De Torelló a Manlleu pel GR 210

Aquesta excursió es la continuació del GR 210 que anem seguint direcció sud. Iniciem el recorregut a l'Estació de Torelló i anem cap el pont de Conanglell on creuarem el Ter i anirem seguint-lo en aquest meandre que fa aquest primer tram. Passem a tocar de la Coromina i seguim per l'antiga carretera , al davant destaca , Vinyoles o Vinyoles d'Orís és un poble del municipi de les Masies de Voltregà .
És el nucli de poblament més important del terme, i es troba al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. El formen tres nuclis: El nucli primitiu està situat sobre un petit puig, on es troba l'església de Sant Esteve, consagrada el 1106, d'estil romànic; el segon és format per un carrer que arriba fins a la carretera i l'antic hostal de Ca la Dalda; i el tercer, per un barri fabril modern, on habiten els treballadors de la fàbrica de Lacambra. Al centre dels tres barris es construí vers el 1950 la moderna església parroquial.
Originàriament el terme formava part del terme del castell d'Orís, però almenys des del segle XIII formà part del terme i baronia del castell de Voltregà. El 1797 se separà de la baronia, i poc després es fusionà amb el nou terme de les Masies de Voltregà. Té com a sufragània la parròquia de Sant Miquel d'Ordeig.
Seguim avall i trobem la Farga d'Ordeig . Una bonica i cuidada masia que donà lloc a una potent empresa industrial . Francisco Lacambra Pont fa construir una forja de coure al costat del riu Ter per aprofitar l'energia hidràulica, en un antic molí situat a les Masies de Voltregà, el molí d'Ordeig. La forja comença amb el nom Farga d'Ordeig, però es consolida com La Farga Lacambra. Es fabriquen planxes de coure per folrar la part submergida del buc dels vaixells de fusta que anaven a les colònies americanes, i d'aquesta manera, combatre el corc marí. En el 1859, al costat de la forja de coure es construeix una fàbrica equipada amb una turbina , fou l'inici d'una industria que s'ha mantingut fins l'actualitat.
Seguim la ruta prop del Riu i trobem empreses diverses amb més o meny fortuna. Fàbrica de Gallifa , Componen la fàbrica dues naus fetes amb còdols, ciment i margues (pedres), una a continuació de l'altra. La més gran és la més antiga, i totes dues tenen finestres repartides regularment. La més vella té uns semisoterranis i planta baixa, de 1.000 m2, i 1a planta. La més nova té uns soterranis de 1.000 m2, 1 planta baixa i 1a planta. La nau nova té una turbina Francis de 200 CV i una turbina petita Francis per a l'enllumenat, de 50 CV. La fàbrica vella té una turbina Francis de 250 CV.
Can Riva . Conjunt integrat per una gran nau perpendicular al riu, de planta baixa i dos pisos, amb finestres obertes regularment i amb els marcs de maó. Molts edificis auxiliars al llarg de la longitud de la nau principal, murs arrebossats i cobertes de teula àrab. En un hi ha una petita xemeneia troncocilíndrica. Al final de la nau principal, direcció muntanya, hi ha un afegit de formigó més modern, on hi ha les oficines. En aquest extrem, però separat, hi ha els habitatges dels treballadors. A l'entrada a mà dreta hi ha la torre de l'amo. El 1975 s'inaugura una nova factoria, però a finals del s. XX va entrar en crisi i va tancar el 2001. El salt es continua utilitzant.
Passem a tocar del santuari de la Gleva que s'alça davant nostre .El 1280 es decidí construir un oratori en aquell punt exacte. El 1327, es començaren les obres del que acabaria sent un gran Santuari. Dessota del presbiteri hi havia la capella fonda o cripta, anomenada popularment la cova, que coincidia amb el lloc on la tradició diu que va ser trobada la Santa imatge.
El 1759 un llamp va destruir el campanar, el presbiteri, gran part del temple i l'hostatgeria, que van quedar quasi inservibles. El 1766 es comencen les obres d'un nou santuari per reconstruir les destrosses.
El 1714, durant la campanya catalana de la guerra de successió espanyola, hi tingué lloc un combat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques que se saldà amb la matança de desenes de presoners de guerra. Aquests successos són coneguts amb el nom de Fets de la Gleva.
Travessem el riu pel pont de la Gleva recentment reparat. Ja que segons els tècnics s'havia arribat a la conclusió de que la reparació del pont passava per la substitució de la biga que suporta la calçada del pont, la qual datava de l'any 1945. Les piles i els estreps del pont només han necessitat algunes intervencions de reforç puntuals.
Seguim cap a Manlleu i passem per La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu . La Colònia Cau Faluga dels germans Rusiñol s'estructurava a l'entorn d'un gran espai lliure, amb un edifici d'estatge per als propietaris, una nau de treball de planta baixa i dos pisos -amb un cos d'edifici central que mostra la intenció d'una ampliació que no es va arribar a realitzar mai- i dos cossos d'habitatges per als obrers.
A continuació trobem El Dolcet, denominació de la primera fàbrica –actualment Ter Industrial S.A.– és una de les poques indústries que s'implantaren vora el Ter durant el segle XIX i que encara conserven la seva estructura original i segueixen funcionant com a indústries. És una indústria tèxtil que aprofita l'aigua del riu Ter i les facilitats d'obtenció d'energia del canal. Després de la resclosa Dolcet ja arribem a l'estació de Manlleu, final de la ruta d'avui.