De Cabrils al Montcabrer i al castell de Burriac

De Cabrils al Montcabrer i al castell de Burriac

El Montcabrer és la muntanya emblemàtica de Cabrils a causa de la seva història i bellesa natural. És un mirador privilegiat de la comarca del Maresme per la seva proximitat al mar. La vista abasta Barcelona, el Montnegre i el Montseny. Al llarg de la història, ha anat canviant la seva fesomia passant de ser una muntanya amb vinyes i sense vegetació forestal el segle passat fins a convertir-se, en gran mesura, en parcel·les on la construcció cada vegada creix més. Sortosament, bona part del turó i dels seus vessants estan protegits per un PEIN (Pla Especial d'Interès Natural) i gestionat pel Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

El castell de Burriac pertany al municipi de Cabrera de Mar, veí del de Cabrils. Va ser construït sobre un punt d’aguait iber i una torre de defensa romana. Documentat textualment des de l'any 1017, la seva alçada i emplaçament el fan un bon punt de guàrdia sobre la vall de Cabrera i part del Maresme, especialment, de la riera d’Argentona i el coll de Parpers, pas natural entre la costa i l’interior. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Ruta senyalitzada parcialment.

L'itinerari s'inicia a la plaça de l'Església de Cabrils (147 m), població on s'arriba per l'autopista C-31, sortida 9, i després per la BV-5023 fins a Vilassar de Dalt i Cabrils. També s'hi pot accedir caminant 3 km per la BV-5022 des de l'estació de tren de rodalies de Vilassar de Mar. L'església parroquial de la Santa Creu data del 1704. Hi destaca l'orgue que es va salvar de ser cremat durant la Guerra de 1939.

0,00 km (145 m). Cabrils. Se surt de la plaça de l'Església pel carrer del Castell, en direcció NE.

0,21 km (174 m), 0 h 04 min. A l’esquerra (W) es té el castell de Can Jaumar, antiga masia anomenada can Rafart, on el 1923 la família Jaumar hi va construir una casa d'estiueig amb aspecte de fortificació. En els seus jardins, es poden trobar espècies diverses d'arbres: palmeres, plataners, eucaliptus, avets, alzines, pins. Se segueix recte, amunt. Hi ha una bifurcació de carrers, es continua per l’esquerra, per l’Av. De Carles Tolrà. El carrer va girant cap al NE.

0,51 km (183 m), 0 h 08 min. Cementiri de Cabrils, construït el 1858, on hi ha la capella de la família Tolrà, feta a principis de segle, i dos xiprers catalogats per la Generalitat i l'Ajuntament. Es segueix recte amunt, ara pel carrer de la Font de Cabrera, que discorre cap al N i que, després, fa una ziga-zaga entre les urbanitzacions adossades al poble.

1,60 km (258 m), 0 h 25 min. Collet a la carena que separa les valls de Cabrils i de Cabrera de Mar i límit del Parc de la Serralada Litoral. Hi ha una alzina surera notable, dita de les Planes. Es gira a la dreta (S), pujant suaument per la carena en direcció al turó de l'Infern. La divisòria permet albirar, a l'esquerra (E), el poble de Cabrera i el castell de Sant Vicenç de Burriac.

Ens endinsem en un bosc típic de recuperació forestal ocupat per pi pinyer i mates de romaní i d'estepa, amb agrupacions de bruc i d'arboç. Al segle passat, aquest entorn hi havia vinyes.

2,20 km (319 m), 0 h 40 min. Turó de l'Infern, de 324 m d'altitud. Punt de guaita que va ser habitat ja en l'època dels ibers. S'hi troba, també, una antiga fita formada per quatre pedres que assenyalen els punts cardinals i les restes de tres enclavaments de forques medievals utilitzades els s. XIV i XV com a cadafals. Tres-cents cinquanta metres més endavant i a mà esquerra (E), es troba la Pedra de l'Elefant.

2,75 km (311 m), 0 h 48 min. Creu de Montcabrer. Cal fer marxa enrere pel mateix camí.

Al s. XVII, ja hi ha documentada l'existència d'una creu al cim del turó. El primer de maig de l'any 1707, un aiguat va malmetre greument els conreus i els sembrats d’aquests rodals. Com a demanda de protecció, el 7 de juny del mateix any va ser col·locada, en aquest indret, una creu de fusta que contenia les relíquies dels sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Vint anys després, un llamp va fer malbé la creu i va ser substituïda per una altra de ferro. Les relíquies van ser tornades al seu lloc d'origen. La creu fou retirada durant la Guerra de 1939; un cop acabada, se’n va posar-ne una de nova que, a mitjan dels anys vuitanta, fou reemplaçada per l'actual. Al sud, en el rost pendent que baixa en direcció al mar, hi ha una cova anomenada de les Bones Dones. Segons les rondalles locals, hi va viure una fetillera de bon caràcter que durant molts anys va guarir i ajudar els veïns d'aquests verals.

3,90 km (261 m), 1 h 10 min. Es torna a ser al coll de l’Alzina de les Planes. Ara cal continuar recte, cap al nord, baixant i deixant, al cap de pocs metres, un trencall a l’esquerra (NE).

4,28 km (217 m), 1 h 16 min. La Font Picant. Al cap de poc, se surt a la pista de vehicles que puja des de Cabrera de Mar, que es pren recte, en pujada, durant uns metres. Quan la pista fa un revolt pronunciat a l’esquerra, es deixa i es pren el corriol que surt a la dreta, recte, cap al nord. Molt aviat el camí s’enfila fortament pel vessant de ponent del castell de Burriac.

5,10 km (381 m), 1 h 45 min. Castell de Burriac. Les runes han estat consolidades i el conjunt, tot ell, preparat per a les visites. Cal donar la volta al castell per anar a sortir al seu lateral de llevant, on es pren una pista que va girant al NW. S’arriba a un suau coll on hi ha un monòlit, es deixa un trencall que se’n va a la dreta (E) i es continua cap a ponent. Uns mica més endavant, la pista fa un gir pronunciat al sud i baixa amb força.

6,10 km (256 m), 2 h 00 min. Es deixa la pista i, per una drecera que surt recte (W), es va a parar al camí de la Creu de l’Avellà, que baixa recte cap a Cabrils. Continuant cap avall, s’entra de nou al poble i, pel costat del Castell de Can Jaumar, es retorna al punt d’origen de l’excursió.

8,07 km (145 m), 2 h 35 min. Plaça de l'Església de Cabrils, punt de partida i final de l'itinerari.