D 07 18 Ruta de l'arròs

El conreu de l’arròs

Cap al 1909 Pere Coll i Rigau, un indià natural de Torroella i que havia emigrat a Cuba quan era adolescent, va poder posar solució al problema de les aigües estancades, introduint un mètodes basats en la plantació a rec corrent i un sistema de desnivells i canalitzacions (cosa que evitava l’estancament de les aigües i la conseqüent putrefacció). A partir d’aquest moment la producció d’arròs augmentà fins arribar a les 7.000 vessanes (any 1950-1951m des de Pals fins a Castelló d’Empúries). Poc a poc, es va reduir l’extensió fins a limitar-se a la zona del Baix Ter. La manca de mà d’obra i les elevades despeses de producció van ser les causes principals. Cap als any 80, la mecanització i la industrialització de les tècniques tradicionals de sembra van millorar les perspectives econòmiques futures. Actualment l’extensió al Baix Empordà és la segona més gran, després de les Terres de l’Ebre. Es conreen unes 800Ha. Que equivalen a unes 3000 tones d’arròs anual.

Aquesta planta té un tija erecta que sol mesurar fins a un metre d’alçada però amb un grans de 5mm aproximadament. El cicle vegetatiu de l’arròs, és a dir des de que se sembra fins que es cull sol oscil•lar dels 130 i els 150 dies depenent de la varietat i consta de cinc fases: La sembra: Aquesta primera fase es realitza a finals d’abril fins a mitjans de maig. Si es compara amb l’arròs de les Terres de l’Ebre i de València, en aquestes zones la sembra es realitza abans, cap a principis d’abril, ja que la temperatura en la zona sud és més càlida i adient per aquest tipus de cereal. Actualment aquesta fase està molt mecanitzada i a través de tractors es llencen milers de llavors triades per tots els camps. Antigament i tal com es fa al sud-est asiàtic es plantava a mà, matoll per matoll. A l’any es reserva una jornada per recordar com es feia abans, on la gent gran del poble fa una demostració de la forma tradicional de la plantada de l’arròs...

Abans de fer la sembra s’han hagut de preparar els camps. Aquesta preparació s’inicia després de la collita de l’any anterior, entre octubre i desembre, quan un tractor passa amb rodes de ferro per barrejar la terra humida amb el fangueig i els rostolls. Cap al gener o febrer es llaura la terra per deixar-la airejar i a continuació es deixen reposar els camps per ser inundats novament.. La inundació dels camps es realitza a finals del mes de març, principis d’abril, depenent del període de pluges i caudal dels rius Ter i Daró. Factors essencials pel cultiu de l’arròs.

Durant les fases posteriors que són el naixement, quan la llavor ha germinat, i el creixement de la planta es duen a terme alguns controls i tractament contra possibles plagues. Durant el juny i juliol ja es poden veure les primeres espigues amb grans, però en estat lletós. Aquesta fase s’anomena floració. Cap a finals d’agost, principis de setembre, la planta es va secant i engroguint , ja que el gra ha madurat i està a punt per ser collit a finals de setembre i octubre. Un cop s’ha collit el gra mitjançant màquines recol•lectores dotades amb cadenes de ferro que separen el gra de la palla, es transporta l’arròs al molí per iniciar un nou procés amb l’objectiu de comercialitzar-lo.


Manufactura de l’arròs

La primera fase del procés del molí és el assecatge del gra que arriba al molí amb una humitat d’entre el 18 i el 25%. Amb el assecatge el gra ha d’assolir-ne una del 14%, que és la necessària per tal de poder guardar el gra sense perill de fermentació. La següent fase és el blanqueig. L’arròs sec passa per una sèrie d’operacions per tal de treure-li la pell i blanquejar-lo.

El procés que segueix l’arròs a la màquina de blanqueig és el següent:

1.-“Limpia”: màquina que separa l’arròs de les possibles impureses, pedres, pols, palles, etc. Aquesta brutícia sortirà per un tub a l’exterior.

2.- El gra d’arròs anirà directament a la màquina responsable d’esclofollar l’arròs, és a dir treure-li la primera capa. Aquesta màquina consisteix en un mecanisme de dos rodets de goma que giren un contra l’altre a fi de pressionar el cereal i extreure la pellofa. Aquesta serà aspirada mentre que els grans són transportats cap als triers, la funció dels quals consisteix a triar l’arròs ja pelat del que no ho està, el qual retornarà al primer pas i començarà de nou ara córrer el circuit.

3.- D’aquest arròs sense pellofa se’n diu també arròs integral. A partir d’aquí hi hala opció que el circuit finalitzi i poder comercialitzar l’arròs com a integral o complet o que aquest arròs continuï el procés a fi d’aconseguir més varietats d’arròs. En el segon cas, l’arròs se sotmet a l’acció d’unes moles còniques d’acer i folrats amb pedra d’esmeril que van llimant el gra per tal d’aconseguir el color blanc. Aquesta màquina també té una altra funció i és la d’extreure la farina (resultat de pelar l’arròs) a través d’una malla metàl•lica gruixuda anomenada “Caminal” i situada a la part inferior del con. Aquesta farina o “segó” serà extreta i venuda a empreses que produeixen aliment per al bestiar. Hi han diversos cons que van llimant el gra, per aconseguir l’estat òptim.

4.- La “Criba” és una màquina amb quatre garbells, cadascun amb forats de diferent grandària que separen els grans perfectes dels trencats obtinguts en el procés de blanqueig anterior, a causa de la continua fricció de les moles.

5.-. Sortida de l’arròs segons la mida, la varietat i l’ús per diversos tubs que seran transportats a la maquinaria empaquetadora.
El moliner és qui controla les operacions que tenint en compte que es fan amb màquines de principis del segle XX cal que sigui una persona hàbil i experimentada perquè funcionin correctament. Aquest procés dona lloca a tres productes; arròs per un costat , l’arròs trencat per l’altre (venut a empreses que comercialitzen menjar per animals) i la farina coneguda com “el segó” que s’utilitza pel bestiar.