Ebenalp

Una de les excursions més tradicionals al cantó suís d’Appenzell Inher-Rhoden és l’ascensió a l’Ebenalp (1.640 mts. d’alçada) des del nucli de Wasserauen (868 mts.), per visitar la cabana i l’ermita de Wildkirchli, així com l’icònic hotel de muntanya Aescher, situat sota la mateixa cinglera en els caients verticals de la planúria cimera. Certament, bona part de les persones que pugen fins a l’hostal – refugi del cim (que és un dels paradisos del parapentistes) ho fan mitjançant un telefèric que hi porta en uns 6’, però si es vol gaudir de l’entorn s’ha d’aprofitar la xarxa de senders existents a la zona, una de les més extenses dels Alpstein. D’aquesta manera, de l’estació de tren de Wasserauen (que és un dels finals de la línia centenària de l’Appenzeller Bahnen), reculem per la carretera fins arribar a un pont sobre el Schwendibach, des d’on es dirigim a la granja Untere Auen, on comença un camí molt ben traçat que de forma dreta, sostinguda i sense treva, sempre per dintre del bosc, a través d’un munt de giragonses, ens durà al pla on es troba la granja de Vordere Bommen (1.241 mts.). La traça de la via alpina (marques blanques i vermelles) segueix pujant, ara per una pista, fins a una cruïlla. El 95% de la gent segueix per l’esquerra, que és el camí normal d’accés a les coves i balmes de Wildkirchli - Aescher, però, en el nostre cas, ho fem diferent, ja que optem per pujar primer a Ebenalp, a través de Gartenwald (1.350 mts.), seguint un sender fitat que va guanyant alçada altre cop per dins del bosc, fins arribar als plans herbats que donen pas al sender de pujada a l’estació superior del telefèric i, més amunt encara, al refugi – hotel Berggasthaus Ebenalp, des d’on es té una panoràmica amplíssima sobre el sector del Seealp - Meglisalp, la serralada de pedra calcària de l’Alpstein, com el Säntis i l’Altmann o el Hohen Kasten, així com la regió d’Appenzell i altres relleus que no identifiquem. Ens trobem en una planúria tallada en vertical sobre la vall del Seealp, tractant-se d’una cinglera per la que hem de baixar. Però els suïssos posen fàcil l’accés als seus indrets turístics, per tant, tornem a l’estació superior del telefèric, des d’on surt un sender molt arreglat que s’aboca al cingle i de sobte, s’introdueix en la roca, a través d’un sistema de tres coves, amb vestigis del Paleolític, que daten d’ entre 50.000 i 30.000 anys A.C., que es denominen Wildkirchli. Aquí es pot veure la cabana de l’ermità, així com la capella dins de la balma, al costat d’una altra exterior. El sender segueix baixant penjat del cingle fins el conegut hostal de muntanya Aescher, construït a redós de les roques, sent una de les imatges més icòniques del cantó i dels Alpstein. De la terrassa de l’hostal baixa un sender que per l’esquerra es dirigeix a Wasserauen (és la ruta normal de pujada), mentre que per la dreta marxa fins a Chobel i el Seealpsee, que és per on baixem. Si el sender de pujada és dret, aquest de baixada encara ho és més, ja que perd alçada pels caients del cingle, en un seguit d’innumerables giragonses, amb alguns trams graonats i/o equipats amb cable. Part del descens es fa per dintre del bosc, cosa que s’agraeix. En arribar a l’indret de Chobel, trobem la pista asfaltada que de Wasserauen puja a Seealpsee i que seguim en direcció al llac. Un cop a la seva riba, aprofitem per fer un mos a la Berggasthaus Seealpsee, des d’on es pot seguir el sender que volta aquest preciós llac alpí, situat a 1.143 mts. d’alçada, sent el riu que el desaigua el Schwendibach, esmentat al principi. Just abans de donar el gir complert, veiem que un sender porta a Wasserauen passant per una planúria alçada a uns 1.200 mts., solcada de granges, de la que sabíem de la seva existència en dels descens de l’Ebenalp, ja que es veu just a la riba contrària del Schwendibach, que travessa la vall en profunditat. Passada la darrera d’aquestes granges, el camí inicia sobtadament un descens directe, arran d’un torrent, novament mitjançant ziga-zagues i graons, fins que surt del bosc i tenim al davant la plana on es troba la zona d’aterratge del parapent, l’estació de tren de Wasserauen i un munt de zones d’aparcament, completant d’aquesta manera la circular, que comporta un recorregut d’uns 14,30 km., acumulant un desnivell positiu acumulat proper als 1.115 mts.