Del refugi d'Els Estables a Puig Rojà

Aproximació per carretera al refugi d'Els Estables
De Sant Salvador al refugi 12,5 km de carretera de muntanya amb moltes pedres i grans trencants d'aigua, seguint la Vall de la Parcigola i passant per les Queroses.
3,8km de Sant Salvador a la rotonda d'entrada a Prats de Molló, i d'aquí 13,5 km a Coll d'Ares.
D'entrada he de dir que aquesta sortida m'ha servit com a descoberta d'una part de l'Alt Vallespir i no recomano seguir-la, per la gran quantitat de tarteres de totes mides.
Qui coneix aquesta zona que aproximadament va de la Roca Colom al Puig del Roc Negre, sap que la vesant sud és pedregosa amb tarteres de totes les mides.
Del refugi d'Els Estables, tancat mentres hi ha bestiar pasturant en aquestes contrades, em dirigeixo al Correc de Comall Escur per una pista, transitable en vehicle, confiant en trobar un camí o corriol que s'enfili a la carena que va des el Coll de Serra Vernet fins al Puig de Rojà.
La pista s'acaba abans de l'esmentat Correc, segueixo un corriol que nantenint l'altitud el supera i continua, segons he vist en el mapa, fins a enllaçar amb el GR T83 GRP.
Com que no n'he sabut tobar cap que és dirigeixi a la carena decideixo pujar per la Xalada 4 ( just després del Correc es troben construccions per evitar els esllavisaments donada les fortes pendents i poca consistència del terreny, les parts més baixes estàn fetes de pedra seca lligades amb tel'la metàlica, en les parts altes son tubs de ferro clavats al terra i units amb tel'la metàlica).
La pendent és forta i fatigosa fins arribar a la carena prop del Ras dels Anyells. Abans he trobat un corriol amb unes pintades en una gran roca, un punt groc a més d'un cercle pintades les vores en vermell i l'interior en groc, dedueixo que ve o va a la cabanya de Sant Salvador des d'Els Estables. També, gairebé arribant a la carena, trobo una gran fita feta al damunt d'una grossa roca, ben visible tant pujant com baixant.
Pujant en direcció al Puig Rojà a la dreta hi ha la carena que des del Puig dels Pastors acaba al Puig dels Tretze (Tres en francès), entremig la fondalada de La Comalada.
Per darrera de la Serra dels Set Homes comença a sobresortir un castell de núvols blancs que fan presagiar el que ja preveient els meteoròlegs, tempestes a la tarda.
Més enllà del Costabona es sentien les tronades i s'albiraven cortines d'aigua, eren lluny i continuo pujant per la carena, superada la Muntanya Rasa i apunt d'encarar el pre-cim del Puig Rojà, i ja pasades les dues, decideixo baixar pel dret en direcció al Pla dels Isards.
Salto a la Coma de Bacivers amb la tronada cada vegada més propera, em cobreixo jo i la motxilla, just quan després d'un llampec amb un gran tro, comença a ploure.
Arribo xop a Els Estables. La pluja ha arribat unes 2 hores abans de la previsió. De fet no cal perdre msi de vista que són "previsions".
El Puig Rojà ha quedat pendent, però m'ha servit per tenir molt clar que, des d'aquest costat, per pujar al Tretze Vents i després a la Pica del Canigó és fer-ho des del refugi de Sant Guillem, quina carretera tornarà a quedar oberta a partir del primer dia de setembre.