De l'Abella a Bigues

Download

Trail photos

Author

jcanosanchez

4,768 274 3184

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 12.35 mi
Elevation gain: 2,175 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 2,818 ft
Max elevation: 2,784 ft
TrailRank: 51
Min elevation: 655 ft
Trail type: One Way

Time: 4 hours 18 minutes
Coordinates: 1416
Uploaded: September 27, 2021
Recorded: September 2021

Be the first to clap

near l'Abella, Catalunya (España)

Viewed 102 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

Travessa dels Cingles de Bertí que forma part d'una ruta més extensa, la Bastarda, travessa popular que es realitza anualment entre l'Abella i Parets del Vallès. L'itinerari aquí presentat és el que es correspon a l'11ª edició, i uneix l'estació de ferrocarril de Sant Martí de Centelles, a l'Abella, amb la parada de l'autobús de Bigues, així que es pot fer la travessa utilitzant el transport públic.

Descripció

Des de l'estació de ferrocarril (426m) fins a Sant Pere de Bertí (7.9km; 795m), l'itinerari segueix sempre els senyals del GR®5. Seguint el carrer de l'Oller cap a migjorn, s'arriba davant aquest espectacular mas (0.5km; 436m), es gira a ponent i posterioment a llebeig per baixar cap al Ciment (0.8km; 414m), un antic forn de calç, davant per davant de la pista poliesportiva de l'Oller. Aquí es deixa enrera l'Abella, es creua un carrer asfaltat i poc després s'arriba a la pista de Valldaneu (1.1km; 428m), que inicialment es dirigeix a llebeig. Es canvia de direcció al creuar el Torrent de la Rectoria i el Coll de Sant Pere per arribar a Sant Pere de Valldaneu (2.2km; 454m). Poc després es deixa la pista principal per un corriol que s'enfila a garbí (2.3km; 454m) fins al mas Valldaneu (2.8km; 507m), on continua per una pista fins a creuar el Torrent de Valldaneu (3.0km; 505m), on s'abandona per ascendir en sentit garbí i planejar posteriorment a llevant per la Baga de Valldaneu. Quan comença a tombar cap a migjorn (3.4km; 566m) s'inicia el grau pròpiament dit per un empinat corriol que recupera el sentit llebeig dominant en aquesta part inicial de l'itinerari. A mitja pujada (3.7km; 650m) es creua un camí i segueix pujant fortament fins un tram equipat amb una corda, a partir del qual es suavitza i s'arriba al replà empedrat dalt la cinglera (4.2km; 805m).

A partir d'aquí, sense deixar encara el GR®5, l'itinerari es suavitza enormement. Inicialment a migjorn s'arriba ben aviat als camps de can Rajadell (4.7km; 817m), amb vistes a Bellavista Vella i a l'esperó de la Trona. El GR®5 va resseguint la cinglera fins can Rumbeia (5.5km; 813m) i, sense deixar-lo, puja suaument fins a una pista descendent davant can Volant (6.2km; 844m). Sempre a migjorn, s'arriba als Camps d'en Coll (6.5km; 849m), el punt més elevat de l'itinerari, on es continua per una ampla pista a llebeig. Després de ca n'Esmolet (7.0km; 832m), a la següent bifurcació es pren la pista a tramuntana, que tomba fins arribar davant de Sant Pere de Bertí a l'alçada de can Magre (7.9km; 795m) i gira a ponent.

En aquest punt, es deixa el GR®5 i es segueix la pista principal, en suau descens, fins la propera bifurcació (8.7km; 749m), on es continua de front, de pujada, ignorant la pista principal, que tomba a l'esquerra per creuar el Sot de Barnils. Aquesta pujada creua aquest mateix sot un xic més amunt i per l'altra vessant s'enfila fins al Collet de la Feu (9.2km; 819m), una ampla cruïlla de camins i corriols, on es continua de front, per un d'aquest corriols, ben marcat però bastant cobert de vegetació baixa que pot dificultar-ne un xic el seguiment, però que va sempre en sentit entre ponent i garbí. En punt amb bones vistes a l'Ullar (9.6km; 825m), a migjorn del camí, es troba amb altres corriols, i cal seguir el que baixa, com no, a llebeig, fins baixar rere el Soler de Bertí (10.0km; 795m), on es segueix a la dreta una pista travessera i, a la següent bifurcació, es baixa a mestral. Ben aviat s'arriba a una nova pista, per on es retorna a l'esquerra cap al Soler fins al Pla del Lledoner (10.6km; 769m), on es continua de front. La pista va baixant cap a ponent, amb vistes al Sanatori de Puigdolena i el Serrà fins arribar a l'Onyó (11.3km; 728m), que es passa a tocar-lo tot deixant-lo a la dreta. El camí es converteix en corriol i segueix una cresta delimitada per la Baga de Sant Miquel i el Torrent del Gat Menjat amb vistes espectaculars al Rossinyol i a la vall de Riells abans de precipitar-se cap el GR®5, que es recupera (12.6km; 559m) seguint-lo cap al nord, per un tram frescal i planer dins un bosc. A l'inici d'un tram costerut de descens (13.0km; 524m) hi ha un mirador sobre Sant Miquel del Fai i es baixa fortament per creuar a gual el Rossinyol (13.3km; 473m) i s'arriba al Pont Gòtic de Sant Miquel del Fai (13.4km; 475m).

Aquí es deixa definitivament el GR®5 i es pren el Camí Fluvial del Tenes, que creua el pont i passa pel pas de la Foradada per començar a baixar fins al nivell del Tenes pel camí històric de Sant Miquel. Després d'un tram empedrat s'arriba a una pista (14.5km; 309m), que es segueix a llevant. Rere la Madella (14.7km; 304m), es deixa la pista principal per baixar a migjorn entre la masia de la Madella i el molí de la Madella, que queda un xic més endavant. A la Font de la Pineda s'arriba a nivell del riu (15.0km; 276m), del que s'allunya per seguir una ampla pista passant per la Pineda (15.3km; 284m) fins el Molí de la Pineda (15.6km; 271m). Una pista abans del pont barrada per una cadena baixa novament cap al riu, i es segueix, sempre seguint el corrent, per l'esquerra del riu. Després de deixar enrere l'enrunat Molí de Regasol (16.5km; 246m), es creua el riu per una palanca i es continua per la seva dreta. Es passa un pas de pedres que creua el Torrent Fondo i poc després es torna a l'esquerra del riu fins al Pont de can Noguera (18.1km; 217m). Novament a la dreta del riu, es continua a migjorn, després de la Masieta i can Noguera resseguint un rec fins arribar al Molinet i al Molí de la Torre o la Fàbrica Vella (18.9km; 211m), on es creua el Camí de la Torre i es continua per l'altra banda sense creuar el riu, que es fa més endavant per una passera de fusta i s'arriba a la Baliarda (19.6km; 201m).

En aquest punt, es dona l'esquena al riu per adreçar-nos cap al nucli actual de Bigues, a gregal. S'arriba a la parada de l'autobús pels carrers Maria de Bell-lloc i del Mig i després de creuar la gran esplanada de terra que és la Plaça del Mercat o Miquel Bosch (20.0km; 213m).

Índex IBP: 79.

Waypoints

Estació RENFE de Sant Martí de Centelles

Estació de ferrocarril corresponent a la línia R3 de Rodalies de Catalunya, de Barcelona a Vic, Puigcerdà i la Tor de Querol.

L'Oller

Conjunt d'edificacions que conformen un gran mas i un seguit d'estructures annexes. Aquest grup presenta una planta rectangular orientada d'est a oest formada per l'annexió de tres cossos edificats. El mas original presenta una planta quadrada, amb diverses portes d'accés a les dues bandes i antics finestrals gòtics. La coberta és a doble vessant i de teula aràbiga i l'estructura es troba organitzada en planta baixa, primer pis i golfes. A la cara nord s'hi obren dues portes de punt rodó amb llinda de pedra roja de Tagamanent, ben treballada; també una balconada i dos finestrals, amb un arrebossat. Aquest espai actualment encara és habitat, funciona com a mas i hi ha masovers. El cos mig és de factura més moderna, està format per diverses dependències i una balconada i gran part de la coberta es troba en runes. El cos est, inicialment de planta rectangular i allargada, estava format per 10 finestres cobertes amb volta d'obra, una de les quals va ser convertida en porta i una altra en balconada. Aquesta estructura també ha perdut part de la coberta.

El Ciment

Conjunt que apareix documentat cap el 1900 en relació amb l'ús de la calç hidràulica, però al primer decenni del segle XX es va produir el seu tancament. Es desconeix el moment exacte de la seva obertura, tot i que es conserva gran part de la documentació al l'Arxiu del mas Oller. Aquest complex es pot associar al conjunt de forns de calç del veí municipi de Tagamanent com el Forn d'en Peret i els forns del Rieral. Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast industrial, situat a prop de les piscines de l'Oller, que foren de les primeres piscines públiques de Catalunya.

Sant Pere de Valldaneu

Església romànica que consta d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals. L'absis, orientat a l'est com en la majoria de construccions romàniques, té una sèrie de tretze arcuacions cegues, de les que només deu en són visibles, i annexat hi ha una absidiola sense decoració ni finestres. La nau, coberta per una volta d'ametlla, no dóna senyals de l'existència tant de l'absis com de l'absidiola. Davant per davant hi ha el cementiri i a la seva esquerra hi ha ca n'Esglésies.

Valldaneu

Conjunt d'edificacions corresponen a un gran mas i les seves dependències annexes. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb pedres de mitjana i petites dimensions.

Grau de les Avellanedes (inferior)

Inici de l'empinat corriol i ombrívol que des d'aquest punt s'enfila cap a dalt els Cingles de Bertí.

Grau de les Avellanedes (superior)

En una petita esplanada empedrada voltada de bosc per tots els seus cantons exceptuant el de la timba per on finalitza el grau de les Avellanedes, l'empinat camí que des d'aquest punt baixa cap a la vall del Congost en el sector de Valldeneu. Aquesta esplanada és un excel·lent mirador de tota la zona.

Rajadell

Can Rajadell és un mas contemporani de petites dimensions orientat est-oest i assentat sobre una plataforma de marga. La construcció d'aquesta casa presenta una planta lleugerament rectangular i s'estructura en base una planta baixa i un primer pis. A grans trets es pot dir que la tècnica utilitzada es centra en el carreu de petites dimensions poc treballat i de pedra local combinat amb carreus de dimensions mitjanes lligades a soga i través i coronats per una coberta a doble vessant. La façana principal s'organitza en base una porta adovellada amb dues finestres per banda, de dimensions similars, i tres obertures rectangulars al primer pis que conformen tres finestres simples emmarcades amb llindes de grans dimensions de pedra local i gravades. La Trona és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.

Can Rumbeia

Can Rumbeia és una antiga masia, actualment enruanda, situada sota del Muro, en plens cingles de Bertí, a tocar del corriol senyalitzat com a GR-5, entre aquest i la timba, en un entorn força hostil per a la vida. Les seves dimensions originals sembla que eren d'uns 10 metres de llargada per uns 10 d'amplada, és a dir, una edificació de planta quadrada, dividida en quatre estances, amb uns murs que mesuren uns 60 centímetres de gruixudària. És molt probable que es 5 metres de la banda meridional, que fan que la llargada de l'edificació sigui d'uns 15 metres, fossin afegits en alguna ampliació de la masia; sent aquest murs lleugerament més prims, d'uns mig metre de gruix. A llevant de l'edifici principal de la masia es troben les restes del corral.

Can Volant

En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle. Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades. Orientada al sud, la façana principal té dues finestres a la planta baixa i segurament tres a la superior (una conservada perfectament, una altra que s’intueix i la tercera que se suposa que hi havia de ser). La finestra de la planta baixa mesura 70 per 80 centímetres. En aquesta façana hi ha una gran porta de 2'10 metres d'alçada per 1'60 d'amplada, amb una llinda plana on s'intueix una data que pertany al segle XIX. A la banda est i sud-est hi ha un seguit de corts independents i un pou negre. La casa presenta un gran contrafort en aquest costat. A l'interior, a la banda sud-est, hi havia la cuina, amb un forn blanc força ben conservat i les restes d'una gran xemeneia. També hi ha una arcada de mig punt rebaixat.

Ca l'Esmolet

Ca n'Esmolet és una antiga masia situada al pla de Bertí, als peus del Puig-Fred, de la que només romanen algunes de les parets que en formaven l'estructura.

Sant Pere de Bertí

De la petita i acollidora església romànica de Sant Pere de Bertí, pertanyent al bisbat de Vic, ja se'n té constància escrita a l'any 1031 a la documentació de Sant Miquel del Fai, que l’anomena Bertino. Sembla ser que el temple actual va ser edificat al segle XIII i que va refer-se de nou l’any 1437. És conegut que al 1325 hi havia tres advocacions en aquesta parròquia: a Sant Pere, a Sant Jaume i a Santa Maria, pel que podria ser que anteriorment hagués tingut tres absis. La planta, d’una sola nau, no arriba a ser rectangular, amb coberta de volt apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Amb posterioritat van afegir-s’hi dues capelles laterals al costat sud i s’alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d’accés exterior. La porta d’accés és adovellada i es troba a migjorn, així com el petit cementiri, i es troben després d'uns graons empedrats en forma de ferradura. A l’any 1659 va ser reconstruïda amb volta massissa. El campanar transformat tal i com el veiem avui en dia, ampliant els dos arcs amb l’edificació, sobre la volta de l’església, de tres parets amb arcs, formant un nou i únic campanar comunidor on va haver-hi quatre campanes, destruïdes al 1936. L’accés al nou campanar és interior mitjançant una escala de cargol. La nova campana hi és des del juliol del 1998, de nom Clara. Completa el conjunt la rectoria, que actualment és una segona residència. La porta d’accés també és amb arcada adovellada. Recentment s’han afegit nous elements a la façana de la rectoria, com un rellotge de sol. Tot i ser el mas més proper a l'església parroquial de Sant Pere de Bertí, can Magre no és una de les masies tradicionals de Bertí. Segons la inscripció que hi ha a la clau d'una de les portades del mas, aquesta seria de l'any 1681. Segons el llibre Sant Quirze Safaja, un poble de frontera, del dr. Antoni Pladevall i Font, comenta que durant els segles XVII i XVIII s'edificaren algunes noves cases de pagès i can Magre no surt citat en cap dels anteriors fogatges dels que en fa esment. Actualment, del mas en destaca la molineta, que duu la inscripció del nom del mas i l'altitud sobre el nivell del mar en la qual es troba.

El Soler de Bertí

És un dels masos més antics dels Cingles de Bertí, però, com molts altres, es troba en estat de ruïna. Les vistes des d'aquest punt són magnífiques.

L'Onyó

Tot i el seu aspecte actual, amb bona part de les instal·lacions abandonades i en una ruïna més o menys preocupant, l'Onyó és, possiblement, un dels masos més antics dels Cingles de Bertí. Aquest mas apareix esmentat en la documentació del monestir osonenc de Sant Pere de Casserres, en una donació de terres que es va fer l'any 1087 d'aquest mas al citat monestir.

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai, probablement el lloc més emblemàtic dels Cingles de Bertí, combina un paratge natural que sempre ha encisat la gent (un monjo l’any 1042 escrivia que és un lloc “no fet per la mà de l’home, sinó afaiçonat per l’admirable voluntat de Déu”) amb el romànic i el gòtic de l’arquitectura religiosa de les instal·lacions de l’antic priorat. Francisco de Zamora, viatger castellà del segle XVIII, el primer que diu és “que se halla situada al final de la riera, formando allí el terreno una grandísima cortadura de peñas por lo cual caen los ríos” i en destaca els saltants del Tenes afirmant que “se precipitan por un elevado risco formando una cascada natural de tres saltos soberbios, especialmente el de enmedio, por su extensión, igualdad del agua y hermosura”. A principis del segle XIX, el francès Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, va escriure que “és, durant algunes estacions de l’any, un dels més bells espectacles que hom pugui veure”. Víctor Balaguer descrivia Sant Miquel dient que “las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes”. Josep Pla recull, en el segle XX, que una dona li digué que “Aquí hi ha poca aigua, i la poca que hi ha la necessitem per regar i per fer una mica d’electricitat. Ara no es pot pas viure sense electricitat. Però el cas és que no vol ploure, i no hi haurà cascada ni els diumenges, ni per als nens i les nenes dels col·legis. Si no plou, fumut cascada”. La qüestió és que anteriorment, potser amb sornegueria, li havia espetat que “la cascada existeix, però només funciona els diumenges. Avui és dimecres, comprèn? Vostè ha vingut un mal dia”. Aquesta afirmació segueix sent vàlida, molt millor apropar-s’hi després d’unes bones pluges que no pas en època de sequera per gaudir de l’espectacle de l’aigua. A banda de la riquesa natural del lloc, l'antic monestir fou fundat l'any 997 per Gombau de Besora. Mai va ser un monestir massa gran, i la institució monacal va abolir-se el 1832. En destaca l'església troglodítica i el casal prioral, un gran edifici gòtic construït al límit d'on es pot construir. A l'altra banda del riu hi ha l'esglesiola romànica de Sant Martí del Fai. Del segle XVI són el Pas de la Foradada i el pont gòtic sobre el Rossinyol.

La Madella

La Madella és una masia d'estil gòtic tardà (segle XVII) amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. Una llegenda explica que el propietari de la casa va matar la última lloba dels cingles. Encara es conserva una pota de lloba clavada a la porta principal. El Molí de la Madella és un edifici d'estil popular del gòtic tardà (segle XVII) de planta rectangular, de dues alçades, en un estat avançat d'enrunament. Conserva l'estructura de molí, amb els carcavans a la part inferior i algunes moles a dins. En una paret lateral encara s'endevina el forn de pa que tenien molts d'aquests edificis. Les llindes i brancals de les obertures són de carreus de pedra arenisca, ben treballats. Les parets exteriors eren de paredat, amb pedres de riu carejades.

Font de la Pineda

Indret dominat pel Plàtan de la Font de la Pineda (Platanus hispanica ), arbre de grans dimensions situat al davant de la font que li dóna nom, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Té un perímetre de 4'72 metres, un DBH de 1'51 metres i està declarat com a Monumental pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca dins del Decret 214/1987 d'arbres Monumentals. La Font de la Pineda, a diferència del seu entorn més immediat, aparentment està molt poc antropitzada. Únicament consta d'un broc metàl·lic. Seguir per la pista, que mena a la pista de la Font de la Pineda, que cal seguir a la dreta.

La Pineda

La Pineda és una masia antiga que forma part de les cases pairals del municipi del municipi de Bigues i Riells amb interès arquitectònic. Actualment habitada en relació amb explotació agrícola, també funciona com a turisme rural i educació en el lleure. És una masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques (segles XI-XVI). La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Seguir per la mateixa pista.

Molí de la Pineda

El molí de la Pineda és un conjunt d'edificis de Riells del Fai aproximadament del segle XVII formats per un molí aïllat, més recent, i un edifici que era l'antic molí i que ara és habitatge, amb construccions annexes. En l'extrem dret de la façana d'aquest edifici, s'hi observa una construcció de planta baixa i pis, probablement anterior, ja que conserva les llindes i brancals de les obertures de pedra escairada. Poden ser els vestigis del molí anterior. Sense arribar a creuar el torrent de Vallderrós deixar la pista i seguir a la dreta per un camí que baixa, habitualment barrat per una cadena.

Molí de Regasol

L'edifici actual del Molí del Regassol segurament aprofita l'estructura d'un edifici anterior. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, destinant-se aquest últim a habitatge. La bassa queda situada darrera l'edifici, en una cota superior. L'estructura és de parets de càrrega de paredat i forjats de bigues de fusta, exceptuant el forjat de l'entrada, que està realitzat amb volta de mocador. La porta de l'entrada és de carreus i llinda plana, sense inscripcions. En la façana al riu Tenes hi podem veure una finestra de pedra treballada, probablement recuperada d'un altre edifici. La resta d'obertures estan realitzades en obra ceràmica. A l'interior de l'entrada, en l'arc de suport de la volta, hi podem llegir la data de 1854. Seguir pel camí, que ben aviat creua el riu per una palanca.

Pont de can Camp

El Pont de can Camp és un pont força llarg que creua el Tenes, a l'alçada del trencall que mena a Riells del Fai de la carretera de la Garriga a Sant Feliu de Codines. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu.

Can Noguera

Can Noguera es troba a la riba dreta del Tenes en un punt molt ric d’aigua, amb els naixements de l’Avencó, les Barbotes i la Font de can Noguera o del Lleó. La frondositat de la vegetació de ribera, la quintana agrícola i la proximitat de la Costa de can Noguera formen un paisatge de gran bellesa del qual també en forma part la masia. Can Noguera es pot documentar des del segle XIV. En aquest moment, la masia és habitada per la família Noguera, que paga rendes i censos als senyors de la Torre que conserven el domini indirecte del mas. Al segle XVIII el propietari de la Torre ven el mas de can Noguera a l’Hospital de Vic i es trenca així aquest domini. La masia, de planta basilical, conegué una gran reforma el 1905 quan Josep Casajuan i Florinda Maristany, matrimoni de l’alta burgesia barcelonina, encarregaren a Bonaventura Bassegoda i Amigó la reforma de la masia per convertir-la en una casa per a l’estiueig. Bassegoda va reformar la masia i va construir la capella seguint l’estil modernista de l'època, visible en la seva bonica decoració. Can Noguera és el conjunt modernista més important del municipi.

La Fàbrica Vella

El Molí de la Torre es pot documentar a partir del segle XII, moment en què tal i com el seu nom indica depenia de la Torre del Prat. Es tractava d’un molí fariner de bassa impulsat per l’aigua de la riera Tenes procedent de la resclosa de les Barbotes de can Noguera. Al segle XVII també s’hi documenten un molí bataner o draper i un molí polvorer. A la segona meitat del segle XIX el molí es va transformar en una fàbrica tèxtil, com passa amb molts molins del nostre país, per aprofitar la força de l’aigua. La Fàbrica Vella, tal i com és coneguda, va tenir diversos propietaris i societats i es mantingué oberta fins el 1962. Actualment l’edifici de la Fàbrica Vella acull l’Hotel Molí de la Torre. La Polvoreria és un mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. Actualment és una casa de turisme rural.

La Baliarda

La Baliarda es troba al marge esquerre del riu Tenes. A prop de la casa hi ha la passera que creua el riu amb el mateix nom de la casa. Al seu costat s’alça l’antic edifici de l’escorxador, avui del tot abandonat. La Baliarda és una masia de planta baixa i pis, inicialment d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Tot i que la casa ha patit moltes modificacions encara es conserven dues finestres amb llindes decorades a l'estil del renaixement a la façana més antiga, la que es troba orientada cap a l’oest. Francesc de Borja Moll a l’obra els Llinatges Catalans escriu que Baliarda ve De Baldegardis que es tradueix com a família audaç.

Parada de l'autobús de Bigues

Parada d'autobusos de Bigues, davant del Pavelló Municipal de can Badell i elevada sobre la gran plaça de terra Miquel Bosch.

Comments

You can add a comment or review this trail