El Camí Oliba- 2a etapa. Castellgalí-Navarcles

Can Font de Cirerencs

El que segueix es un resum del que he vist a la Viquipèdiasobre aquest mas :
Masia del municipi de Castellgalí, inclosa a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es una barreja de construccions dels segles XVII XIX i XX Masia formada per un cos de planta rectangular i teulada a dues vessants. Té planta baixa, pis i golfes. Té una torre adossada coronada per merlets. La porta d'entrada a la casa és d'arc de mig punt adovellat. A l'edifici original posteriorment se li va afegir un cos lateral maclat a la façana principal format per planta baixa, pis amb galeria i terrat. La galeria és de maó arrebossat amb incrustacions ceràmiques i la barana és balustrada. El terrat combina barana i d'obra i ferro. La galeria i la decoració exterior de tot el conjunt és fruit d'una restauració del 1920. A l'interior hi ha un celler amb arcades de pedra que conserva bótes del segle xvii. La torre fou utilitzada com a presó

Barraca de pedra seca. Una de les moltes que veurem

A la segona fotografía es veu el tipus de pista pel que anem i anirem molts quilòmetres

Barraca de pedra seca, de planta quadrada

Santa María de Viladordis

El que segueix ho he tret de la web camioliba.cat :
L’indret de Viladordis apareix esmentat de del 970, alternant en la documentació amb el de Vilamajor (982), fet que també es produí amb el nom de l’església, documentada des del 1020, fins que s’imposà el de Viladordis. L’edifici respon bàsicament a una construcció romànica composta per una nau rectangular, que és capçada, a llevant, per un absis semicircular llis, centrat per una finestra de doble esqueixada monolítica. La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb arcs torals, mentre que l’àbsis és aixoplugat amb una volta d’un quart d’esfera.

Arribant als Tres Salts del Llobregat. Un sector molt bonic

Al fons, foto 2, s’hi veu la Casa de les Tines

Travessant el Llobregat per un dels Tres Salts

La Casa de les Tines

El que segueix es part del que explica la Viquipèdiasobre aquestes tines:
Fetes a partir de rebla, algunes conserven l'interior amb plaques de ceràmica. Per la part superior hi ha una porta per la qual s'accedia al capdamunt de la tina per poder premsar el raïm i per la part inferior hi havia una boca per treure el vi.La construcció està formada per set tines alineades i una barraca. Actualment hi ha una casa de nova construcció al costat que s'usa com a taller de ceràmica. La planta de les tines és de forma circular. La part inferior dels murs és feta amb pedra i morter de calç. Els dipòsits són recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades i la seva obertura superior, està tapada per peces ceràmiques amorterades i al centre hi ha una obertura. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen les entrades de les tines i, en alguns casos, finestres. Les entrades a les tines consisteixen en muntants verticals coronats generalment amb una llinda. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planeres. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades i al damunt s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Es descriuen les tines d'esquerra a dreta col·locant-nos davant de les entrades. La tina número 1, a diferència de les altres, té la coberta totalment reformada amb totxanes amorterades. No és construïda amb el mètode d'aproximació per filades. L'entrada té una llinda simple. Hi ha una finestra i una inscripció a l'esglaó d'entrada amb les inicials "JMV". La tina número 2 presenta una coberta de falsa cúpula. L'entrada té una llinda simple i una finestreta. Les llindes de totes les tines són força treballades i prenen la forma arrodonida que dibuixa el dipòsit. La tina número 3 té dues llindes i no té finestres. La tina número 4 té una llinda simple i una finestra. La tina número 5 té una única llinda i una obertura a la part superior del dipòsit. A l'interior hi ha una amagatall. La tina número 6 presenta dues llindes, una d'exterior i una d'interior. No té finestra. Finalment, la tina número 7 presenta una sola llinda i una finestra. Actualment s'usa com a dipòsit d'aigua. Els brocs de les tines s'ubiquen al sud i queden a l'exterior amb l'excepció del de la tina número 2 que queda a l'interior de la barraca. La barraca és de pedra seca i coberta amb falsa cúpula. El terra, fet de pedra presa amb morter, és de construcció posterior. Algunes zones es presenten amorterades, ja que s'hi ha fet algun treball de reconstrucció.La planta és rectangular, així com la porta d'entrada, que és allindanada.

Canal que va pel cantó esquerra eel Llobregat

Resclosa al Llobregat

Barraca de pedra seca

Ruïnes

Món Sant Benet

El que segueix ho he tret de la web monstbenet.com :
El monestir benedictí de Sant Benet de Bages, situat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, és un dels conjunts monàstics de l’Edat Mitjana més ben conservats de Catalunya. Fundat l’any 960 pels nobles Sal·la i Ricardis va ser consagrat l’any 972 amb una primera església preromànica que al segle XII va ser substituïda per l’actual església d’estil romànic, construint també un claustre de petites dimensions, recollit i acollidor i conformat per 64 capitells tots ells esculpits i originals encara avui dia. Al segle XIV s’edifica un nou celler gòtic de grans dimensions. El segle XVI va resultar ser una època d’esplendor pel monestir amb l’abat Pere Frigola, que va impulsar grans reformes a tot el conjunt del monestir erigint el sobreclaustre i el Palau de l’Abat. L’any 1594 Sant Benet de Bages es va annexionar al monestir de Montserrat i durant els segles XVII i XVIII funciona com escola d’arts i residència de monjos ancians, època en la qual el monestir segueix creixent amb la construcció de l’Edifici de Migdia ja d’estil barroc. Va ser a l’any 1835 amb l’aprovació de l’anomenada “Desamortització de Mendizábal”, que els monjos de Sant Benet es van veure obligats a fugir del monestir, i aquest va acabar abandonat fins que l’any 1907 Elisa Carbó i Ferrer, mare del pintor modernista Ramon Casas, va adquirir el monestir amb la intenció de transformar-lo en residència d’estiueig familiar. L’any 2000 el monestir de Sant Benet de Bages va ser adquirit als hereus de la família Casas per l’Obra Social de Caixa Manresa, que l’estudia, el restaura i l’integra en el conjunt de Món Sant Benet, inaugurant-lo al públic el novembre de l’any 2007

Plaça Ajuntament de Navarcles, final de la travessa