El Mas Blau - La Gabarra

Renfe

Salida desde la renfe de la Terminal 2 del Aeropuerto del Prat de Llobregat

Aeropuerto Terminal 2

Llegada a la Terminal 2 del aeropuerto del Prat de Llobregat

Mural de Joan Miró

Mural de Joan Miró de la Terminal 2 del Aeropuerto del Prat de Llobregat

Interseción

Girar a la izquierda

Albergue juventud del Prat de Llobregat

Albergue creada por la Fundació Catalana de l'Esplai

Albergue de la Juventud del Prat de Llobregat

Interiror del albergue creada por la Fundació catalana de l'Esplai para realizar integración social entre la juventud

Cueva

Cruz roja

Iglesia de Sant Pere i Sant Pau, del Prat de Llobregat

L'antiga església parroquial gòtico-renaixentista del segle XVI va ser cremada l'any 1936 i acabada de destruir durant els anys de la guerra. A partir de 1948 s'inicià la construcció de la part antiga del nou temple, sota la direcció de l'arquitecte municipal Joaquim de Moragas. D'aquella època és el campanar i la cripta neogòtica. L'actual església, obra de Robert Terradas, és del 1969-71.

Iglesia de Sant Pere i Sant Pau, del Prat de Llobregat

Interior de la iglesia había un plano del Prat de Llobregat, del Delta de Llobregat y Barcelona junto a la iglesia. Ademas la capilla, un mural, un omenaje a un aniversario, una arqueta con los Sants Olis y una pregaria delante la cruz.

Iglesia de Sant Pere i Sant Pau, del Prat de Llobregat.

Mapa de la Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Waypoint

Plaça de la Vila

Escultura Urbana de un niño del escultor Francisco Lopez Hernandez. En frente esta el Ayuntamiento.

Font del pou comú, El Prat de Llobregat

L'antiga font del Pou del Comú, on antigament anava a recollir l'aigua la gent del poble, era situada a la plaça de la Vila. En la primera remodelació de la plaça la van convertir en font i fanal, i en la darrera transformació urbana, l'any 2002, va ser traslladada a una façana lateral de l'Ajuntament, la que dona al carrer Major. Es conserven les aixetes i la pica. Al seu damunt s'hi ha instal·lat un mural ceràmic on es pot contemplar una recreació de la plaça cap al segle XIX, abans de les grans transformacions urbanes que van canviar la fesomia del poble. El conjunt de majòliques representen l’antiga plaça i les primitives cases consistorials, nascudes com el poble en el segle XVIII. El pou del Comú des de 1895 font en el centre. Fou traslladada i reformada com esta ara el 2002.

Intersección

null

El antiguo Cine familiar Titán de Cornellà de Llobregat

El edificio del antiguo Cine familiar Titan está situado en la calle Rubió y Ors, 184 de Cornellà de Llobregat. Es un edificio público de arquitectura noucentista y de referente clasicista. Fue un proyecto de construcción impulsado por el arquitecto Bienvenido Marin Espinosa, quien también llevó a cabo muchas transformaciones urbanísticas en la ciudad de Cornellà. El elemento más característico de su estructura es el cuerpo semicircular que forma el chaflán, también tiene un porche en la entrada sobre unas columnas clásicas y una glorieta superior, coronada por un esbelto pináculo cónico. El interior del edificio constaba de vestíbulo, “Foyer”, teatro, anfiteatro, escenarios, servicios y bar. El estilo del cine es noucentista con algunos elementos barrocos como los florones de piedra artificial de las barandillas y las ménsulas y las columnas clásicas del primer piso. La cubierta con pináculo de la glorieta central, cubierta con pizarra, todavía recuerda al movimiento modernista. Hagamos un repaso a su historia: Éste fue el primer cine que se abrió en Cornellà, con fecha de inauguración en 1926. Durante los años de la posguerra y el franquismo, el edificio del Cine Titan se convirtió en la gran distracción de la sociedad del momento, la cual se encontraba en situaciones muy duras. A partir de principios del sesenta del siglo pasado, con nuevas salas por diferentes barrios, el Cine Titan sufrió un progresivo descenso, cerrando sus puertas a finales de los años sesenta. El edificio fue adquirido por el Ayuntamiento de Cornellà, quien instaló en él toda una serie de salas polivalentes y servicios públicos. En la actualidad se la sede de la Biblioteca Marta Mata .

Mercado municipal

Castillo de Cornella

Castell documentat des del 1204 tot i que segurament hi havia hagut un recinte més antic al mateix emplaçament, zona fronterera amb els sarraïns durant els segles IX i X. Perduda la seva funció militar, va esdevenir propietat possiblement de la família Cornellà i després, dels Mallol, convertint-se, amb la primera, en centre d'una gran propietat agrícola, i, amb els segons, en un domini que incloïa vint-i-tres masos de l'entorn. L'edifici, enlairat dalt d'un turó enmig de l'actual retícula urbana, és un magnífic casal fortificat amb un pati central i torres també quadrades als angles. Al segle XV, el castell va ser confiscat per la Diputació del General -guerra civil catalana- i retornat posteriorment als darrers propietaris, els Ribes, que el van ampliar i reformar. Aleshores, es van construir les escales del pati i les finestres geminades. S'havia convertit en residència senyorial, propietat, més tard, dels Rajadell i Cruïlles fins que va arribar un període de decadència a principis del segle XVII. L'any 1666, el compra la família Oriol, que el retorna a una intensa activitat agrícola, esdevenint, de nou, un gran mas amb moltes terres. A principis del XX, es va disgregar la propietat, i l'edifici va ser adquirit pel masover. L'any 1992, aquest va passar a mans de l'Ajuntament, que el va rehabilitar i recuperar per a l'ús públic. Al peu del castell de Cornellà, es bifurquen dues importants rutes de pelegrinatge d’origen medieval: 1a. A l’esquerra, pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, en direcció a l’ajuntament i a l’església parroquial el traçat del Camí Ral d’Aragó -mateix traçat del Camí de Sant Jaume del Llobregat i continuador de la Via Augusta romana-. 2a. La que nosaltres portem, el traçat de la Via Mercadera, seguint el carrer Menéndez y Pelayo i el carrer de la Verge de Montserrat, el qual després de creuar el Llobregat -per la passarel·la- continua en direcció a Sant Boi de Llobregat, Begues, la Granada, la Llacuna, Santa Coloma de Queralt, per enllaçar de nou amb el Camí Català de Sant Jaume poc abans de Cervera.

Iglesia de Santa Maria de Cornellà

Ubicada al mateix indret que havia ocupat l'antiga església del segle XVIII, destruïda el 1936, successora alhora d'una primitiva església paleocristiana. L'edifici actual és de 1940. Construït en maó vist, és d'una sola nau amb transsepte, cimbori poligonal i absis, també poligonal, amb capelles al voltant. Adossat a l'absis hi ha el campanar, que neix en planta quadrada per esdevenir octogonal a la part superior. La façana principal, amb porxo i rosassa amb vitralls, és emmarcada per dues torres de planta quadrada amb finestres allargades del mateix tipus que les del campanar.

Ayuntamiento

Basilica Paleocristiana

Al mateix indret on actualment es troba l'Ajuntament hi havia hagut una petita església visigòtica, probablement del segle V. Aquesta basílica va ser reformada al voltant de l'any 977. En aquesta reforma es va incorporar un arc triomfal amb dues columnes de capitells i bases de tipus califal. És possible que fossin obrats pel mateix taller cordovès que va esculpir els de Santa Maria de Ripoll. Aquests capitells, descoberts l'any 1928 i excepcionalment conservats al seu emplaçament original, són els que presideixen en l’actualitat l'entrada de l'Ajuntament, on encara podem contemplar part de les parets de maçoneria del temple visigòtic. L'any 2009, durant una reforma de la plaça, es van descobrir els fonaments de l'absis, que a hores d’ara es poden veure just al davant de les columnes, a l'entrada de l'Ajuntament. Les recerques arqueològiques posteriors van permetre localitzar altres restes romanes i medievals a la vora

Campanar i fosses de maniobres

Murs i fonamentd de l'esglesia antiga

La rectoria Segle XVI

Vil.la Romana