El Camí. Etapa El Pinós -Raspai - El Pinós. Tram Vinalopó- Carxe.

Etapa d'el Camí de Raspai al Pinós.

Em vaig decidir, aprofitant l'avinentesa que havia d'estar dos dies pel sud fer aquesta etapa d'el Camí. Sempre que faig el camí sol trobe gent que m'explica coses sobre el seu poble. En aparcar el cotxe al Pinós després de quasi quatre hores de cotxe, en baixar del cotxe em va eixir a veure la propietària de la casa i em va dir que anara tranquil, que ella des de la finestreta em cuidaria el cotxe, vaig agrair-li a la dona la seua amabilitat i vaig gaudir el seu valencià del Pinós, que em mostrava els trets de la nostra parla, d'una llengua viva. La dona major es va mostrar molt amable i em va convidar a conèixer el seu poble.

Com volia fer l'etapa a l'inrevés, vaig iniciar l'anada pel camí mes curt, molta part d'el camí era plantada de vinya, que al més de maig es trobava a la primera brotada. Vaig preguntar a un llaurador per la muntanya que tenia davant, era la serra del Carxe, hui m'endinsaria en aquesta peculiaritat de la nostra llengua. De tant en tant preguntava als llauradors si aquell camí portava a Raspai, era d'agrair que em contestaven en valencià i un plaer notar que la salut de la llegua en uns territoris tan meridionals estava viva.Un llaurador en un valencià perfecte em va senyalar la serra del Carxe. Caminava per un camí asfaltat dintre d'una valleta que anava pujant, prompte al darrera ja apareixia el Pinós però no es veia Raspai, això si, les serres del Carxe i les del voltant es mostraven imponents. Finalment ja quasi baix de la serra em va aparèixer al davant un xicotet poblet on resaltava l'església. Era Raspai, em trobava ja a la circumscripció de Múrcia. però les ratlles administratives artificials quan pots seguir parlant la teua llengua no tenen cap valor.

Vaig entrar al poblet, un primer panell m'indicava Raspai(Yecla), pels noms dels carrers era evident que en aquell poble els drets dels parlants havien caigut a un pou. El poble era molt buit i em costava trobar cap ànima pel carrer. Hi havia com dos nuclis de població, en el de més amunt hi havia l'església.

Vaig trobar una dona que em va explicar que hi havia algunes cases que pertanyien al Pinós i d'altres a Yecla. Qua ella era del Pinós però era casada amb un home de Raspai. Em va orientar on estava el bar, vaig tornar a refer el Camí fins als primers carrers del poble, on hi havia el panell. L'ama del bar em va explicar que sempre havien parlat en valencià, que antigament anaven a l'escola a Yecla, un autobús els hi portava, però ara ja no hi ha tants xiquets al poble,quatre o cinc i van al Pinós.

Vaig pensar que això reforçaria la vida de la llegua al Carxe, si els xiquets estaven escolaritzats en català . Després que la xica del bar em contara les peculiaritats del Carxe, i escoltar el valencià del Carxe vaig seguir El Camí, vaig pujar a la plaça de l'església i vaig fer l'etapa cap al Pinós ara pel camí bo.

Com el camí de tornada tenia més altura tenia una visió més elevada de la vall i de les vinyes molt més bonica. Per altra banda es podien veure Raspai a la meua esquena i al meu front es veia el Pinós.

Vaig seguir per la canyada reial, i així vaig passar per una ermita, però sobre tot l'encant del camí de terra amb les vinyes verdejant fent dibuixos a l'horitzó, i els marges de pedra en sec, mentre un tractor anava passant per tots els solcs.

Prop ja del Pinós a una caseta de camp pasturaven un centenar de porcs vietnamites , de raça menuda, i una mica més prop un camp de llentilles en flor, són especies que no havia vist, que el paisatge em regala. Ja al Pinós em vaig allargar a la torre del rellotge i l'església, en una paret vora la plaça havien pintat una escena del mercat al poble fa molts anys. Vaig segellar el carnet de l'etapa a un bar de la plaça. En arribar al cotxe em va rebre la dona amable, em va parlar de la importància del marbre del Pinós i la visita de la pedrera, orgullosa del seu poble i transmetent-me la seua estima, em va donar una revista que parlava del poble i editava l'ajuntament.

Una etapa, uns records, un Camí, un paisatge, unes vivències, una gent. Una història per guardar.