Descobrint masos per les Gavarres

Matinal molt distreta amb els companys Toni i Miquel. Avui anem ben preparats per emboscar-nos, doncs intentarem trobar tres masos espatllats: Can Domènech, Cal Gros i Can Cotera.
Iniciem la ruta a la Font de l'Alzina, i ens dirigim cap al Molí d'en Boscà, on només hi trobem un tros de paret (l'amo el va tirar a terra per seguretat, quina llàstima!!).
Pujada fins a Can Vilademarc,-avui els gossos s'han portat millor que la darrera vegada i no han passat de l'entrada del mas-. Hem pogut contemplar el suro del mateix mas, imponent!
Seguim muntanya amunt fins que agafem una pista , una mica pesada, tot s'ha de dir..., i passem pel costat del que queda de Can Xupí (encara es pot veure una petita part de l'encanyissat del sostre), i ens anem acostant al nostre objectiu d'avui.
Hem trobat can Domènech amb certa facilitat, doncs el camí encara es podía deduïr. El mas era molt gran, i encara conserva part del forn de pa.
No hem tingut tanta sort amb Cal Gros o Cal Cucut... Segur que hi érem a molts pocs metres, però la vegetació era molt espessa, i no hem trobat cap forat per arribar-hi.
Desfem el camí per tornar a agafar la pista i més amunt trobem can Cotera,gairebé a peu de camí. Aquest mas també devia ésser força gran, les parets exteriors es poden veure perfectament!
Esmorzar una mica més amunt, davant l'era de cal Got, i seguim passant per les basses, el pou i el mas de Can Costa, Can Barceló i Can Bou, que en Toni ens explica que havia sigut un hostal.
Tornada direcció la Creu d'en Vergeli, però hem trencat per un caminet amb força desnivell,(es veu que fa poc s'ha desbrossat) que ens ha dut directament a la pista que porta a Can Baulida , mas també espatllat però pel que sembla, ocupat (hi havia roba estesa, una xemeneia i una antena de tv...).
Tornada per un corriol paral.lel a la riera de Can Vilademarc, on hem pogut veure gorgues fantàstiques i també papallones d'arboç gegants!!
El darrer tram l'hem fet passant per dins la llera del Daró fins arribar de nou a la Font de l'Alzina, amb la seva aigua sempre fresca.
Tornem cap a casa amb la satisfacció d'haver trobat dos dels tres objectius i el fantàstic corriol del darrer tram.
Això no quedarà així, som molt tossuts i tornarem a buscar el nostre "tresor emboscat"....
Fins la propera!!