EL CASTELLOT (100 CIMS FEEC) DES DE LES CASES NOVES DE LA RIERA-MARMELLAR-CASTELL DE MARMELLAR-TORRE DE CAN PASCOL (IBP 94)
near La Carroña, Catalunya (España)
Viewed 489 times, downloaded 44 times
Trail photos
Itinerary description
Molt interessant volta per terres de l'Alt i el Baix Penedès amb una ruta que es desenvolupa entre els termes municipals de Castellví de la Marca i del Montmell, i que ens permetrà assolir un magnífic 100 Cims de la FEEC, el Castellot de Castellví de la Marca, visitar el poble abandonat de Marmellar i el seu castell, seguir una bona estona el bonic camí que segueix la riera de Marmellar o visitar les ruïnes de Can Pascol i la seva torre defensiva. Comencem la ruta a un dels pobles del terme municipal de Castellví de la Marca, les Cases Noves de la Riera, una de les moltes entitats de població que conformen aquest extens municipi altpenedesenc.
Comencem creuant el llogarret per un dels dos carrers que té i baixem a la Riera de Marmellar, que creuem agafant un corriol que va a l'esquerra per acabar sortint a la carretera, que haurem de seguir fins arribar al nucli de Sant Sadurní de Castellví cap al primer kilòmetre del recorregut. Rodejada l'església seguim les indicacions cap el Castellot agafant l'opció més llarga per poder pujar pel famós pas de la clau i la cova del Castellot. A una primera bifurcació, obviament agafem el corriol de l'esquerra que s'apropa a la roca on es troben les restes del castell, i després, un cop veiem una mena de petita tartera, començarem a remuntar-la. A mitja pujada d'arribar al pas equipat de la clau, veiem a l'esquerra un corriol directe amb una corda, el que ens fa suposar, que segurament, una mica més endavant de la tartera deu sortir un corriol que puja i que potser és més fàcil amb l'ajuda de la corda. En qualsevol cas, per un camí o l'altra arribarem al pas de la clau, que és un pas habilitat amb una cadena, d'uns 2 metres i on precisament una clau a la roca ens serveix per posar el peu. No presenta dificultats per gent acostumada, però cal tirar de braços i pot ser difícil si no s'està habituat. Passat aquest pas seguim remuntant fins arribar al poc a l'impressionant Cova del Castellot que s'obre a la cinglera. Segons diu la llegenda, a la cova va ser trobada l'imatge de la Mare de Déu del Castell cap als segles XI-XII. Just a sobre de la cova arribem a les restes del castell de Castellví amb la seva icònica torre. El Castellot és un dels miradors més esplèndids del Penedès, dalt d’un penya-segat de 469 metres, defensava els límits occidentals de la comarca i és un més dels molts castells que defensaven militarment el territori a l'amplia franja de frontera que existia al s.X entre els comtats de l'imperi carolingi i els espais islàmics de l'Al-Andalus. Es pot pujar a la torre per unes escales verticals habilitades des d'on tenir magnífiques vistes, i com a curiositat, el vèrtex geodèsic d'aquest cim, com comentat, un dels inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC, es troba a sobre de les restes de l'església romànica de Sant Miquel, a tocar de la torre. Deixem enrera el Castellot i seguint diferents pistes, ens dirigim al petit cim, ben visible, del Puig de la Cogulla (490 m), que fa de límit entre Castellví de la Marca i Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès. La pujada continua seguint una pista fins arribar a les primeres cases de la fantasmagòrica urbanització de la Talaia Mediterrania. Un cop allà, i vist que als mapes surt senyalitzat un cim amb el nom de Puig Rodó (629 m), ens apropem a ell tot i que no té gaire d'especial, en trobar-se molt emboscat. Passem per la casa de la promotora de la urbanització i continuem recorrent la mateixa fins que arribats a prop d'unes antenes i gairebé quan acaben les cases, agafem un camí pedregós que surt a la dreta i que en baixada, previ pas per un forn de calç ens deixarà a altra lloc fantasmagòric, en aques cas el despoblat de Marmellar. Poc direm d'aquest poble pertanyent al terme municipal del Montmell, però recomamen fer un tomb per les seves cases i la seva església així com llegir alguna cosa de la seva història, força interessant més enllà de les llegendes i mites derivades d'aconteixements recents. Reculem i a l'alçada d'un pal indicador on manca la senyalització comencem a baixar pel molt bonic corril que ens portarà acreuar la riera de Marmellar i un cop sortits a una pista, a les restes del magnífic castell de Marmellar i les restes de l'església de Sant Miquel, les pintures de la qual es troben conservades al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Pujar al castell solament suposa un petit anada i tornada, continuant després per la pista a la dreta i començant un molt bonic recorregut al llarg d'uns kilòmetres seguint la riera de Marmellar, que anirem creuant unes quantes vegades. El corriol que recorre alternativament a dreta i a esquerra la riera, és molt ombrívol, trobem molts trams de boix i sens dubte, deu ser ideal per recorrera a l'estiu. Durant el recorregut passarem per una font, la Font de la Roca del Vidal, que al nostre pas rajava poc, però rajava. Sense adonar-nos deixarem el terme municipal del Montmell per tornar a entrar al de Castellví de la Marca, i poc després, hem d'estar atents perque deixarem la riera per agafar una pista evident que puja i que després d'un tram no gaire exigent, ens deixa a altra dels llocs sorprenents de la ruta, la Torre de Can Pascol. Situada a la banda esquerra de la riera de Marmellar, dalt d'un penya-segat enmig del bosc, de planta quadrada amb els angles arrodonits, adossada a una construcció en ruïnes, visualment està connectada amb el castell de Castellvell de la Marca del que, aquesta antiga fortalesa i torre de guaita n'era subsidiària. Deixem enrera la fortificació i comencem a baixar fort altra cop en direcció a la riera de Marmellar altra vegada, sense seguir-la aquesta vegada i seguint la pista que ens pujarà cap al Grau de Can Morgades on començarem a tancar la volta dirigint-nos cap a la magnífica masia de Cal Morgades del Grau. El conjunt està format per quatre edificis: la casa senyorial, les cases del Masover Vell i del Masover Nou, i el celler, sent la casa senyorial l'edifici principal. Acabem sortint a la carretera per la qual hem arribat a l'inici de la ruta, caminem uns metres per ella, però aviat la deixem agafant la pista a la dreta que ens portarà a Cal Tonet començant un bonica tram entre vinyes típic de la comarca penedesenca. A l'alçada d'un dipòsit rodegem uns camps a la dreta i arribem a la granja de Cal Noia on som rebuts per un conjunt de gossos, algun d'ells deslligats. Vam tenir sort que estava el propietari del ramat d'ovelles que vam veure més endavant, perque els gossos no semblaven massa amistosos. Molt a prop de Cal Noia trobem la petita ermita de la Mare de Déu del Vinyet. El Castellot, dalt de la seva cinglera és visible des de tot arreu. Tornem a sortir a la carretera i als pocs metres arribem al poblet de les Cases Noves de la Riera on hem començat aquesta interessantíssima ruta.
IBP INDEX 94 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).
Comencem creuant el llogarret per un dels dos carrers que té i baixem a la Riera de Marmellar, que creuem agafant un corriol que va a l'esquerra per acabar sortint a la carretera, que haurem de seguir fins arribar al nucli de Sant Sadurní de Castellví cap al primer kilòmetre del recorregut. Rodejada l'església seguim les indicacions cap el Castellot agafant l'opció més llarga per poder pujar pel famós pas de la clau i la cova del Castellot. A una primera bifurcació, obviament agafem el corriol de l'esquerra que s'apropa a la roca on es troben les restes del castell, i després, un cop veiem una mena de petita tartera, començarem a remuntar-la. A mitja pujada d'arribar al pas equipat de la clau, veiem a l'esquerra un corriol directe amb una corda, el que ens fa suposar, que segurament, una mica més endavant de la tartera deu sortir un corriol que puja i que potser és més fàcil amb l'ajuda de la corda. En qualsevol cas, per un camí o l'altra arribarem al pas de la clau, que és un pas habilitat amb una cadena, d'uns 2 metres i on precisament una clau a la roca ens serveix per posar el peu. No presenta dificultats per gent acostumada, però cal tirar de braços i pot ser difícil si no s'està habituat. Passat aquest pas seguim remuntant fins arribar al poc a l'impressionant Cova del Castellot que s'obre a la cinglera. Segons diu la llegenda, a la cova va ser trobada l'imatge de la Mare de Déu del Castell cap als segles XI-XII. Just a sobre de la cova arribem a les restes del castell de Castellví amb la seva icònica torre. El Castellot és un dels miradors més esplèndids del Penedès, dalt d’un penya-segat de 469 metres, defensava els límits occidentals de la comarca i és un més dels molts castells que defensaven militarment el territori a l'amplia franja de frontera que existia al s.X entre els comtats de l'imperi carolingi i els espais islàmics de l'Al-Andalus. Es pot pujar a la torre per unes escales verticals habilitades des d'on tenir magnífiques vistes, i com a curiositat, el vèrtex geodèsic d'aquest cim, com comentat, un dels inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC, es troba a sobre de les restes de l'església romànica de Sant Miquel, a tocar de la torre. Deixem enrera el Castellot i seguint diferents pistes, ens dirigim al petit cim, ben visible, del Puig de la Cogulla (490 m), que fa de límit entre Castellví de la Marca i Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès. La pujada continua seguint una pista fins arribar a les primeres cases de la fantasmagòrica urbanització de la Talaia Mediterrania. Un cop allà, i vist que als mapes surt senyalitzat un cim amb el nom de Puig Rodó (629 m), ens apropem a ell tot i que no té gaire d'especial, en trobar-se molt emboscat. Passem per la casa de la promotora de la urbanització i continuem recorrent la mateixa fins que arribats a prop d'unes antenes i gairebé quan acaben les cases, agafem un camí pedregós que surt a la dreta i que en baixada, previ pas per un forn de calç ens deixarà a altra lloc fantasmagòric, en aques cas el despoblat de Marmellar. Poc direm d'aquest poble pertanyent al terme municipal del Montmell, però recomamen fer un tomb per les seves cases i la seva església així com llegir alguna cosa de la seva història, força interessant més enllà de les llegendes i mites derivades d'aconteixements recents. Reculem i a l'alçada d'un pal indicador on manca la senyalització comencem a baixar pel molt bonic corril que ens portarà acreuar la riera de Marmellar i un cop sortits a una pista, a les restes del magnífic castell de Marmellar i les restes de l'església de Sant Miquel, les pintures de la qual es troben conservades al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). Pujar al castell solament suposa un petit anada i tornada, continuant després per la pista a la dreta i començant un molt bonic recorregut al llarg d'uns kilòmetres seguint la riera de Marmellar, que anirem creuant unes quantes vegades. El corriol que recorre alternativament a dreta i a esquerra la riera, és molt ombrívol, trobem molts trams de boix i sens dubte, deu ser ideal per recorrera a l'estiu. Durant el recorregut passarem per una font, la Font de la Roca del Vidal, que al nostre pas rajava poc, però rajava. Sense adonar-nos deixarem el terme municipal del Montmell per tornar a entrar al de Castellví de la Marca, i poc després, hem d'estar atents perque deixarem la riera per agafar una pista evident que puja i que després d'un tram no gaire exigent, ens deixa a altra dels llocs sorprenents de la ruta, la Torre de Can Pascol. Situada a la banda esquerra de la riera de Marmellar, dalt d'un penya-segat enmig del bosc, de planta quadrada amb els angles arrodonits, adossada a una construcció en ruïnes, visualment està connectada amb el castell de Castellvell de la Marca del que, aquesta antiga fortalesa i torre de guaita n'era subsidiària. Deixem enrera la fortificació i comencem a baixar fort altra cop en direcció a la riera de Marmellar altra vegada, sense seguir-la aquesta vegada i seguint la pista que ens pujarà cap al Grau de Can Morgades on començarem a tancar la volta dirigint-nos cap a la magnífica masia de Cal Morgades del Grau. El conjunt està format per quatre edificis: la casa senyorial, les cases del Masover Vell i del Masover Nou, i el celler, sent la casa senyorial l'edifici principal. Acabem sortint a la carretera per la qual hem arribat a l'inici de la ruta, caminem uns metres per ella, però aviat la deixem agafant la pista a la dreta que ens portarà a Cal Tonet començant un bonica tram entre vinyes típic de la comarca penedesenca. A l'alçada d'un dipòsit rodegem uns camps a la dreta i arribem a la granja de Cal Noia on som rebuts per un conjunt de gossos, algun d'ells deslligats. Vam tenir sort que estava el propietari del ramat d'ovelles que vam veure més endavant, perque els gossos no semblaven massa amistosos. Molt a prop de Cal Noia trobem la petita ermita de la Mare de Déu del Vinyet. El Castellot, dalt de la seva cinglera és visible des de tot arreu. Tornem a sortir a la carretera i als pocs metres arribem al poblet de les Cases Noves de la Riera on hem començat aquesta interessantíssima ruta.
IBP INDEX 94 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).
Waypoints
Intersection
1,337 ft
A la dreta
Intersection
1,274 ft
A l'esquerra
Intersection
1,242 ft
A la dreta
Intersection
1,937 ft
A l'esquerra
Waypoint
1,995 ft
Cruïlla cap al Puig Rodó
Intersection
1,980 ft
A la dreta
Intersection
1,649 ft
Cruïlla cap al Castell
Intersection
992 ft
A la dreta
Intersection
1,259 ft
A l'esquerra
Intersection
1,326 ft
A l'esquerra
Intersection
906 ft
A la dreta
Intersection
854 ft
A la dreta
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una ruta engrescant, amb un petit pas equipat interessant, una Cova preciosa, així com el 100 Cims. Punts realment curiosos com la decadent i horrible Urbanització Talaia del Mediterrani i el misteriós despoblat de Marmellar, amb unes quantes històries tètriques. El Castell de Marmellar i la Torre de Can Pascol, molt interessants, restes d'un patrimoni medieval que s'ha de conservar. Una bona ruta!!!
Xavimar, m'en alegro que t'hagi agradat la ruta! Ens va sorprendre molt la Torre de Can Pascol sobretot! Gràcies per comentar!