Cullera - Castell- Bola- Far

La muntanya de Cullera o Muntanya de les Raboses ( per la proliferació que hi havia d’ aquestos animals antigament) és una elevació que s’ alça sobre el casc antic de la ciutat de Cullera que es situa al sud on té la màxima alçada, progressivament s’ alinea en direcció nord fins acabar a la mar Mediterrània i al Far de Cullera on forma petits penya-segats. Té una alçada màxima de 233 metres i es considera la darrera estribació del Sistema Ibèric abans d’ arribar a la mar. D’ aquesta muntanya cal destacar que per la seua situació estratègica sempre ha estat poblada i utilitzada com a talaia, fet que es constata per la construcció d’ un castell en època islàmica, reformat més tard pels cristians i finalment a les darreries del segle XIX, albergant un santuari. També són apreciables restes d’ una fortificació datada en l’ època de les Guerres Carlines.
L’ urbanisme i el boom constructiu dels anys seixanta va alçar nombrosos edificis i xalets a la zona nord de l’ elevació.
L’ abric Lambert ofereix pintures rupestres de fa entre 4 i 5 mil.lennis a la part nordoest de la Serra.
El dia que gravem aquesta ruta després d’ una jornada prèvia de pluges oferia una visibilitat extraordinària de la comarca de la Ribera, al Nord la visió de les Serres Calderona i Espadà i més enllà el Penyagolosa, cap al sud la immediata Serra de Corbera, el massís del Montdúver i el Cercle de la Safor i el Montgó.
La vegetació de la muntanya és escasa i estepària; creixen alguns exemplars de pi carrasc i vegetació arbustiva, figues paleres, margalló,així com l’ herba muermera (clematis flammula). Al nord de la muntanya trobem la Llacuna de Sant Llorenç. Curiós també l’ enorme tamany de les lletres que nomenen la ciutat pintades en la vessant oest i visibles des de molt lluny que tant caracteritza esta ciutat de la Ribera Baixa, o les revoltes del Xúquer buscant la mar, així com la gran superfície d’ arrossars en plena fase d’ inundació amb aigües procedents del Xúquer o de la ceïna Albufera.
A destacar també en la part negativa la gran quantitat de restes llançades a la muntanya per part dels visitants, plàstics, pots... lamentable que els qui pugen a apreciar la bellesa de les vistes, no tinguen el sa costum de deixar la muntanya igual o millor que se l’ han trobada.