El Camí. Etapa Teulada Xàbia. Brancal la costa de la Marina

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: de Teulada a Benitatxell i Xàbia.

El darrer dissabte 25 de març vàrem fer una caminada per la Marina Alta, pel tram del Camí de la costa de la Marina.

Ens vàrem trobar gent de moltes comarques, per fer el Camí, en aquest cas a la Marina Alta.

Vàrem arribar a l'estació de Teulada on ens aplegàrem per començar aquest viatge, després de presentar el Camí i explicar i situar on ens trobàvem Jaume Buigues ens va fer un xicotet recorregut tot seguint un barranquet. L'aigua fluïa per tot arreu i era un gust tanta verdor i aigua.

Ens va mostrar el riurau del bancal Roig, fet museu, on hi havia explicacions molt interessants dels diferents oficis antics de la comarca i del poble, i les particularitats de cadascun.

Hi havia els treballadors dels canyissos, com treballaven la canya, hi havia els apicultors amb les bresques i la mel, i també la gent que treballava l'espart i les espardenyes, i env va contar l'anècdota del xiquet que als nou anys li va dir son pare que li faria una espardenya, que ja havia pres la comunió, ja era un home i l'altra, si la volia que se la fera ell, i com se la va fer, però després anava descalç, i es posava les espardenyes per entrar al poble i no desgastar-les. També hi havia els que treballaven la llata del margalló per fer cabassos, o la gent que treballaven la boga per fer cadires. Va ser molt instructiu aprendre una mica més dels antics oficis de la comarca.

També alguna dita que enllaça treball i paisatge.

Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes capell.

Després de tan virtuoses explicacions i d'apuntar alguns noms d'estris i conèixer oficis i faenes a la llibreta vam eixir del riurau i vam fer cap al poble de Teulada, entre camps de tarongers vam arribar a Teulada, allà vàrem entrar al seller on hi havia vins de moltes maneres i ens van explicar els diferents vins que tenien. Jaume ens va explicar una mica de Teulada, del terratrèmol que va estovar el palau.

Després vàrem seguir cap a Poble Nou de Benitatxell, ens hi vam parar a la cova de les Bruixes on el nostre guia, Quico Llobell ens va parlar de totes les troballes que a la cova s'havien fet i les diferents fases que havia passat el jaciment, les troballes de terra sigilata d'època romana i alguns fonaments de cases musulmanes.

Després vàrem passar pel poble , Poble Nou de Benitatxell, segons ens va contar Quico ens va parlar una mica del poble , resulta ser que hi havia algunes alqueries i Benitatxell era la que li dona nom al poble actual per la seua ubicació.

Vàrem entrar a l'oratori i l'església, un barroc senzill. D'allà ja vàrem fer via cap a Xàbia. Vàrem travessar camps on la primavera es deixava sentir i la magreta feia un esclat de groc sobre el verd de l'herba fresca. Alguns camps d'horquídees lluïen sobre els prats.

També alguns horts de tarongers encara amb la taronja a sobre feien costat al camí.

Finalment cansats, amb retard i amb fam vàrem arribar a Xàbia, i vàrem arribar al bar Victòria que ens van fer un bon dinar on no vam dubtar en repelar fins la darrera molla del plat.

Després vam segellar el carnet del tram brancal i vàrem escriure al llibre de la comarca.

Per acabar Ximo ens va fer una visita per Xàbia, el museu i l'església de Xàbia, una construcció especial, una església diferent, feta de pedra tosca i amb la seua condició d'església fortalesa, és un edifici que no ens deixa igual. Hi ha una part més antiga del segle XIV. I una altra més moderna del segle XVI.

Després al museu vàrem veure algunes peces d'origen romà trobades dintre la mar, com àmfores , àncora, i també informació i restes d'algunes coves com la cova del Migdia del Montgó, de tant difícil accés, buscaven llocs per fer rituals, hi ha soterraments durant més de 200 anys.

Després de recórrer tants pobles i aprendre tantes coses va arribar el moment de tornar cap a casa. Una caminada més per al record.