El Camí- Etapa 2 Vilar de Canes - Albocàsser. Tram del Camí de l'Alt Maestrat- Els Ports

El Camí en família: de Vilar de Canes a Albocàsser.23-9-17

Iniciàvem una altra etapa del Camí en família, aquesta vegada pel tram de l'Alt Maestrat i els Ports, ara fèiem la segona etapa de Vilar de Canes a Albocàsser. Aquesta vegada molt més suau i relaxada que l'anterior.

Iniciàvem el nostre Camí a Vilar de Canes, a l'aparcament de la part alta, i devallàvem per carrers estrets fins eixir del poble i creuar la carretera, era setembre i hi havia prou enrenou de tractors i homes i dones atrafegats amb la recollida de l'ametla. Vilar de Canes se'ns quedava al darrera, amb un gest com dient adéu. Passem pel pouet i la bassa, ara coberta totalment de llim, amagant l'aigua, un raconet d'hortes li donaven color al paisatge.

Després algunes granges ens recordaven l'activitat ramadera i a una porta tot un seguit de cabres van parar la nostra atenció, especialment la de les xiquetes.

Seguim per l'assegador que porta al mas del Sastre, algunes parets de pedra en sec ens marquen les fites de la via pequària, també veiem algunes cabanes de pedra vora el camí.

Era hora d'esmorzar, sense pensar-ho més ens vam aturar vora del camí i vam traure les coques i entrepans, un senyor que va passar amb el cotxe se'ns va quedar mirant-nos encuriosit, que fèiem una família asseguts allà en mig del camí esmorzant.

En seguir el nostre camí vàrem arribar al final de la pista asfaltada que porta al mas del Sastre, ara teníem una panoràmica molt bona del pla del Sastre, del Santuari de Sant Pau i més enllà Albocàsser, el poble on havíem d'arribar.

Vàrem tenir un moment complicat, després em vaig penedir de la decisió, jo vaig tirar per una senda una mica més complicada i elles van seguir un camí més planer, però un malentès va fer que no ens trobàvem. Finalment es vam reagrupar i vam seguir el camí planer seguint entre ametlers i oliveres, contents de trobar-nos una altra vegada.

Finalment vàrem arribar al santuari de Sant Pau, quins records em venien per ser la seu del PAS i vindre a treballar ací cada dia, el racó sota els plataners on eixíem a esmorzar. Vam seure un moment al banquet per beure, al bar hi havia dos xiques esmorzant, vàrem tenir sort, era la guia de Sant Pau.

Ens vam esperar i poc, després ens va guiar per dintre del santuari, vaig tenir una sensació estranya, un lloc molt familiar, tan meu, amb tants records , i al mateix temps amb una visita preciosa parlant-me de coses que no sabia. Faré un resum del que Anna ens va contar:

Vàrem iniciar la visita de l'església, vàrem passar per davant l'altar i vàrem entrar a la sagristia, i dintre de la sagristia és on Anna ens va contar aquesta història. El nom de Sant Pau és més modern, abans del segle XV l'indret s'anomenava el mas de Bellmunt i la sagristia és el que queda de l'església del segle XV. Ho van descobrir a partir de la pàgina web parroquial.

Eixim cap a l'altar i veiem dos quadres, en un hi ha l'ermita, que és un quadre del 2011 i en l'altre quadre hi ha la llegenda de Sant Pau, els llauradors de la contornada tenien problemes amb l'aigua, ja que aquesta era insalubre, i Sant Pau va fer el milacre de la purificació de l'aigua, tot açò va passar cap al segle XVI, a partir d'ací pren importància Sant Pau i l'indret pren el nom del sant.



Poc després eixim de l'església i anem a l'hostatgeria on Anna segueix amb l'explicació, passem a la sala on hi ha les pintures, jo milers de vegades les havia vistes, i havia pujat eixa escala, sense saber que volien dir, ara Anna ens mostra detalls. En la seua majoria són pintures de la vida de Sant Pau, en un principi quan Sant Pau perseguia als cristians, llavors se li va aparèixer Déu i li va preguntar: perquè em persegueixes?, i Sant Pau li va contestar; que vols que faça?.

En un altra pintura apareix Maria Magdalena amb una calavera, Maria Magdalena estava embarassada i despullada, ardent d'amor.

En una altra pintura apareix el bateig de Sant Pau, on aquest recupera la vista, i finalment el martiri, on és decapitat.

En la darrera pintura tornem a recordar el milacre de Sant Pau purificant l'aigua d'Albocàsser. Alguns colors que veiem, són el groc que és òxid de coure i el roig que és òxid de ferro.

Seguim per algunes de les sales de l'edifici i Anna ens segueix explicant els detalls, passem per l'habitació on es quedava l'alcalde, hi ha la sang de Crist a la creu i la calavera, en una altra imatge veiem la Mare de Déu del Rosari, cada perla era una rosa, d'ací el nom.

En acabar la visita seguim cap a Albocàsser, en eixir del santuari passem per l'heura monumental que cobreix una part de l'edifici. El paisatge fins a Albocàsser passa per camps d'ametlers i també trobem algunes figueres vora el camí que tenen figues suculentes, finalment arribem a la plaça de l'esglesia d'Albocàsser, havíem acabat l'etapa.Les xiques es van quedar a la cafeteria Teyma dinant i descansant, jo vaig tornar a fer el mateix camí a l'irevès per recuperar el cotxe.