D’Eslida al Puntal de l’Aljub i al Puntal de la Batalla

Ruta llarga i dura que puja als dos cims més importants del terme d’Eslida: el Puntal de l’Aljub i el Puntal de la Batalla o Benialí (que li diuen els d’Aín).
La ruta comença al cementeri d’Eslida i des d’ací segueix el camí de l’Oret (per on va el GR-36) però només uns metres. De seguida se’n desvia a l’esquerra per un camí que puja al Molí d’Aire, o el que en resta d’ell.
Des de les restes del molí hi ha traçada una senda que puja quasi al recte cap a la Penya en un dels trams més durs del recorregut. Passada la Penya s’arriba a un colladet. Fins ací puja la pista de les Escaletes. Just davant d'una vinya mou una senda, ara clara i amb fites, que puja directa cap al Puntal. Es tracta d'una de les pujades més llargues que es pot fer a la serra d'Espadà ja que des de la part baixa del poble d'Eslida fins al Puntal hi ha ben bé 600 metres de desnivell.
Comencem a pujar per l'ombria i de seguida entrem al pinar. Tota l'ombria del Puntal és una muntanya pública i és per això que es troba més ben conservada la massa forestal que a d'altres llocs tot i els incendis que ha patit, el més recent al 2003. Eixim del pinar i passem per un tram més afectat pels incendis en una espècie de colladet on la pendent es suavitza prou i fins i tot hi ha un tramet pla, però de seguida entrem a la part més pendent i espectacular de la pujada, un tram autènticament muntanyer on els grans pins i les roques li donen un aspecte feréstec i diferent de la major part de la serra. Només alguns rodals del pic d'Espadà se li assemblen.
Finalment la senda puja cap a un rellomet per on continua cap al cim, ja amb menys pendent, però sempre sota el pinar. Arribem així a l'aljub que li dona nom al puntal, doncs és l'únic que hi ha actualment. L'aljub no és massa antic i es troba a la vora d'antigues construccions que semblen de la guerra. Des d'ací ja veiem les antenes del cim i és que el cim del Puntal està ple de construccions.
Passat l'aljub enllacem amb la pista asfaltada que puja des del port d'Eslida, per on ve també el PR-CV-352 que continua cap al Pinar del Retor.
Al cim del Puntal de l'Aljub hi ha dos cases forestals, una vella i una altra de nova on hi ha un servei de vigilància forestal els 365 dies de l'any que juntament amb les grans antenes de telecomunicacions li donen un aspecte massa humanitzat.
Però és que el Puntal de l'Aljub tot i no ser la muntanya més alta d'Eslida és una de les que presenta millor visibilitat de tota la serra i és un mirador estratègic sobre la serra d'Espadà, la vall del Palància i la cara nord de la Calderona així com sobre la Plana i bona part de les serres que té al nord. I fins i tot en dies excepcionalment clars es veu Mallorca (o això diuen).
Des d’ací cal seguir la senda que ressegueix les crestes de la muntanya cap al Pinar del Retor. Està abalisada de blanc i groc, no debades per ací passa el PR-CV-352 (https://senders.femecv.com/es/sendero/ver/pr-cv-352) que caldrà seguir fins al collado de Barres. El sender ens portarà per un tram muntanyer amb roca i pins al collao d’Aín, anomenat així per ser el punt de pas del camí vell de Xovar a Aín. Ací trobem unes velles marques del PR-CV-63,6 que pujava pel camí d’Aín i continua per la cresta cap al collao de la Ibola. Nosaltres ens haurem de desviar de la cresta per la dreta seguint el vell camí que passa per l’ombria del Pinar del Retor, abans d’enfilar avall pel Corralet cap al collao de Barres.
Arribats al coll i abandonem el vell camí que continua recte per la pista, i també el GR que baixa per l’esquerra a Aín i per la dreta a Eslida. Cal enfilar amunt seguint la senda que puja al cim salvant els dos-cents metres de desnivell que ens separen.
La senda enfila sempre prop de la ratlla de termes pujant sense descans. El bosc es fa més clar en esta pujada i permet vore al fons el barranc de la Caritat que baixa des dels Noguerals fins al poble d'Aín. Conforme es puja les sureres deixen pas a les carrasques que creixen als crestalls més rocosos i als pins grans que han escapat als incendis. Després d'un temps que sembla que s'allarga, sobretot en la part final de la pujada on es fa més pendent, finalment s’assoleix al cim del Pic de la Batalla.
El cim de la Batalla també és conegut com a Benialí per la gent d'Aín i es que els pics de les muntanyes solen ser coneguts per les partides de sota, i a just per la banda de ponent de la Batalla, la que baixa al barranc de la Caritat s'estén la partida de Benialí, nom que rep de l'antiga alqueria de Benialí, abandonada arran de l'expulsió dels moriscos. El nom de la Batalla li ve al pic del barranc que baixa cap al tunel de la carretera d'Eslida a Aín, anomenat el barranc de la Batalla, topònim relacionat amb les batalles que van tindre lloc ací durant la revolta dels moriscos d'Espadà.
Ara toca baixar i ho farem per l'ombria de Batalla. Baixem per una senda de rossegar pins que baixa directament des del cim a buscar el camí d'Eslida a Aín. La senda està molt neta doncs per ací passa ara la marató dels Dements. Travessem la pista que acaba a l'ombria de Batalla, a la capçalera del barranc de Manyes o de la Batalla, i seguim per el crestall de la Penya Miró, cobert de sureres que ens porta a enllaçar amb el camí de la Batalla que va d'Aín a Eslida per l'Artiga i la Batalla (el camí vell seguia un traçat més baix, prop de la moderna carretera).
Ara només hem queda fer el curt tram de baixada per l'Artiga, coberta ara de sureres en un terreny molt assolellat on creix i molt l'argilagot, abans d'arribar a la pista que ve de la font de Fosques. Arriba a la pista just on fa una revolta i baixa a buscar el barranc d'Aín per on passa el vell camí d'Aín a Eslida, per on passa el PR-CV-384 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/pr-cv-384)
Cal seguir-lo amunt però la pista només puja un poc i de seguida continua planera travessant l'Ombria del camí d'Aín coberta de sureres. El camí passa per damunt de la font de Sant Josep que queda molt fonda, al llit del barranc abans de travessar el barranc del Fonillet on mou una pista que puja cap a la font del mateix nom i per on hem de seguir, mentre que recte duu a la font de Fosques.
La pista puja fent voltes, però a la primera cal seguir recte per una senda netejada per a accedir a les trinxeres de Fosques, recuperades de fa poc. El camí s’acosta a un rellomet que baixa per la vora del barranc de l’Oret i des d’on es controla la carretera i el poble d’Eslida. Ací es troben les poques restes d’estes trinxeres que miren avall. Després de vore-les no cal tornar enrere i seguint un sender que munta al recte acabarem eixint novament a la pista però més amunt.
Cal seguir pujant les revoltes de la pista que s’acaben a la caseta dels Criticats. Des d’ací la pista continua amunt però recta fins que s’acosta al barranc del Fonillet i novament comença a fer voltes. Ací cal estar atents a les marques del PR perquè en una revolta de la pista cal trencar a l’esquerra per una senda que ens portarà directament a la font del Fonillet.
Per dalt la font trobarem la pista que hi entra i la seguirem fins que enllacem amb la pista del Fonillet justament al mateix punt on se’n separa de la pista que puja al collao de Barres. Ara caldrà seguir esta darrera de baixada per a tornar a Eslida.
La pista baixa fent voltes per la Solana de l’Oret fins que arriba al barranc. Ací trobem el GR-36 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/gr-36) que puja pel camí de l’Oret des d’Eslida (i continua amunt fins al collao de Barres). També una altra pista que puja fins a la Penya, per on hem passat abans per a pujar al Puntal. Caldrà seguir el GR de baixada pel formigonat camí de l’Oret que segueix tot el barranc de l’Oret fins passada la cova, on el camí se’n separa del barranc i passa sota el Molí d’Aire arribant al cementeri.
És recomanable l’ús del mapa excursionista de la Serra d’Espadà del Tossal Cartografies.