De La Cellera a Osor per Puigdefrou i Sant Gregori de Turonell

Ruta senzilla i lineal per gaudir d'un matí a les Guilleries més septentrionals.

La caminada comença a la bassa de Can Vinyes de La Cellera de Ter (aquesta bassa està situada en una pista que puja a Puigdefrou i que s'agafa al pavelló de La Cellera de Ter).

La pujada a Puigdefrou no té més problemes que el desnivell constant i dur; però curt quant a quilòmetres. Se surt de la bassa per la pista i es van seguint els senyals blaus (en algun tram coincideixen amb els blanc-i-verds de la Ruta cellerenca de les Pedreres) que gairebé sempre pugen per sender. Són senders molt drets i molt bonics que van deixant enrere el Coll del Turó de la Palomera amb molt bones vistes del Ter, el bosc de Becdejuvell i el Serrat d'en Cànoves fins a la creu del cim (839,3 m) des d'on es poden ullar les muntanyes de les Guilleries amb el Far, Sant Benet, Sant Miquel de Solterra (des d'on s'intueix rere seu el cim de les Agudes, al Montseny) i Santa Bàrbara; les valls d'Amer i de La Cellera de Ter, les serres de Finestres, de Rocacorba, el Pirineu gironí llunyà i més a l'est, el Mediterrani.

S'abandona Puigdefrou per la pista que transita per la Serra de Turonell, sempre en una progressió ascendent. Pel camí s'hi troba el mas abandonat i gegantí de Can Serra amb la seva ermita pròpia de Sant Josep. Des d'aquest mas s'albira el sol quan apareix per l'est i es reflecteix al mar. Una imatge de postal.

Passat Can Serra el recorregut segueix pujant sempre per pista fins que s'arriba a la petita capella de Sant Gregori de Turonell amb vistes de Santa Bàrbara, Sant Miquel de les Formigues, Sant Benet i el Coll, i les Agudes, al Montseny.

La capella de Sant Gregori és datada el 1632 i restaurada el 1940, és de nau rectangular amb porta adovellada de mig punt i amb un atri amb obertura davant coronat per un petit campanar d'espadanya.

En aquest punt cal fer esment a la Piràmide d'en Vinyes, una barraca d'obra que hi ha uns metres enllà de l'ermita i que pot servir de refugi en cas de pluja o tempesta. La seva peculiaritat és que té forma de piràmide.

Davant de la capella, per la banda, d'Osor hi baixa una drecera ben fressada i clara que fent un giravolt tornarà aquesta caminada fins a la pista que puja a Sant Gregori. Es desfà un petit tram de pista, que ja s'havia fet de pujada, i, de seguida, a la dreta es veu la pista que fent ziga-zagues va baixant fins a Osor.

Aquesta pista, petita i dolenta, va descendint pels Boscos de les Romegueres i de la Mata fins que enllaça amb la pista principal que va d'Osor a Puigdefrou. En aquest punt cal baixar per la pista bona que arriba sense problemes al Camp de futbol de l'Osor, on s'acaba.

(És important si hi aneu amb temps o feu com nosaltres, que hi vam anar a fer una costellada, que abans de menjar, visiteu aquest bonic poblet selvatà d'Osor, ple de boscos frondosos, de rieres d'aigua clara i de carrerons i cases de records ancestrals).

És una ruta molt recomanable per les seves vistes i els Senyderistes iLusos us animem a fer-la i a gaudir-la com vam fer nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!