El Guix- La Sèquia- Viladordis-El Guix

7. Micro paisatges sonors

Autor: Vicent Matamoros Anglès L'escolta i l'olfacte són els sentits més primitius que disposa l'ésser humà, van lligats amb un passat ancestral, el temps en què es vivia entre la natura. Encara guardem reaccions primàries a efectes externs: sentir el plor d'un nen molt petit ens desperta el sentiment d'anar a agafar-lo perquè calli i així consolar-lo, amb un sentit de protecció vers l'infant; o ens desperta perquè el seu plor pot delatar-nos un sentiment de perill, per la posició vers un depredador. Partint d'aquesta memòria sonora, latent dintre de la nostra psique, amb la instal·lació de micropaisatges sonors es pretén dotar a l'espectador de la capacitat d'escolta perduda i rangs freqüencials obviats en l'evolució caòtica i industrialitzada que hem viscut. Partint d'aquesta memòria sonora latent dintre de la nostra psique, amb la instal·lació de micropaisatges sonors es pretén dotar a l'espectador de la capacitat d'escolta perduda i rangs freqüencials obviats en l'evolució caòtica i industrialitzada que hem viscut. Es pretén amplificar els sons naturals existents a partir del procés acústic de les escultures sonores Baschet, buscant un efecte d'escolta augmentada per l'espectador com seria en l'antiguitat el Sapiens en la Natura. L'amplificació d'aquests sons es realitzaria amb una sèrie d'altaveus acústics disseminats per una zona natural, buscant ampliar d'una manera acústica els sons ja existents de la natura.

8. Cista antropocèntrica

Autor: Nil Nebot Torrella A l’actual anomenada “Anella Verda” de Manresa hi trobem aquest petit racó ombrejat per les alzines i, fonamentat, per un fiter que creen la sensació que en aquest espai no hi ha passat el temps. Però el que realment ens reforça aquesta idea d’anacronia és la vertiginosa velocitat a què el paisatge circumdant s’està transformant per posar-se al servei d’aquesta única espècie submergida en una dèria egoista i acaparadora. Aquesta dràstica transformació de la qual les alzines han estat testimonis, implica conseqüències profundes, difícils de mesurar i de preveure. Davant l’angoixa que em produeix aquesta realitat, pretenc fer reflexionar sobre l’impacte perillosíssim que està tenint la nostra concepció antropocèntrica. Recorro a l’element de la cista, ja que implica aquesta dràstica realitat que sovint pretenem evitar, la mort. En aquest cas, l’obra ens convida a imaginar-nos en el pitjor dels casos, però sense generar-ne una conclusió clara. D’aquesta manera, espero insinuar la idea que pot ser l’antropocentrisme el difunt i no la humanitat o, encara pitjor, la natura. L’obra consisteix en la representació d’una cista de planta rectangular elevada del terra amb túmul. Un dels costats romà obert amb uns esglaons convidant a entrar-hi. Al seu interior, trobem inscrites en les lloses, alguns elements icònics de la nostra perjudicial societat, l’avió (globalització, combustibles fòssils), la torre elèctrica (producció energètica, colonització del paisatge), la garrafa (acaparament i contaminació de l’aigua) i el bestiar (indústria agroalimentària, patiment i degradació de les espècies).

Mirador del Guix i el Grau

Turó des d'on es pot gaudir d'unes fantàstiques vistes panoràmiques del Pla de Bages en 360 graus. A més de poder trobar els 4 punts ardinals molt ben identifiats pels cims: - A l' Est Montcau - Al Sud Montserrat - A l'Oest Collbaix - Al Nord Pirineus

4. De la terra a la forma

Autora: Simina Alexandra Crisan De la terra a la forma, és la creació d'una tipografia inventada on les lletres de l'alfabet llatí es transformen en formes geomètriques, senceres, partides, buides i plenes, per tal de generar un llenguatge propi i un codi ocult. La intenció és exterioritzar les paraules de forma visual i que l'espectador es qüestioni o busqui la manera de desxifrar el missatge encriptat. Aquest projecte deriva d'una obra prèvia que vaig crear relacionada amb l'artteràpia, on l'objectiu principal era comunicar visualment allò que sovint resulta difícil d'expressar amb paraules. Vaig voler amagar les paraules sota la forma d'unes figures geomètriques. El missatge era exposat davant de tothom sobre tres teles que es desplegaven alhora. Ningú tenia accés a la llegenda per desxifrar-ho. D'aquesta manera jo comunicava la problemàtica, i no apareixia allò que es coneix com "la mirada estereotipada". L'elecció de combinar el quadrat i el cercle es basa en les seves diferències i semblances, així com en el joc de combinacions que aquests ofereixen. La tipologia d'aquestes dues figures crea diverses variants en les quals, seguint un patró de seccions i moviments, cada lletra s'expressa com una figura diferent i nova. Un cop s'hagin explorat totes les variants, afegeixo un petit forat al centre amb les mateixes característiques que la figura mateixa. Això em permet tornar a repetir els patrons anteriors.

5. Extractes energies i recursos en tensió

Autora: Alèxia Lleonart Pujol Cintes de cotó reciclades tenyides amb extractes de diversos vegetals del territori tensades en branques. La rodalia de Manresa ens mostra un territori en tensió per l’expansió de la ciutat on competeixen, indústria, serveis i les restes de terreny agrícola en regressió, illes d’agrupacions d’arbres, camins antics amb marges de pedra seca, els ramals de la Sèquia. Buscar un equilibri en les necessitats de les persones en relació amb l’espai natural, comprendre les relacions extractives que els humans tenim dels recursos i la dinàmica de producció capitalista que les regeix, la necessitat d’entendre i actuar des d’altres comprensions. Exploro aquestes tensions utilitzant materials sorgits de processos industrials, reciclant unes cintes velles produïdes en una fàbrica cintaire manresana i prenent d’aquest entorn les plantes, l’aigua i l’energia. Exploro tenyir de manera més respectuosa, analitzant els processos preindustrials, ja que la indústria dels tints acostuma a utilitzar químics molt contaminants i una gran quantitat d’aigua i energia en el seu procés. Per extreure els tints empro vegetals de la biodiversitat del territori, plantes abundants o considerades invasores, fulles perennes o restes de poda, vegetals de rebuig a l’hort o la cuina. En el procés de tintura solar, l’aigua és recollida de la pluja i l’energia directament del sol per escalfament del líquid dins un pot de vidre. Aquesta manera lenta de percepció i comprensió dels materials, de com interactuem i aprofitem els recursos em permet repensar processos, usos, altres maneres de fer i viure.

ESCULTURA 'Manresa 1808'

Autor: Marc Sellarés El 2 de juny de 1808 arribà a la plaça major de Manresa un carregament de paper segellat francès que poc després alguns manresans cremaren al mig de la plaça i obligant les autoritats a crear la primera Junta de Govern i Defensa del País. Pocs dies després arribà a la notícia que les tropes franceses s’estan preparant per venir a castigar la capital del Bages per aquella greu ofensa i des d’aquell moment no pararen les campanes de tocar a sometent. El 4 de juny surt de Barcelona en direcció a Lleida una columna de 3800 soldats francesos que tenien ordres de passar per Manresa a castigar la ciutat i els autors de la revolta. L’escassetat d’armes i municions obligà que tots els claveters de la ciutat es dediquessin aquells dies a fer municions, a còpia de forjar i compactar les cabotes dels claus. Aquests projectils cantelluts anomenats “quadradets” van ser enviats amb els sometents cap al Coll de Can Massana a El Bruc per defensar Manresa de la fúria dels soldats de Napoleó. El 6 de juny, a mig matí, els voluntaris i sometents atacaren en una emboscada als soldats francesos al Coll de Can Massana, causant una gran mortaldat que obligà el general francès a fugir derrotat i humiliat cap a Barcelona. Els cantells vius dels “quadradets” aconseguiren perforar les cuirasses dels soldats: d’aquí nasqué la llegenda que en aquesta batalla s’inventaren les bales de punta. Fou la primera derrota de l’exèrcit de Napoleó i per recordar aquesta històrica gesta presento una escultura inspirada en un dels “quadradets”. L’obra incorpora un forat des d’on es pot veure el pas del Coll de Can Massana.

2. Cove

Autor: Joan Vilageliu Carbonell “La recol·lecció, el processament i l’elaboració de materials vegetals per a la confecció de cistells i tèxtils conviuen amb nosaltres des de fa milers d’anys. La humanitat no només ha donat forma a aquestes fibres sinó que, a la vegada, ens ha donat forma a nosaltres. Aquestes tecnologies antigues ens han ajudat alhora a alimentar-nos, a vestir-nos i a aixoplugar-nos durant mil·lennis i han influït profundament en l’evolució de la nostra cultura i societat”— asseguren Guilera i Johnson—: “Sense la invenció de la corda i el filat de fibres fa almenys 40.000 anys, seguit molt més tard pel teler, no tindríem les tecnologies informàtiques actuals, A diferència del que pugui semblar, l’artesania és un ofici amb molt de futur a Europa on conviuen moltes maneres diferents de ser artesà o artesana. “De fet, amb la crisi climàtica global, la demanda continuada de pràctiques sostenibles i una contracultura al consumisme, es fa més necessari que mai mirar cap a especialistes en materials vegetals per oferir solucions boniques, pràctiques i innovadores a les preguntes actuals”, diuen.

1. Nenúfars de terra

Autor: Jaume Amigó Durant els meus viatges al Japó, he pogut visitar molts temples budistes, repartits per tot el país. Normalment, en els seus jardins hi ha un estany amb nenúfars, planta aquàtica amb fulles que floten damunt de l'aigua. A vegades aquestes fulles són de dimensions considerables i, al capvespre, s'hi reflecteix la llum del sol al seu damunt obtenint una gran bellesa. Pel Festival Microscopies 23, aprofitaré l'orografia del terreny per construir cinquanta-nou escultures en forma de cercle, fetes amb terra, aigua i pigment. L'escalfor del sol dibuixarà la terra, esberlant-la, i així s’aconseguiran unes línies atzaroses repartides en la superfície d'aquest nenúfar de secà de grans dimensions. La instal·lació patirà el pas del temps i les inclemències climàtiques, i s'anirà degradant a poc a poc, sent respectuosa amb el medi ambient.

5. Extractes energies i recursos en tensió

Autora Alèxia Lleonart Pujol Cintes de cotó reciclades tenyides amb extractes de diversos vegetals del territori tensades en branques. La rodalia de Manresa ens mostra un territori en tensió per l’expansió de la ciutat on competeixen, indústria, serveis i les restes de terreny agrícola en regressió, illes d’agrupacions d’arbres, camins antics amb marges de pedra seca, els ramals de la Sèquia. Buscar un equilibri en les necessitats de les persones en relació amb l’espai natural, comprendre les relacions extractives que els humans tenim dels recursos i la dinàmica de producció capitalista que les regeix, la necessitat d’entendre i actuar des d’altres comprensions. Exploro aquestes tensions utilitzant materials sorgits de processos industrials, reciclant unes cintes velles produïdes en una fàbrica cintaire manresana i prenent d’aquest entorn les plantes, l’aigua i l’energia. Exploro tenyir de manera més respectuosa, analitzant els processos preindustrials, ja que la indústria dels tints acostuma a utilitzar químics molt contaminants i una gran quantitat d’aigua i energia en el seu procés. Per extreure els tints empro vegetals de la biodiversitat del territori, plantes abundants o considerades invasores, fulles perennes o restes de poda, vegetals de rebuig a l’hort o la cuina. En el procés de tintura solar, l’aigua és recollida de la pluja i l’energia directament del sol per escalfament del líquid dins un pot de vidre. Aquesta manera lenta de percepció i comprensió dels materials, de com interactuem i aprofitem els recursos em permet repensar processos, usos, altres maneres de fer i viure.

6. El vol de la papallona asiàtica

Fa temps que els nostres boscos de boix estan desapareixent. Una papallona vinguda d’Àsia els està matant. La papallona del boix és una espècie invasora originària d’Àsia que va arribar a centre d’Europa l’any 2007 a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina i, des de llavors, s’ha estès per tot el continent. El boix és l’espècie principal del sotabosc de molts dels boscos mediterranis i serveix d’amagatall per a moltes espècies, a més d’oferir condicions d’ombra i més humitat al sòl. L’obra que presentem està feta de boix mort per aquesta infestació. Una obra comunitària feta entre l’artista Roser Oduber i el grup d’artistes del projecte Art de Viure de la Fundació Ampans. “L’Art de Viure” és un taller d’art que es desenvolupa com una de les principals activitats del servei de Centre Ocupacional de Fundació Ampans. https://ampans.cat/projectes-socials/taller-art-viure/ Roser Oduber és una artista de reconegut prestigi i llarga trajectòria professional. Les seves creacions són d’un informalisme matèric de formes senzilles i totèmiques. Són obres arrelades a la terra que parlen de l’amor de l’artista per la naturalesa.

Can Grau

Panoràmica Regadiu Viladordis