El 100 cims de Sant Roc de Sant Martí de Llémena per a nens

Ruta molt interessant i senzilla per fer amb nens. És una ruta agradable perquè transita gairebé tota per senders, molt ben senyalitzats, i des del cim hi ha unes vistes precioses.

La caminada comença al quilòmetre 1,5 de la GI-532 (Carretera de les Serres o carretera de Bonmatí a Sant Martí de Llémena). És un punt on hi ha un petit aparcament -per a tres o quatre cotxes- a la dreta -en direcció a Sant Martí de Llémena-. Just davant de l'aparcament, a l'altre costat de carretera hi ha el camí que cal agafar per començar la caminada.

És un pista per caminar -hi ha una cadena perquè no puguin passar els vehicles- que va pujant sense cap dificultat fins a veure la casa de pagès, immensa i abandonada, de can Pere Puig. Tan bon punt apareix la casa a la dreta, s'ha d'abandonar la pista principal i pujar per un marge fins que es torna a trobar la pista "principal".

Un cop es retroba la pista, s'ha de seguir cap a l'esquerra -cap al sud- i, de seguida es comencen a trobar els senyals blaus i alguns rètols que indiquen Sant Roc. Sense cap altra dificultat que la pujada intensa, cal anar seguint aquests senyals -a vegades comparteixen arbres i pedres amb senyals vermells i d'altres colors- fins al final del Grau de Santa Maria.

Acabada la pujada agosarada, cal retornar cap al nord-est, a la dreta de la drecera, seguint els senyals blancs que passen primer per un balcó aeri -apte per a tothom- amb unes vistes excepcionals de les Guilleries, el Far, el Cabrerès, el Puigsacalm i el Pirineu; i, tres-cents metres després arriben al cim de Sant Roc, amb una ermita que, malauradament acabarà caient, i unes vistes generoses de Rocacorba, la Vall de Llèmena i la serralada de Finestres, Girona, el Montgrí i les Medes, la badia de Roses... Un lloc màgic.

La ruta segueix pel nord de la cinglera seguint senyals, sobretot blancs, fins que uns 300 metres després hi ha la bifurcació definitiva: cal abandonar els senyals blancs i recuperar els blaus que baixen pel Grau de la Sitja (a l'inici hi ha un rètol de fusta que indica les Serres). Així doncs, s'ha de tombar cap a la dreta i baixar sense parar i sense pèrdua per la drecera salvatge perquè és molt dreta que acaba als camps de can Pere Puig.

A partir d'aquí només cal arribar a la casa i a l'alçada del pou -enganxat a la paret nord de la casa- baixar per la drecera que surt a l'esquerra que retornarà els caminants al punt de sortida.

S'ha valorat aquesta ruta com a moderada perquè cal vigilar molt els nens al balcó i al cim.

AMUNT QUE FA BAIXADA!