El Cogul i la Guàrdia (2x100 Cims). - Circular St Cristòfol - El Cogul - Mirador Capolat - Presó Busa - La Guàrdia (Solsonès)

Inici ruta. Pàrquing Creu de Busa (1372 m)

Final asfaltat, per la dreta (1323 m)

Pàrquing opcional, girem cap a l'esquerra (1326 m)

Els Colls, per l'esquerra (1333 m)

Pàrquing opcional, continuem recte (1337 m)

Girem cap a la dreta (1343 m)

Anem direcció Església de Sant Cristòfol

Església Sant Cristòfol de Busa (1374 m)

> Documentació: "Sant Cristòfol de Busa. Sant Cristòfol de Busa[1] és l'església parroquial[2] del nucli de Busa que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès). Situació: Es troba al nord del pla de Busa, damunt un turó, al peu de la muralla rocosa de la serra de Busa, molt visible des de qualsevol punt del pla. Està a llevant de les masies de Casa Vila i del Rial. A Busa s'hi va per una carretera ben arranjada de 15 km. que surt del km. 114,2 (42° 00′ 05″ N, 1° 36′ 22″ E) de la carretera C-26 (de Solsona a Berga), al seu pas pel terme de Navès. Descripció: Església neoclàssica, construïda damunt de la primitiva romànica. A la porta, apareix la data de 1758. És d'una sola nau i l'absis ha desaparegut. De la primitiva església romànica en resta, però no complet i encarat a ponent, el mur del frontis on és visible el campanar d'espadanya, per a dues campanes, fet de pedra tosca, amb arcs de mig punt adovellats, i part de la línia que seguia la coberta. Al mur de llevant es veu un gran arc de dos metres d'ample, de mig punt, adovellat amb pedra tosca i resseguit per un altre arc de pedres rectangulars, també de pedra tosca. Les mides de l'església romànica són de 5 metres per llargada desconeguda. La porta actual és amb llinda de pedra i al damunt, hi ha un petit rosetó. El parament és de carreus irregulars units amb morter.[3] Notícies històriques: Església no esmentada en l'Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell l'any 839, però conserva estructures romàniques del segle xi tot i que molt modificades. D'aquesta església es tenen notícies tardanes, ja que durant la guerra de l'any 1936 va ser destruïda tota la documentació de la parròquia.[3] En un document del segle XII l'església és citada com a «Sen Cristoval de Buse».[4]" Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Cristòfol_de_Busa

Per la dreta, direcció Presó Capolatell (1343 m)

Casa Vila, recte (1356 m)

Per la sendera de la dreta (1363 m)

Bifurcació, per l'esquerra (1450 m)

Per l'esquerra (1464 m)

El Cogul '100 Cims' (1526 m)

A la dreta i al fons el Cogul (1526 m) traient el cap. Al costat la Llebre (1478 m), vists des del Mirador del Capolat (1345 m)

Canal de les Gralles (1464 m)

A la dreta el cim de la Llebre, continuem recte (1450 m)

Waypoint informatiu, visita opcional. El track no condueix a aquest cim, segueix recte direcció Mirador de Capolat

Mirador i Creu del Capolat (1355 m)

Per la dreta, direcció Presó de Busa (1353 m)

A la dreta la Cova del Dimoni, continuem recte (1316 m)

Waypoint informatiu, visita opcional. El track no condueix a aquesta cova, segueix recte direcció Presó de Busa

La Palanca (1297 m)

Pont d'accés al Capolatell i la Presó de Busa

Per la dreta, Avenc del Capolatell (1308 m)

Vigileu els forats de l'Avenc del Capolatell que trobarem pel camí

Presó de Busa, mirador (1318 m)

> Documentació: "Presó de Busa. La presó de Busa es troba a El Capolatell, un planell envoltat de cingles situat al municipi de Navès, a la serra de Busa.[1] En estar separat del pla per una esquerda profunda queda com una illa natural, rodejada de penya-segats. Va ser usat com a presó durant la Guerra del Francès (a principis del segle xix), ja que només s'hi podia arribar a través d'una rampa o pont, que es posava i es treia quan havien de fer entrar o sortir presoners. La Serra de Busa té un pla a la part més elevada amb fonts i rodejat de cingles, que fan de barrera natural, així es va poder utilitzar com a camp d'instrucció militar durant la guerra del francès. També es va utilitzar com a presó després de la guerra civil per tancar-hi els nombrosos represaliats pel règim franquista. Les roques de la serra de Busa són conglomerats dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l'Oligocè (fa uns 25 milions d'anys), a l'antiga línia de costa del mar de la depressió de l'Ebre fins a l'actual Montserrat. A la zona del Capolatell aquests conglomerats estan fracturats. Una d'aquestes fractures ha estat erosionada pels agents atmosfèrics al llarg del temps, fins al punt que presenta una obertura suficientment gran com per evitar el pas d'una persona. Aquesta obertura és la que separava la presó de la resta de la serra: els presoners travessaven la fractura a través d'un pont de fusta que era retirat perquè no tinguessin manera de tornar. Actualment es pot accedir a la presó a través d'un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la presó, cosa que impossibilitava encara més la fugida. El Capolatell o presó presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs (el Capolatell-1 i el Capolatell-2), el més profund dels quals amb 115 metres de fòndària i un diable pintat a l'entrada que es suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern. Història: El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet va proposar al capità general de Catalunya Luis de Lacy y Gautier la utilització de Busa com a campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l'Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir-hi uns 8.000 soldats. A l'extrem nord-oest del pla de Busa hi ha El Capolatell, conegut com "la presó de Busa", ja que s'utilitzava com a presó dels soldats napoleònics. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred; ja que la presó es troba a més de 1300 metres d'altura; hi havia presoners que es llençaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París). De totes maneres si no saltaven pel cingle morien de fam." Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Presó_de_Busa

Camí de tornada

Podem tornar també pel mateix camí pel que hem vingut, tots dos porten al mateix lloc. De nou, vigileu els forats de l'Avenc del Capolatell que trobarem pel camí.

Avenc del Capolatell (1306 m)

La Palanca, continuem per la dreta (1297 m)

Podem tornar també pel mateix camí pel que hem vingut, tots dos porten al mateix lloc

Continuem per la dreta (1353 m)

Deixem a la nostra esquena el Mirador del Capolat (foto). A la dreta veurem la Rasa de l'Areny (barranc)

Bifurcació, per l'esquerra (1315 m)

Continuem per l'esquerra (1290 m)

Pel camí amb roderes de pneumàtics de vehicles

Per la dreta (1296 m)

Girem cap a la dreta (1337 m)

Cap a l'esquerra per la sendera (1338 m)

Deixem el camí de les roderes

Per la dreta (1398 m)

La Guàrdia '100 Cims' (1448 m)

Continuem recte (1398 m)

Final ruta. Pàrquing Creu de Busa (1372 m)

Si encara us queden forces i ganes, podeu fer una escapada al Mirador de la Creu, a poca distància del pàrquing (veure indicació en el mapa d'aquest waypoint)