(Dia 2) Refugi Ventosa i Calvell-Punta Alta de Comalesbienes-Presa de Cavallers

Meravellosa i exigent ruta que iniciarem des del Refugi de Ventosa i Calvell. Agafarem el camí que surt de la part posterior del Refugi, l'itinerari de Carros de Foc, en direcció al Coll de Contraix i indicat amb estaques pintades de color groc.
El primer tram, transcorre per la bonica Vall de Colieto, un indret d’un preciós paisatge pirinenc, amb bonics estanys, prats alpins i constants torrents que anirem sortejant. Passarem per l’Estany Gran de Colieto que el vorejarem per la seva esquerra. Una vegada l’haurem passat, deixem el GR, anem girant cap a la dreta, fins que trobem un punt indicador que ens senyala la Punta Alta. De moment, encara no haurem guanyat alçada.
A partir d’aquí, seguirem per un corriol fresat i ben senyalitzat amb fites, que ja s’enfila en forta i constant pendent fins arribar al bonic Estany de la Roca, inconfusible per la roca que té al mig. Magnífiques vistes de tota la Vall a una banda i a l’altra, la tartera, que ens mostra tot el que ens queda fins arribar a dalt. Des d’aquest moment i fins el cim, el camí ja s’enfila fortament, entre blocs de pedra i tarterals i sense pràcticament moments de descans, per tant, és aconsellable dosificar les forces perquè es fa intens. Intentarem sempre anar seguint les fites marcades que ens indiquen el camí més senzill. Anirem guanyant alçada. El terreny és molt pedregós, de manera que cal anar amb compte i en algun moment, cal ajudar-se de les mans.
Des del Cim de la Punta Alta de Comalesbienes, coronat per una fita cimera, les vistes són un espectacle, impressionants!!....la zona pirinenca d'Aigüestortes, cims andorrans, Pica d'Estats, massissos de la Maladeta, l’Aneto ben a prop, el Montardo de front, els Bessiberris, Comaloforno,......
De tornada desfarem la ruta d’anada amb molt de compte de no relliscar i ajudant-nos amb les mans entre els grans blocs.
Des del Refugi de Ventosa i Calvell tornarem pel mateix camí d’anada del dia anterior.
Aquesta ruta és complicada de qualificar. Com a senderisme la consideraria bastant difícil, pel desnivell, molt vertical en alguns moments i pel terreny, molta estona rocallós, amb passos que poden arribar a ser una mica complicats i tarterals amb pedra molt solta.
Hi ha qui la considera alpinisme, segurament és fàcil, però jo no en sé prou com per valorar-la.
La part des del Refugi a l’aparcament, la baixada ja és molt més suau i moderada, però hem de tenir en compte que portem bastants metres de desnivell acumulat i es nota el cansament.