les Fogueroses des de dalt. Un espectacle, un privilegi per la vista.

Ara el camí continua arran de cingle fins a l'Agulla de Canal de la Tanca. Aquí les vistes també són extraordinàries i destaquen per sobre de totes les meravelles, el Castell de Roca Mur o la Màquina de tren (per la seva forma) i, en la llunyania calitjosa, el cim de la Mola i el seu monestir.

A partir d'aquí vindran uns moments de pau, és a dir de baixada pel Coll de la Canal de la Revella i la Morella -una altra pedra espectacular amb unes vistes que ens evoquen al poeta "com el Vallès no hi ha res".

El descens de la Morella és vertical, completament vertical, en algun punt amb una corda i tot per ajudar. Tanmateix, no ho sembla que sigui tan vertical fins que no te'l mires des de sota.

De la Morella es va carenant per la zona de la Canal de la Morella i ja es veu la Cadireta, una enorme pedra que s'endinsa majestuosa en el buit. Aquest tram, el de donar la volta a la Cadireta i endinsar-se a la Canal Fonda és el pitjor tram del recorregut perquè és molt dur i, segurament, amb moltes possibilitats d'embardissar-se (nosaltres quan hi vam passar feia poc que havien netejat el sender). Aquests són els pitjors moments de la caminada. Cal agafar-se'ls amb tranquil·litat i sense amoïnar-se.

Acabat aquest mal tram es troba un sender que puja amunt segons un pal indicador. És recomanable d'anar amunt perquè hi ha la Cova de Santa Agnès.

De Santa Agnès cal desfer el sender i seguir el caminoi cap a la dreta seguint el Camí de la Senyora que gira de cop en la Roca Foradada del camí de la Senyora, una balma foradada amb unes vistes excel·lents de les zones de Matedepera i Sant Llorenç Savall i de la Carena de la Cova de les Ànimes, a tocar de la Mola.

Es va seguint el Camí de la Senyora fins que travessa un torrent. Aquí sembla que es perdi el camí. El millor que es pot fer si no hi ha aigua, és enfilar-se torrent amunt fins a la drecera següent. No hi ha perill, és segur, no hi ha bardisses i és recte. Això sí, és dret, molt dret.

Trobada la drecera següent, de seguida, hi ha un altre senderó que puja convençudíssim. Si es puja s'arriba a una balma espectacular mig d'obra, mig d'avenc natural: la Balma de la Pinassa. Si es va a l'esquerra de la balma hi ha unes vistes excepcionals i salvatges.

Visitada la balma cal desfer el sender i seguir pel Camí de la Font Soleia fins a la Cova de les Ànimes i les seves vistes de Sabadell i Terrassa.

D'aquí cal desfer els últims metres i enfilar-se per un pendent dretíssim que porta a un extraordinari mirador del Monestir de Sant Llorenç del Munt i de tot el recorregut fet fins ara. Aquí comença la Carena de la Cova de les Ànimes que, sense miraments i amb molts de bufets, porta fins al cim dels cims del PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: La Mola.

En aquest punt cal esplaiar-se amb les vistes i gaudir de la visita gratuïta del monestir (també hi ha un restaurant que funciona).

Reposats i meravellats, només caldrà seguir el Camí de la Carena del Pagès (aquesta ruta se'n desvia un moment al començament de tot perquè porta al Camí de la Canal del Mico. Si hi ha algú més agosarat i vol fer aquest descens de ganxos guanyarà temps) fins al Coll d'Eres i del Coll d'Eres seguint per carretera estreta el GR-5 fins al Coll d'Estenalles, començament i final d'aquesta caminada exuberant.

Nosaltres vam patir en els últims km les inclemències del temps amb aigua, pedra, vent, boirines... que, malgrat el malestar que comportava, ens va oferir unes últimes vistes espectaculars del Montcau curull de saltants d'aigua.

Els Senyderistes iLusos i el nostre company de resseguir línies, en DACAMA, us aconsellem que la feu perquè val moltíssim la pena, és una de les caminades top que es poden fer per la Catalunya central. Un plaer, dura, però esplèndida.

Els Senyderistes iLusos us animem a fer-la i a gaudir-la, amb aigua o sense aigua... de pluja, com vam fer-la i gaudir-la nosaltres!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!