El Barranc dels Molins i la Mola, Ares del Maestrat.

Coll d'Ares, Ares del Maestrat, Sòl de la Costa, Molins del Sòl de la Costa, Molí de la Bassa Redona, Molí de la Casa de Dalt, el Molinet, Molí de la Roca, Ares del Maestrat, Mola d'Ares, Molló dels Soldats, Ares del Maestrat, Coll d'Ares.

El municipi d’Ares del Maestre (oficialment Ares del Maestrat) situat a 1195 metres sobre el nivell de la mar i amb una població que en 1910 arribava als 2.132 habitants i que actualment és de 210, pertany a la comarca de l’Alt Maestrat. El municipi compta amb un nucli urbà situat al peu de la Mola d’Ares i quatre barris o pedanies disseminats pel terme. La població depèn judicialment de Vinaròs, eclesiàsticament de Sogorb, sanitàriament de Castelló i de l’ambulatori de Vilafranca de la que també depèn pel que fa al comerç i l’ensenyament.
Al capdamunt de la vila es troben les ruïnes del Castell d’Ares, d’origen musulmà, conquerit el 1232 per Jaume I. Entrà a formar part de l’Ordre del Maestrat de Montesa a començaments del segle XIV, i patí atacs i incendis durant la guerra de successió (1707). Amb les guerres carlines (1838) el general Cabrera va instal•lar el quarter general al castell d’Ares. Durant la guerra civil la vila patí bombardejos que van destruir el que quedava del castell.
El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja en la prehistòria els nostres avantpassats ens deixaren un magnífic llegat als barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial menció mereixen les de la cova Remígia al barranc de la Gasulla, considerada la capella Sixtina del neolític. Aquestes pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
L’excursió recorre antics camins de ferradura utilitzats per a la comunicació dels cinc molins fariners que van a ser els protagonistes de l’excursió. Estem parlant d’una autèntica indústria que comença al segle XVIII i acaba a principis del XX. El transport de gra cap als molins i la consegüent recollida de la farina van obligar a fer un magnífic traçat dels camins. Així mateix es creà un complex sistema hidràulic per a aprofitar l’aigua com a font d’energia fins a cinc vegades des de l’Ull de la Roca fins al Molí del Sòl.

Colla Senderista Meliana.
15 de maig de 2016