De les Coves al Tossal del Catapí pel riu de les Coves i la Vall d’Àngel

Llarga ruta sense massa dificultat que recorre les muntanyes i rambles que queden entre les Coves i Alcalà, en allò que sovint es coneix com la “Serra de la Vall d’Àngel”. La primera part del recorregut, que segueix la «ruta dels Molins» de les Coves pot presentar dificultat perquè hi ha sendes que s’han tapat, però sempre es pot anar per dins del riu, generalment sec.

Comencem la ruta des del Molí de la Roca. Just ací darrere hi ha el cingle de la Moreria, d’interessant visita, però hui no ens acostarem i el vorem només de lluny.
Seguirem les paletes de la ruta dels molins de les Coves (https://www.lescovesdevinroma.es/ca/content/ruta-dels-molins), marcada per l’ajuntament fa uns anys però que ara no sembla massa mantinguda, llevat del primer tram.
La ruta segueix un vell camí de carro que ens acostarà al molí de l’Om, primer dels molins que trobarem, encara que no és el primer del riu. Uns cartells ens informen de la història i funcionament del molí. Davant del molí hi ha l’assut del molí de la Troneta, travessem el riu Sec per ell i continuem per l’altra banda, per on continua el camí de carro, ara molt desdibuixat, que arriba fins al molí de la Troneta.
Després de visitar el molí, que conserva bé el casal i la sala de moltes, des d’ell mou la séquia del molí de Miquel Traver, espectacular per estar tallada a la roca en un primer moment i després de travessar la cova de na Joana continua penjada de la falda de la muntanya.
Podem anar seguint la séquia, per on anava la ruta original dels molins però que ara està molt tapada de vegetació, per tant és recomanable seguir per dins del riu (el track segueix la séquia), sobretot perquè des de dalt del molí de Miquel Traver serà complicat baixar al riu.
Després de passar pel molí de Conill arribem al molí de Miquel Traver està situat a la vora del riu i és de difícil accés tapat com està per la vegetació.
Cal seguir riu avall portant a l’esquerra la séquia del molí d’en Civit fins que engrava per la dreta el barranc del mas d’en Godes. Passat este la ruta segueix per uns bancals de garroferes cuidades per a eixir a la casa del moliner del molí d’en Civit. Just al davant queda l’Illa, on una revolta del riu escapçada ha deixat una illa al mig del caixer, just al punt on engrava la rambla de la Vall d’Àngel, que ací pren el nom de barranc del Bassot.
Des del casal del molí cal seguir una pista que remunta, retallant una revolta del barranc i continua per la seua vora. La pista passa sota la carretera d’Alcalà a les Coves i continua per dins del barranc, que ací ja duu el nom de la Vall d’Àngel. Caldrà seguir-la remuntant la rambla i la vall passant entre el Perdigó i l’Esclafidor, on trobem un rodal de roures ben conservat en una revolta a l’ombria de la vall que ens mostra quina és la vegetació potencial de la zona, ara quasi totalment transformada en bancals d’oliveres.
Caldrà seguir rambla amunt uns quants quilòmetres fins que trobem un trencall clar a mà esquerra. Abandonem ara el camí de la rambla i seguim a l’esquerra pujant pel barranc del Pou d’Herrera. Un poc més amunt deixem a la dreta un modern pou d’aigua que duu el nom de la Vall d’Àngel. Dalt queda un hort de tarongers erms. Seguint amunt pel barranc trobem el Pou d’Herrera, al mateix llit del barranc i vora el camí, tapat amb una xapa de ferro per a què no caiga cap animal, i amb un poal amanit per a traure aigua. Després de deixar a la dreta una caseta els bancals treballats queden enrere i tot el que queda per davant són antics bancals erms, emboscats o plantats de pinar.
El camí passa per la vora d'una bassa d'incendis i es troba formigonat per tal d'arreplegar l'aigua del plogut dins al bassa. A partir d'ací comencem a trobar pins replantats, una constant a bona part del terme d'Alcalà on als anys 70 l'antic ICONA va fer importants treballs de reforestació amb pi blanc a les antigues mallades de la Comanda de Xivert, desamortitzades i privatitzades el 1889, i tornades a adquirir per l’estat menys de 100 anys més tard, quan ja no tenien l’antiga utilitat de terra de pastures o per a palma de margalló (una indústria important a Alcalà al canvi de segles XIX a XX).
El camí ens puja recte per un llomet cap a la serra del Cavall. Arribats a un punt el camí gira a l'esquerra per travessar la serra per la part més baixa mentre que a la dreta mou una senda que puja buscant l'esquena de la serra. Eixe és el camí que seguirem. La senda és molt clara i està molt xafada de manera que no hi ha cap problema en seguir-la. Deixem enrere el pinar i entrem en el domini total i absolut del matollar que cobreix totes les vessants de lo Tossal de Catapí, punt més alt de la serra i on ens dirigim recte. Anem ací seguint la ratlla del terme de les Coves que, a la part final està marcada sobre el terreny per una paret de pedra que delimita les terres del mas del Tirijà, ja dins les Coves. Pugem el tram final que ens queda per assolir el cim de lo Tossal de Catapí, arredonit i solitari i des d'on hi ha unes magnífiques vistes de bona part del Maestrat i també molt més enllà.
Des del cim un carril baixa cap al colladet on es troba la Bassa d'en Cavall, situada en un encreuament de camins i carrerasses. Per este colladet passa el camí de Tirig a Alcalà, convertit ara en una pista i també la carrerassa dels Foguerals que continua cap al nord. Nosaltres haurem de seguir a l’esquerra, cap a ponent, per una pista que no segueix exactament l’antic camí de Tirig però corre paral·lela a ell.
Seguim fins a un ample collao que separa el tossal del Catapí del mas de Cabossa, ací a la dreta mou el camí dels Foguerals que entra a la partida del mateix nom. Cal seguir avant fins al corral i mas de Cabossa, que deixem a la dreta. Des d’ací el camí que seguim baixa al mas del Tirijà, que queda al bell mig d’un barranc, mentre que la ruta puja per un camí costerut cap a les Vaqueres. El camí ens portarà a la Vaquera de Dalt, descartant a la dreta el camí de les Talaies, que per la Pedra Seca i la Pedra de les Lletres s’acosta a Serrancanes i la Salzadella.
Des del mas cal buscar un carril que puja a l’era del mas i baixar per l’ombria on enllacem amb el vell camí de les Talaies, que baixa cap a les Coves per un llarg llom que corre entre el barranc de Benet, a l’esquerra, i el del Degollador primer, el del Calvo després, i el riu de les Coves finalment, a la dreta.
El camí està net i baixa poc a poc, sense massa desnivell però en una llarga baixada, de quasi quatre quilòmetres. El primer tram és un antic camí de ferradura, però a partir del Corral del Sou, on hi ha uns vells bancals erms, és un camí de carro que baixa fins al Rajolar. Antic terrer d’argila situat a la vora del barranc de Benet.
Des d’ací en dos camellades s’arriba al riu de les Coves. El recorregut que ens queda a partir d’ara és seguint el riu i ho farem per un camí que corre per la dreta primer, passant més tard a l’esquerra i passant pel Corral de l’Escorpier on hi ha una ramaderia de vaques que ens miren de lluny (els gossos ho fan de més prop). Ací acaba el camí i cal seguir un senderol que va, ara per la dreta, ara per l’esquerra del riu fins que arribem al pont de la carretera d’Alcalà.
Deixem a la dreta el molí del Consell i travessem el pont per baix buscant les primeres cases del poble que s’alcen al Pla de Sant Vicent. No entrarem però al poble sinó que seguim per vora riu travessant-lo pel camí que va al camp de futbol i a la piscina. Just davant mou una senda que segueix per l’esquerra del riu que corre als peus del casc antic de les Coves. De l’altra banda del riu queden les hortes, i per dalt d’elles l’Església Vella, la Nova i el Calvari que s’alça al Tossal, a més de les cases del poble.
Deixem enrere també el molí de la Maria, mig assolat, i també de l’altra banda queda l’estació depuradora d’aigües. Un poc més avant arribem als peus de la Moreria. Només ens queden uns pocs metres per a tornar al molí de la Roca, des d’on ha començat la ruta.