De Núria a Toès i Entrevalls

PEL PIC DE L'INFERN I LES GORGES DE CARANÇÀ
Aquesta és una de les travesses més boniques que es poden fer pels Pirineus Orientals. I de les més concorregudes. Hom acostuma a dividir-la en dues etapes: Del Ripollès al refugi del Ras de Carançà i d’aquí a Toès i Entrevalls (Conflent). O en sentit invers.
És molt comú enllaçar el començament i el final del recorregut per mitjà ferroviari que suposa un al·licient afegit a l’excursió.
Nosaltres varem optar per anar fins a Núria amb el cremallera, pujar per la Coma de Noucreus fins al seu coll i arribar-nos fins al Pic de l’Infern. Per no haver de desfer el camí, des del cim varem baixar directament a l’estany Negre. No hi ha camí fressat i és una mica «trencacames» però resulta més curt. Varem acampar al Ras de Carançà i l’endemà seguirem per l’engorjat fins a Toès. El retorn amb el Tren Groc del Conflent i la Cerdanya, de Toès a La Tor de Querol i d’allí a Ribes per la línea La Tor-Puigcerdà-Barcelona. Malgrat que, per obres a la via, varem realitzar aquest darrer tram en autobús.
El riu de Carançà, tributari del marge dret de la Tet, neix als peus dels pics de la Vaca, on hi ha un bonic i feréstec circ lacustre. Del rosari d’estanys, el més gran és el de les Truites. A la part baixa travessa una profunda gorja fins pocs abans del seu desguàs al conflentí municipi de Toès i Entrevalls.
El refugi del Ras de Carançà és situat estratègicament al mig de la vall, en una cruïlla de camins per on hi passa també el GR 10. Te capacitat per a una trentena de places. L’inconvenient és que no s’hi pot contactar directament per fer reserva. Degut a la important afluència d’excursionistes, sempre resta el dubte de si hom hi trobarà lloc. Per això molta gent –com en el nostre cas- opta per acampar-hi a la vora, malgrat haver de carregar amb pes extra a la motxilla (al refugi lloguen tendes si hom no vol anar tant carregat).
Aigües avall, el camí de la gorja te trams equipats amb ponts penjats i passarel·les metàl·liques. Encara més endavant podem passar per un estret camí tallat a la roca d’una gran cinglera, conegut com la «cornisa». Va construïr-se per la canalització de l’aigua a la central elèctrica de Toès. La diversitat paisatgística, des de la verdor de la coma de Noucreus, passant pel feréstec circ de Carançà, els boscos de la vall i l’ombrívol camí de les gorges amb el riu brogint a la vora, afegit al pas pels ponts, passarel·les i la cornisa, fan d’aquesta travessa una delícia per als excursionistes. I això comporta una certa massificació, sobretot a la part baixa del recorregut.
Els camins pels que transcorre son ben fressats i les cruïlles senyalitzades, però cal tenir en consideració la seva llargària i fort desnivell. No hi ha punts exposats però a l’engorjat el pas pels ponts penjats, les passarel•les i sobretot la cornisa és molt aeri, malgrat que sempre hi ha un passamà d’assegurança i l’estat de conservació és bo. L’estretor d’aquests elements fa que la coincidència de persones en sentit invers de marxa pugui resultar com a mínim incòmode, sobretot si hom porta una motxilla voluminosa (imprescindible, d’altra banda, en una travessa de dos dies). Per això no és gens recomanable per a persones que pateixin vertigen o fòbia a l’alçada. I en qualsevol cas cal extremar totes les precaucions: una ensopegada podria resultar fatal per l’alçada de l’estimball pel que es transita, fins i tot al camí del Roc de la Madriu, alternatiu al de la cornisa. Per totes aquestes consideracions l’hem qualificat de dificultat mitjana/alta. En condicions hivernals amb neu al circ i glaç a les gorges ja és tota una altra història i requereix experiència, equip i coneixement del mitjà.

Reportatge (itinerari realitzat el 2012)
Núria-Carançà 2012