D’Eslida a Aín fent la volta al pic de la Batalla

Ruta circular entre Eslida i Aín que fa la volta al pic de la Batalla o Alt de Benialí. La ruta discorre per antics camins de ferradura i pistes forestals, aprofitant el traçat del GR-36 i el SL-CV-28.
La ruta comença a l’arc del Camí d’Aín, i comença pujant pel pista de l’Oret, que remunta tot el barranc de l’Oret, enllaçant amb el camí de l’Oret, per on passa el GR-36 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/gr-36) que haurem de seguir fins a Aín.
El GR puja pel camí de l’Oret per una pista formigonada fins que arriba a un trencall. Ací per l’esquerra puja una pista a la Penya passant per la font de les Escaletes, per on ve el PR-CV-352 (https://senders.femecv.com/va/sendero/ver/pr-cv-352); i una altra a la dreta cap a la font del Fonillet o el collado de Barres. Nosaltres seguirem recte per dins del barranc, seguint el vell camí de ferradura que passa per la font de la Figuera, l’Horteta dels Rocs i el Racó del Tio Cristo fins al collado de Barres.
Pel collado se’n desvia el PR cap al Pinar del Retor i el Puntal, seguint el camí d’Aín a Xovar, i també trobem la pista que puja des de l’Oret. La pista continua cap a Aín, seguint este primer tram el camí de Xovar. A la dreta deixem també una senda que puja al puntal de la Batalla o de Benialí, baixant per l’altra banda per la partida de la Batalla, d’on pren el nom.
Seguint el GR baixarem pels Terrers de Múria cap als Noguerals, on trobarem una pista que seguirem a la dreta. La pista passa per la font dels Noguerals i continua avall, enllaçant amb la que baixa del collao. Un tros més avant, a l’arquet del Bovalar, deixem a l’esquerra el camí de Mosquera que munta pel barranc del Joncaret i l’Ereta, i uns metres més avall el camí de l’Horteta. Seguim baixant i deixem a la dreta el camí que puja a la font del Benialí i al Benialí (i enllaça amb la pista del collao de Barres) i, uns pocs metres més avant, queda a l’esquerra el camí del Castell, que enllaça amb el de la Ibola.
Arribem finalment a la font de la Caritat, d’on brolla la major part de l’aigua que rega les hortes d’Aín, canalitzada des d’ací per diverses séquies, la primera d’elles que omple la bassa del veí molí de Guinsa o de Dalt, situat a la vora del camí.
El GR segueix un tros més per la pista i l’abandonem per a seguir pel camí vell, que baixa per la vora del barranc entre les antigues hortes, passant pel molí de l’Arc per a arribar a les piscines, situades al lloc on estava el molí de la Vila.
Entrem a Aín pel Calvari i eixim pel Llavador, baixant per la Molineta a la font de Sant Ambrós.
La font de Sant Ambrós és un bon lloc per a descansar a l’ombra i recuperar forces, i també per a fer un mos a les tauletes de la vora del barranc, on sempre corre l’aigua. Des d’ací cal seguir el SL-CV-28 (https://senders.femecv.com/es/sendero/ver/sl-cv-28) que puja pel camí del Palomar entre les hortes. Arriba a una pista, traçada ací sobre el vell camí, que seguirem a l’esquerra recorrent la part de dalt de les hortes, al límit del bosc.
La pista enllaça amb el camí de la Batalla, que puja prop de la Covatilla, i que quan acaba la pista serà el que seguim passant per la vora d’una calera recentment recuperada.
El camí ens porta a travessar el barranc de Manyes o de la Batalla i puja a un collet situat als peus de la Penya Miró. Ací enllaça el sender que baixa, quasi al recte, des del cim de la Batalla per l’ombria de la Batalla. Este rellomet de la Penya Miró també marca el límit entre Aín i Eslida. Des d’ací el camí baixa per l’Artiga a buscar l’Ombria del Camí d’Aín, per on passa una pista. El camí de baixada retalla la pista i enllaça amb ella ja quasi a l’altura del barranc d’Aín, per on quan acabem la baixada continuarem.
La pista coincideix amb el vell camí d’Aín per la vora del barranc, i el seguim fins a la font de Sant Josep. Des d’ací la pista ix a la moderna carretera però cal seguir pel barranc per on anava el camí. El track no passa ací exactament pel camí sinó que segueix una senda que s’arrapa a la vessant dreta de la falda de la muntanya, travessa així l’Ombria del Camí d’Aín sota les sureres. És la variant per a quan el barranc baixa pel d’aigua i que ens portarà altra volta al camí un poc abans d’arribar a l’Assut del Camí d’Aín, més avant, quan ja no hi ha perill de banyar-se.
Un tros més avant, just on engrava el barranc del Fonillet, cal deixar el vell camí, des d’ací impracticable, i pujar barranc amunt. Per ací hi havia un camí, molt malmès per l’aigua que hi baixa en els grans temporals, que ens portarà fins a la font de Dins, fonteta pobra situada als bancals de Fosques. Des de la font cal travessar un olivar i continuar un curt tros de camí per a eixir a la font de Fosques, abundosa i sempre amb gent per a omplir aigua.
Només queda baixar la rampa formigonada que es va fer a la dècada del 1950 per a donar-li accés, tancant el cercle i finalitzant la ruta.
És recomanable l’ús del mapa excursionista de la Serra d’Espadà del Tossal Cartografies.