Descobrim el PR®-C 227 Etapa de les Variants

Deixar BP-1432

Just acabades de deixar les darreres edificacions de Bigues, per la banda del riu hi ha dos carrers que baixen direcció el poble. Poc després, per l'altra banda, hi ha la pista que puja al Pla. Després d'aquesta pista, es creua la carretera per continuar per la banda del Tenes i quan la carretera fa un revolt, per la banda del riu baixa un camí fins a l'alçada del riu i el remunta per la seva esquerra fins arribar sota el pont de can Noguera.

Camí fluvial del Tenes (Variant PR®-C 227.1)

A l'alçada del pont de can Noguera s'enllaça amb la variant PR®-C 227.1. L'antic pont de can Noguera va ser arrasat per la riuada que va patir el Tenes l'octubre de 1994, tres mesos després dels incendis que també van castigar aquesta zona. El pont actual substitueix aquell pont. A l'altre extrem del pont hi ha la cruïlla amb la carretera BP-1432, en el punt on hi ha el jaciment romà de can Perera, en excavació en el moment de publicar aquesta ruta. Sota el pont hi ha una passera que forma part del Camí Fluvial del Tenes.

Pont i molí de can Camp

El pont de can Camp és un pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és sorrenca, de la zona. En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu. Una figuera penja de la barana pel cantó meridional del pont. El molí de can Camp és un edifici de Riells del Fai que consta de planta baixa i pis, de forma allargada, situat en el desnivell del marge dret del riu Tenes, a tocar del pont de la Parada o de can Camp. La bassa queda a l'alçada de la planta pis, destinada a habitatge, i d'allí queia cap al soterrani, on hi havia el molí. L'aigua s'escolava pel carcabà que avui encara és visible cap al riu, situat a sota. L'estructura del sostre de la planta destinada a molí era de volta ceràmica de mocador. Sembla un edifici reformat en diverses etapes. La part més antiga és d'un sol cos, i en la façana sud hi ha una portalada d'arc de mig punt adovellada i un rellotge de sol, probablement del segle XVIII. A la façana posterior, on hi ha el carcabà, les obertures són més senzilles. El cos on hi ha el molí elèctric és afegit a posteriori. Es conserva la bassa al darrera, i la maquinària del molí vell, tot i que desmuntada. A la sala del molí vell, hi ha gravades en les parets imatges de l'estriat de les moles. Hi ha la maquinària del molí elèctric, de principis de segle XX.

Cruïlla (Creuar Tenes)

Una palanca o passarel·la és un pont rudimentari, fet amb un tauló o conjunt de taulons, que va des d'un vaixell al moll o que uneix les dues vores d'un riu. En ambdós casos permet passar per damunt de l'aigua a peu eixut en condicions prou convenients. Aquesta és una del tres que hi ha en tot el traçat del sender; dues es troben en aquesta variant i l'altra en el traçat principal.

Molí del Regasol

L'edifici actual del Molí del Regasol segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854.

Font del Molí de la Pineda (Fi variant PR®-C 227.1 / PR®-C 227)

La font del Molí de la Pineda és una petita font situada a la llera esquerra del riu Tenes, en terrenys de Riells del Fai. Per on raja aquesta font s'ha construït un pericó d'obra a base de maons comuns, d'on surt la canalització de ferro. Es troba envoltada de la vegetació pròpia de les lleres de rius com canyes o bardisses. A tocar d'aquesta font hi ha la cruïlla que delimita aquesta variant amb el seu sender principal (PR®-C 227).

Molí de la Pineda (Deixar PR®-C 227)

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior.

Deixar camí fluvial

Just acabat de passar el molí de la Pineda hi ha un corriol amb un mur de pedra que li fa de suport que s'enfila vers els camps que es troben a un nivell superior.

Can Jaume

Masia amb l'estructura clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, amb la coberta i algunes de les obertures de la façana principal modificades. En aquesta façana hi trobem un portal adovellat amb pedra tosca, i finestres del primer pis emmarcades amb pedra sorrenca, sense decoracions. En la llinda d'una de les finestres del primer pis hi figura la inscripció: "Jauma Pineda 1758". Tant la masia com els cossos auxiliars estan protegits per un barri i un portal. Seguir a la dreta, en direcció a Riells, per la pista de la Madella, seguint les marques del PR.

Riells del Fai

La plaça Viaplana rep el nom d'aquesta masia de planta quadrada, amb diverses construccions adossades. De tres cossos d'amplada, té planta baixa i dos pisos d'alçada. La coberta és a dues aigües, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. La façana presenta el paredat de pedra i maó massís a la vista. Conserva el portal d'arc de mig punt amb dovelles i les obertures del primer pis emmarcades amb carreus de pedra sorrenca treballada. La resta d'obertures estan emmarcades amb obra o pedra de dimensions més petites i menys treballada, realitzades recentment. Actualment està envoltat per un barri, també de paredat. L'església de Riells del Fai, consagrada a sant Vicenç, apareix ja documentada al 971 com a basílica Sancti Vicencii. A l'any 1045 és cedida pel Bisbe de Barcelona al monestir de Sant Miquel del Fai i al segle XVI, la poca població existent fa que se la vinculi amb Sant Pere de Bigues. Per un assumpte relatiu a Sant Miquel del Fai, que forma part de la parròquia de Riells del Fai, des de l'any 1957 pertany al bisbat de Vic. L'actual edifici data del 1618 i va ser ampliat durant el segle XVIII.

Boscos de Riells

El Pla de can Vileu és un petit replà situat a les afores de la urbanització Boscos de Riells. Abans d'arribar-hi es deixa el carrer per seguir a l'esquerra per un corriol delimitat per un cantó pel filat d'una propietat.

Camí de la Serra de can Tabola (PR®-C 227)

La Serra de Can Tabola és una serra situada a llevant de Riells del Fai, i forma una continuïtat, tot i la diferència d'alçada, amb el Turó de les Onze Hores. Separa la vall del torrent de Llòbrega, al nord, de la del torrent de Can Pagès, que queda al sud. Pren el nom de la masia de Can Tabola, situada en el sector nord-est de la serra. A la part inferior d'aquesta serra, on es troba situat aquest waypoint, hi ha la part alta de les modernes urbanitzacions de Riells del Fai, que aquí rep el nom de Boscos de Riells.

Grauet de Quintanes (Variant PR®-C 227.2)

El Grauet de Quintanes és un pas de corriol de muntanya situat entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès. Situat al nord de la masia de Can Quintanes, de la que pren el nom, es el grau més curt d'aquest sector dels Cingles de Bertí. És un dels extrems de la variant dels Cingles de Bertí (PR®-C 227.2).

Accés superior grauet de Quintanes / Pista del Turó de les Onze Hores

Pista travessera que enllaça can Mestret amb la plaça dels Cèntims, al peu del Turó de les Onze Hores. El sender continua en sentit ascendent cap a llevant; mentre que en sentit descendent a ponent es pot seguir la derivació al Turó de les Onze Hores si es vol realitzar aquest emblemàtic cim per a la gent de Bigues i Riells del Fai.

Can Borra (Connexió amb PR®-C 33)

Can Borra és una masia situada a l'esquerre del Torrent de Cal Mestret, a tocar del camí que porta a la masia del Traver, en territori de l'antiga parròquia de Bertí. Actualment es troba enrunada. Era una masia de planta quadrada de planta baixa i primer pis. Conserva el portal de llinda de pedra situat a la façana de migjorn amb una finestra al damunt. Conserva part de l'antic forn de pa. El parament dels murs és de pedra de filades irregulars. A la primera meitat del segle XX ja constava en ruïna. El Clascar, en segon terme, és una antiga domus o casa forta de la parròquia rural de Bertí. Esdevinguda masia, hom pensa que el nom deriva de Castellar o de Castlà. S'ha identificat com l'antic castell de Bertí, del que hi ha existència documental de l'any 987. Més endavant, al segle XIV s'esmenta un tal Guillem de Clascar sota el domini dels nobles Centelles. Al segle XVI ja se l'identifica com a domus i era propietat dels senyors de Bell-lloc. L'edifici actual, dels segles XV o XVI, deixa entreveure alguns detalls de l'antiga masia, com ara són les tres crugies paral·leles, la planta baixa, el pis i la coberta de dues vessants. A començaments del segle XX es va reformar en un castell fantasiós d'estil neogòtic amb elements arquitectònics variats, com les finestres germinades d'arc trevolat, el coronament amb forma de merlets i la torre de planta circular en el cantó de tramuntana. Aquests elements es combinen amb d'altres imitacions de caire gòtic i, fins i tot, d'origen àrab. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Mirador de can Mestret

Mirador orientat cap a Riells del Fai des del qual es domina el Sot de Bellobir i la part oriental de la cara meridional dels Cingles de Bertí, on destaquen les Baumes (o Balmes) del Traver i el Turó de les Onze Hores. En dies clars es divisen perfectament els Cingles del Perer, la Mola de Gallifa i, fins i tot, la serralada de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola en un extrem i el Montcau en l'altre. També es poden reconèixer el Pic del Vent i el Puig de la Creu, entre d'altres. El proper Puiggraciós treu visibilitat per la banda de llevant.

Accés superior al Grau del Traver

Pas de corriol entre els termes municipals de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i de Sant Quirze Safaja, al Moianès, que comunica la part baixa amb la part alta dels Cingles de Bertí. En la cartografia també podem trobar-lo referenciat com a Grauet del Traver o com a Grau de les Escaletes, ja que en alguns dels trams més costeruts hi ha unes pedres col·locades formant graons. En el seu recorregut hi ha l'accés al cau de la Guilla, la cova més gran dels Cingles de Bertí, i a les Balmes del Traver. És un dels pujants més interessants del Bertí, ja que també conserva bona part de trams empedrats i murs de pedra seca, vestigis d'antigues activitats.

Fi Grau del Traver (Fi variant PR®-C 227.2 / PR®-C 227)

És l'altre extrem de la variant dels Cingles de Bertí (PR®-C 227.2). Continuar pel sender principal a ponent.

Camí del Turó Roig (Deixar PR®-C 227)

Camí de Riells a Montmany (PR®-C 227)

Tornem a trobar el sender principal, i el seguim a ponent.

Serrat de Quintanes

El Serrat de Can Quintanes és un serrat del terme municipal de Bigues i Riells del Fai que separa les dues unitats del territori municipal: la del poble de Riells del Fai i la del de Bigues. Està situat a llevant de Riells del Fai, i forma un dels contraforts meridionals dels Cingles de Bertí, en el seu sector central-meridional. Separa les valls del torrent de Can Pagès, de Riells del Fai, i del de Can Canals, de Bigues. A la part alta d'aquest serrat es troba el Turó Roig.

Cingle de can Canals (Deixar PR®-C 227)

El Cingle de can Canals s'origina per l'acció erosiva del Torrent de Can Canals, un torrent que discorre en el nord del territori del poble de Bigues. Es forma al nord de Can Canals, a ponent de la Guixera i en el vessant sud- est del Serrat de Can Quintanes per l'anomenat cingle de can Canals, per transformació del torrent del Pollancre. Aquest torrent recull les aigües del Sot de Bellobir, entre els Cingles de Bertí, el Puiggraciós i el coll d'en Tripeta. Des d'aquell indret davalla cap al sud-sud-oest, format un estret congost, i després passa pel costat de ponent de Can Canals, que és el mas que li dona el nom. El seu recorregut s'engorja novament i es troba amb el torrent de la Font de la Guilla, i plegats, entre el Pla de can Torruella i la Baga de can Prat, es dirigeix vers el torrent del Quirze. Hi ha vistes sobre el mas de can Canals i la vall adjacent.

Drecera

Seguir pel corriol, que és una drecera i estalvia una bona estona de monòtona pista (ara, si voleu fer la pista, cap problema!)

Els Tripons

Els Tripons és un serradet del terme municipal de Bigues i Riells que separa les dues unitats del territori municipal: la del poble de Riells del Fai i la del de Bigues. Està situat al sud-est de Riells del Fai, i és la continuïtat cap al sud-oest i oest del Serrat de Can Quintanes. És a l'esquerra del torrent de Can Pagès. Queda a migdia del Bosc d'en Benet, a ponent del Bosc de Can Torrella, a llevant de Can Pagès i al nord-est del Turó d'en Vileu. Ens trobem en un dels extrems d'aquest serradet.

Pla de can Torroella o de can Mas

Bonic pla boscós. La pista principal segueix a ponent, a la dreta, però a l'esquerra torna enrere i se'n va buscar el torrent de can Canals per a creuar-lo.

Torrent de can Canals

El Torrent de Can Canals, és un torrent que discorre pel territori del poble de Bigues. Es forma al nord de Can Canals, a ponent de la Guixera, en el vessant sud-est del Serrat de Can Quintanes, per transformació del torrent del Pollancre. Des d'aquell lloc davalla cap al sud-sud-oest, passa pel costat de ponent de Can Canals, deixa al nord-oest el Bosc de Can Torroella i al sud-est el de Can Canals, deixa a llevant la masia de Can Torroella, i al sud-oest dels Camps de Can Torroella s'aboca en el torrent de la Font de la Guilla al nord-oest de Can Feliuà i al nord de la Baga de Can Prat.

Camí de can Torroella

Seguir-lo de front, en sentit contrari al de la casa que li dóna nom, que, per cert, no es veu des d'aquí.

Camí del Pla

El camí principal tomba a la dreta per dirigir-se al Pla.

Pla de can Vermell (el Pla)

Cruïlla de camins. Deixar la pista principal, que continua a garbí, per seguir per un camí, més o menys a migjorn, menys fressat però molt evident, que planeja cap a la urbanització de la Vinya de can Pruna.

Urbanització Vinya de can Pruna

Seguir pel carrer de la Vinya a mà esquerra fins a trobar unes escales que baixen i porten directament a l'Avinguda Prat de la Riba.

Casa Consistorial de Bigues i Riells

L'ajuntament es va traslladar prop de la carretera a principis de segle XX, quan es van iniciar les primeres activitats econòmiques de tipus industrial a la vall, millor comunicada i amb més oportunitats. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de tres plantes d'alçada. Està situat en un desnivell, de manera que la façana principal, situada a la part alta, donant cara a la carretera que va a Riells, queda només d'una planta. Aquesta façana és la única revestida i que té algun tipus de decoració. La resta de l'edifici té l'obra de paredat vista, marcant les verdugades i els brancals i llindes de les obertures en maó massís. La façana principal té una composició clàssica, amb un frontó triangular sobre quatre mènsules decorades amb motius florals, en el timpà del qual hi ha l'escut del poble i la data 1908. A sota hi ha emmarades en obra, la porta d'entrada i les dues finestres. L'acabat d'aquesta façana és un emblanquinat pintat.