De Cervera a la Jana per l’ermitori de la Font de la Salut i la Perdiguera.

Ruta llarga però sense cap complicació tècnica, és per això que està qualificada de fàcil malgrat la distància. Discorre en bona part per camins de ferradura en bon estat i nets, i la resta per pistes de terra i asfaltades. La major part del recorregut és seguint itineraris en btt.
La ruta comença en la part baixa del poble, a l’Era, per on mou el camí de Morella. Cal seguir este camí per on hi ha traçada la ruta de l’Aigua, que no seguirem però que anirem trobant al llarg del primer tram del recorregut.
El camí baixa recte cap a la rambla de Cervera entre bancals d’oliveres, ametlers i garroferes, que seran la constant al llarg de la ruta. Quan el camí asfaltat gira a l’esquerra cal seguir recte pel vell camí de ferradura, poc xafat, que ens baixarà al caixer de la rambla que ací té quasi 100 metres d’amplària. Cal travessar-lo i buscar la continuació del camí de l’altra banda, també asfaltat. Ací trobem un pal indicador de les diferents rutes que s’hi poden fer al terme de Cervera (https://www.cerveradelmaestre.es/rutas/) i la direcció a seguir. Nosaltres seguirem la ruta de l’Aigua marcada amb blau que puja pel camí asfaltat de Càlig per la Torre, fins que arribem al Pou de la Torre. Ací deixem l’asfalt i continuem recte pel vell camí, ara de terra, que ens portarà entre bancals a baixar al barranc de l’Alba.
Travessat el barranc trobem la sénia del Roig, curiosa construcció mig colgada per la vegetació, que té un edifici annex amb volta per a accedir al pou on hi ha l’aigua.
Deixarem enrere la sénia i cal seguir pujant per l’altra banda del barranc portant una finca de tarongers a l’esquerra. Quan acaba trencarem a l’esquerra abandonant el camí de Morella, però seguint la ruta de l’Aigua que va per l’assagador de les Masades cap al camí de Càlig. Arribem així al camí vell de Càlig, i el seguirem a l’esquerra de tornada a Cervera, travessant la moderna carretera, fins a baixar novament al barranc de l’Alba.
Recte tornaríem a Cervera però just abans del barranc cal trencar a la dreta pel camí que corre per la vora del barranc d’Alba. El barranc es troba a pocs metres nostre però tapat completament per un espès canyar.
Quan el camí se’n separa un poc del canyar i el barranc, trobem a l’esquerra un estret camí de ferradura que baixa a travessar el barranc. De l’altra banda s’alça la sénia dels Pericans, que bé mereix una visita. Per ací continua la ruta de l’Aigua que, des de la sénia, retorna a Cervera per la Rajoleria.
Després de visitar la sénia cal retornar al camí i continuar per l’Alboreda. Ací trobem algunes sénies més a la vora del barranc, no tan espectaculars com la dels Pericans, i també un rodal on creixen els darrers oms autòctons, pràcticament desapareguts per la grafiosi. A més trobem també alguns bancals plantats d’àlbers.
Seguint el camí s’arriba al punt on el barranc de l’Alba engrava en la rambla de Cervera. Cal seguir ara un camí que va per la vora dreta de la rambla fins que la travessa. Ací l’abandonarem seguint rambla avall. Per ací passa el Caminàs de les Bassoles a la Bassa Blanca, assagador que seguirem buscant el punt on abandona la rambla per l’esquerra, on trobem un camí de ferradura empedrat, que ens portarà a un camí de carro que arriba a la carretera de Càlig. Cal seguir un poc per la carretera per a poder travessar-la i continuar per l’altra banda.
De l’altra banda de la carretera, entre bancals de garroferes abandonem el Caminàs de les Bassoles i seguirem el de la Mare de Déu. Pas ramader i camí que ens portarà a l’ermitori de la Mare de Déu de la Salut.
El camí corre entre parets que separen els bancals de garroferes treballats que, més avant, van deixant pas a bancals ermats on va creixent el pinar que, en alguns llocs, és ja un pinar espès però jove. El camí travessa el barranc dels Forats, on coincideix amb un entrador als bancals, encara treballats, que hi ha per les vores d’una barraca o parança.
Des d’ací el camí enfila amunt fins que enllaça amb el camí del Mas de Ventura, que seguirem a l’esquerra. Passem a uns metres del mas, que queda a la dreta envoltat de bancals d’oliveres i garroferes ben cuidades i, un poc més avant cal trencar a la dreta. Recte continua el camí ample que puja a les Bassoles. Per la dreta continua el camí de la Mare de Déu, que seguim, i per ell ve el MTB Maestrat Gran Tour (https://maestrat.travel/va/mtb-grantour/), que continua cap a les Bassoles.
Cal trencar a la dreta per on ve la ruta d’MTB per un caminal, primer ample fins que arriba a un garroferal, des d’on continua amunt com a camí de ferradura pujant per lo Bovalar. Conforme pugem els bancals treballats queden enrere i a la part alta domina la malea que cobreix totes les llomes.
El camí puja fins a la Mare de Déu, on retrobem els bancals treballats. Corona la llometa passant entre bancals llaurats i olivars abans de traspondre ja en terme de Traiguera. Ací el camí es fa ample per a permetre el pas de tractors als bancals. Passa per la vora d’algunes oliveres centenàries i enfila avall a buscar el barranc de la Mare de Déu, on s’alça el Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, on arribem conjuntament amb el camí de Cervera a la Mare de Déu.
El Santuari bé mereix una visita amb temps però si no l’hem reservada podrem, almenys, disfrutar-la per fora.
Cal seguir des d’ací pel camí asfaltat de la Mare de Déu, que ve des de Traiguera, per on va una de les moltes rutes en MTB que podem trobar al terme de Traiguera (https://turisme.traiguera.es/rutes/), encara que no en seguirem cap en concret tot i què anirem trobant les senyals al llarg d’esta part del recorregut.
Quan el camí puja fins que arribem al Peiró situat a la vora del camí. Seguirem un tros més passant un llomet, i quan el camí comença a baixar haurem de trencar a l’esquerra, pel camí dels Estalls que va cap a la Jana directament. El camí baixa cap al barranc de la Roureda enclotat entre les parets de pedra dels bancals veïns. Travessa el barranc i puja per l’altra banda a buscar el camí del Pasqualino, on arribem just al punt on el camí dels Estolls continua recte per un tram formigonat. Cal seguir pujant pel formigó entre bancals d’oliveres, algunes ben grosses, fins que arribem a un trencall. Recte continua el camí dels Estolls o de la Jana a l’Ermita. Ara seguirem a l’esquerra pel camí dels Esboïcs o del Carrascal, dels Esboïcs per la partida de Traiguera per la qual passa, i del Carrascal perquè va de Traiguera fins a l’antic lloc del Carrascal, depenent de la Jana.
Seguirem pel camí, ara de terra, que va pujant poc a poc cap a les Serres. Cal estar atents perquè al mig quilòmetre trobarem a la dreta una senda per on caldrà seguir. Un pal indicador marca el punt per on continuen algunes de les rutes MTB de Traiguera.
La senda, neta, continua pels Esboïcs, on el paisatge canvia i els bancals treballats deixen pas a un dominat pels bancals erms on creix un interessant bosc de pins i carrasques. La senda ressegueix els barranquets que baixen cap al Barranquet, que dóna nom a la partida ja propera a la Jana.
Passem sota alguns bosquets interessants de carrasques fins que arribem a un punt on trobem una bifurcació. Les rutes de MTB baixen per la dreta cap al Barranquet però nosaltres trenquem a l’esquerra per una senda netejada que puja cap a lo Tossal.
La senda puja fins a un colmet on arriba un ample camí de cotxe. Cal seguir per ell recte de baixada cap a la Jana. Baixem cap a la Jana, que ja tenim davant nostre travessant l’assagador de Folc, fins que entrem a la Jana per l’ermita de Santa Anna.
Haurem de travessar la Jana de cap a cap, passant per la plaça Major i eixim pel carrer de les Escoles, que ens portarà al camí de Cervera. Seguirem ara la «ruta de les oliveres mil·lenàries» (https://www.oliveresmillenaries.com/va/ruta-de-les-oliveres-millenaries) fins a l’Engolidor.
El camí que ens queda per davant es troba asfaltat i el seguirem quasi un quilòmetre fins al Carrascal, passant pel Pou del Carrascal on hi ha unes tauletes a l’ombra per a descansar. Un poc més avant hi ha l’ermita de Sant Josep del Carrascal davant d’on estava l’antic lloc del Carrascal, llogaret medieval que es va acabar despoblant i assolant ara fa un centenar d’anys.
Des d’ací cal trencar a la dreta seguint un camí que ens portarà entre olivers centenàries a buscar l’assagador de les Pedres, que seguirem fins a la Roureda de l’Engolidor. Es tracta este d’un paratge peculiar doncs al bell mig dels olivars hi ha una línia de roures centenaris, al llarg d’una séquia de terra que serveix per a conduir l’aigua de les Llacunes a l’Engolidor, per on desapareix sota terra.
Des d’ací cal seguir el camí paral·lel a la séquia fins a les Llacunes, curiós paratge que només fa honor al seu nom després de fortes pluges quan es formen les llacunes. Ací trencarem a l’esquerra per l’assagador de les Llacunes, que passa per la Bassa de la Llacuna i enfila recte cap a la serra. Travessem el camí de Cervera (que havíem abandonat al Carrascal) i seguim recte fins que arribem al camí de les Bassoles, que ve des de la Jana. Ací cal deixar l’assagador, que puja recte cap a les Serres (i continua a l’Ermita) i seguir a la dreta pel camí de les Bassoles, per on hi ha traçada una de les rutes a peu de la Jana. El camí puja en diagonal per la falda de la serra. Es tracta d’un camí ample i de poca pendent, segurament condicionat per al pas dels carros, i que seguirem fins que arribem a les Bidofes. Ací trobarem una pista que puja i que s’ha traçat sobre l’antic camí i que haurem de seguir amunt cap al colmo de la serra.
Després de passar un pinar que creix en uns vells bancals emboscats, quan la pista arriba a un colladet, trobarem un enforcall de camins. Cal seguir a la dreta cap a la Perdigana. A l’esquerra continua una senda cap a les Serres i recte baixa el camí de les Bassoles al mas del mateix nom. Per ací també passen unes rutes en MTB de Traiguera, no debades ens trobem prop del punt on s’uneixen els termes de la Jana, Traiguera i Cervera. Cal seguir per la pista que puja amunt, cap al vèrtex de la Perdigana, situat al capoll de la Coroneta del Calbo.
Pugem per les Bidofes deixant a la dreta la Barraca de Vallès, reconvertida en un mas ben arreglat, que s’alça enmig d’un olivar ben treballat. Deixem també una altra barraca també arregalda i continuem amunt deixant a la dreta los Castellets, on hi ha les restes d’un poblat ibèric que domina la Plana. Per ací baixa una senda fins a l’Esgarrat, ja al pla. Nosaltres seguirem recte fins al colmo on ens haurem de desviar uns pocs metres per a coronar el vèrtex. Després cal seguir recte baixant per l’altra vessant en vista ja de Cervera.
La pista baixa deixant a l’esquerra la cova de l’Esgarrat i baixa a un collado que separa la capçalera del barranc de la Cova de Silvestre i el barranc de Folc. Ací hi ha la bassa de la Perdiguera situada en l’assagador de la Perdiguera. Continua per l’altra banda seguint l’assagador fins que arribem a un punt on baixa recte, mentre que la pista que seguim fa unes llargues voltes per a baixar al mas d’en Losco.
Arribem a la bassa del mas d’en Losco, situada a un trencall de camins. Per la dreta trobem el camí asfaltat que ve de la Font de la Roca, que seguirem per l’esquerra. Recte baixa una senda al camí de la Jana a Cervera. El mas d’en Losco, assolat queda un poc més apartat.
Cal seguir ara un bon tros d’asfalt que ens portarà per dalt de la Foieta, que queda a la dreta, i de lo Conillet, que deixem a l’esquerra (per on hi va una senda). El camí passa per les Forques i arriba a un colladet entre lo Conillet i lo Colomer. Per ací baixa la senda de lo Conillet fins a la carretera. Nosaltres però seguirem la senda de lo Colomer que puja per a passar per dalt del tossal de lo Colomer, abans de baixar a Cervera, que queda als peus.
Arribats a un punt trobem dos camins, la senda de l’esquerra ix novament al camí de la Font de la Roca i és més curta, però nosaltres baixem per la dreta, seguint una senda que va fent voltes per la vessant, passant sota la cova del Colomer i eixint a la part més nova del poble.
Cal baixar a la carretera i per l’altra banda travessar tot el poble de cap a cap per a acabar la ruta.