De Veo a Cocons tornant per Xautena

Ruta que discorre per una de les parts menys conegudes de la Serra d’Espadà. Des del poble de Veo segueix el GR-36 fins al collado de Veo, per a seguir després pel Mallol fins al Pla dels Cocons d’Eslida. Des d’ací continua pel corral de Marcelino seguint la ratlla d’Eslida i Veo, deixant a la dreta la Solana de la Carrera i a l’esquerra la Corralissa, fins que arribem al collado del Maset. Des d’ací seguirem a l’esquerra el camí vell d’Artana a Veo que baixa a Xautena, traspon pel collado d’Herrerias i pels Casals baixa al Corral d’Escrig, continuant pels corrals de la Basseta de tornada a Veo.

Comencem a caminar eixint de Veo pel camí d'Aín. Ací coincideix el GR333 amb el GR36 que segueixen ambdós el traçat del vell camí que unia els dos pobles. Comencem baixant per les hortes que s'estenen pels dos costats del riu Veo. El camí ací és una delícia, ben empedrat baixa fent voltes entre les hortetes. Les que estan més prop del poble encara estan treballades, conforme ens allunyem estan ja ermes.
Travessem un ample camí asfaltat, construït als anys 90 per a facilitar l'accés a les hortes i continuem baixant fins que arribem al llit del riu. Uns metres a l'esquerra queda la font de la Pistola sota uns alts xops.
Continuem camí pujant per l'altra vessant, per les hortes de l'altra banda del riu. El camí continua bellament empedrat i puja entre les parets de pedra seca que aguanten els bancals fins que eixim a una pista. Ací s'acaben les hortes i comença el secà, o començava perquè ara els olivars i garroferals han estat engolits pel pinar.
Travessem la pista i comencem a pujar per un pinar en ombria. El vell camí puja fent voltes per a disminuir la pendent. Ací també trobem que bona part del traçat es troba empedrat per a evitar-ne l'erosió i no haver d'estar reparant-lo continuament. Segurament estem davant d'un dels millors camins de la serra tan per la factura de la construcció com pel gran tros conservat. Fóra bo que els ciclistes que el baixen ho facen en prou cura com per a no fer malbé allò que tants esforços va costar de fer als veïns de Veo.
Conforme pugem Veo va quedant al fons de la vall encara que les vistes no són molt bones des de dins del pinar.
Arribem finalment a un collet que passa a l'altre costat del tossal deles Malladetes per on corre l'assegador de Benitandús. El camí passa ara a la vessant de la solana i als nostres peus podem vore el barranc d'Aín que baixa recte cap al Montí d'Onda.
El camí gira al sud i continua sense perdre altura per la mateixa vessant i, un poc més avant, es junta el camí d'Aín a Tales que puja pel barranc d'Aín.
Arribem així a l'ample collado de Veo. Ací trobem una pista per on continuen els GRs. Per ací també passa el SL-CV-29 que baixa de la Penya de la Campana i continua cap a la font de la Basseta. Nosaltres abandonem ací el GR i seguirem a l’esquerra cap a la font de la Basseta.
Trobarem un trencall de pistes i cal seguir per la dreta les marques del SL cap a la capçalera del barranc de la Basseta. A l’arribar deixarem a la dreta la senda local que baixa per ell i continuem recte amunt per una senda del Mallol, que fa la volta pel Mallol fins al camí dels Cocons. Seguint-la arribem al camí dels Cocons, que puja des de la font de la Basseta pel barranc de l'Espès cap als Cocons i ací enllaça amb el camí de les Solanes. Cal seguir a l’esquerra passant per tota la solana dels Cocons fins que arribem al Pla dels Cocons, per on passa la pista que hi puja des de la carretera d’Aín (i baixa pel barranc de les Hortetes).
Cal travessar el Pla, ben menut, i enllaçar amb la pista que deixarem de seguida per a seguir un entrador a l’esquerra que acaba al colladet on hi havia els Corrals de Marcelino i la caseta de Panero, ara només quatre parets caigudes. Des d’ací baixa el camí i assagador cap a la font de l’Ullastre, enllaçant amb els corrals d’Escrig, per on passarem després (possibilitat de retallar la ruta).
Haurem de seguir recte una senda que puja i segueix tota la carena de la Serra Creu, seguint la ratlla entre Veo i Eslida. La senda puja un primer alt i baixa per l’altra banda, on trobem una senda que puja des de la pista dels Cocons. Seguirem recte pujant a un segon alt, fent la volta per l’ombria de la Corralissa per a baixar a un punt més baix per on trasponia des de la Solana de la Carrera el camí vell de les Corralisses (totalment perdut). Des d’ací la senda obert continua per l’ombria de la Serra una llarga travessa, fins que torna a assolir en un punt més baix la carena principal que traspon baixant pel Maset (o el que en queda) al Collado del Maset per on passa el vell camí d’Eslida a Veo.
Quan trasponem el coll deixem enrere el terme d'Eslida i entrem directament a l'antic terme de Veo el pinar de la Solana deixava pas a un pinar més humit de l'Ombria que travessa el camí de baixada en una llarga diagonal a buscar el barranc de Xautena. El Pinar Negre que ocupava tota l'ombria d'esta part de la serra ha desaparegut a causa del foc i ha deixat pas a un matollar espès on creixen els pinatells que són promesa d’un bosc futur.
Quan arribem al barranc ja no és el mateix. La senda s'obri pas pel mig del barranc on creixen alguns xops. Al barranc tirem amunt. Seguint barranc avall hi havia una senda que baixava a buscar el Pouet de Xautena seguint el barranc, però ara està completament perduda. Per allí anava el camí d’Eslida a Tales.
Barranc amunt trobem l'aljub d'Herrerias envoltat d’un bosquet de sureres que, gràcies al suro, han sobreviscut al foc. El camí puja cap al coll on es troben els corrals d'Herrerias, dels quals quasi no queda ni rastre.
La senda planeja canviant de vessant i buscant l'altre barranc de Xautena que hi ha per ací, i és que tota la partida d'Artana és Xautena (o Xotena) i Xautena el barranc que la travessa, però també la partida de Veo que confronta, i també el barranc que baixa de l'altra banda. Tot un embolic. Ací anem trobant roures que creixen després del foc, entreverats amb sureres. Falten els pins que encara no han crescut tant.
La senda arriba a un punt on canvia bruscament de direcció i deixem el vell camí, que baixava al recte als corrals dels Casals i ara està totalment perdut, i seguim una vella pista oberta als anys 80 per a treure la fusta cremada després de l'incendi que va assolar esta part de la serra.
Quan arribem al barranc trobem el camí de la Priora, net, que ve des de la Priora als peus del Coll de l'Espino.
Seguim barranc avall fins que enllacem al vell camí amb uns corrals que estan retolats com a corrals dels Casals. Des d'ací continuem pel vell camí de ferradura que continua cap als corrals d'Escrig i que ara es troba en perfecte estat. Passat el corral deixem el barranc a la dreta i prenem altura en un dels trams del camí on millor es conserva el traçat original del camí. Seguint-lo arribem finalment als corrals d'Escrig per on passa la pista de les Vinyes que puja des de Tales fins a l'Ullastre.
Cal continuar per davant la porta dels corrals fins a baixar al barranc de l'Ullastre on es troba la fonteta d'Escrig, sovint seca. No és tan estrany trobar-la seca doncs és una font molt pobreta i sovint se seca a l'estiu.
Pel costat continua el vell camí empedrat, un poc tapat per les argilagues. Per sort només és un tros curt doncs de seguida enllacem amb el camí d'Aín a Onda per on passa el PR-CV-161 i per tant molt trafegat. El camí continua vorejant el barranc del Camí d'Aín (no es van calfar molt el cap per a batejar-lo) i conserva trams empedrats i molt ben conservats.
El camí continua fins a l'encreuament del camí d'Aín amb el de Veo (i Benitandús). El primer continua per l'esquerra per pujar a Aín pel collao de Veo (per on hem passat abans), mentre que el segon puja cap als corrals de la Basseta per a on seguirem.
En quatre passes s’arriba als corrals de la Basseta que s'alcen a la vora d'un coll i de l'altra banda hi corre una pista (i senda) que puja des de Benitandús a la Penya Negra, just ací també baixa al recte el vell camí cap a Veo, per on haurem de seguir.
El camí baixa per l’ombria i travessa la pista de Benitandús a Torques continuant avall fins al riu de Veo. Travessa el riu i puja per l’altre costat enllaçant amb el camí de Benitandús, per on ve el GR-333, que seguirà els darrers metres de tornada a Veo.