Cubelles. Corral de l’Almirall. Mirador Carrerada Santa Coloma. Puigdetiula. Mas Xinxola. Cubelles

Caminada del dimecres 23 de març de 2022.
8,06 km. 3 h 15 min.
Desnivell 170 m. Altitud màxima 173 m. Altitud mínima 3 m.
Alfred Castells (text). Raül Horro. Jaume Sendra (fotos).
Hem aparcat el cotxe a l’esplanada a tocar de Cal Granell de Cubelles. Són les 8,20 del matí i comencem la caminada d’avui amb el cel tapat.
Cal Granell es un edifici aïllat de dos cossos amb afegits. La construcció original presenta una planta baixa i dos pisos d'alçada. La façana principal té una porta adovellada amb arc de mig punt, amb la inscripció 1697 a la clau, que originalment era compartida pel pas de les persones i el bestiar. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, sense ràfec a cap de les cobertes. També s’havia conegut amb el nom de cal Lleó del Mas.
Agafem la carretera a Mas Trader i de seguida trobem, a la nostra dreta, el Molí de la Palma.
El Molí de la Palma és un conjunt d'una desena d'edificis, la major part dels quals es troben dedicats a habitatge. Els edificis més rellevants són Cal Ciset i Ca la Coloma, que es troben units per un pont. Cal Ciset és un edifici de planta baixa i dues alçades, que compta amb tres portes, la principal és adovellada amb arc escarser on a la clau hi ha inscrita la data: 4 maig 1807. A l'esquerra hi ha un accés als antics cellers fets amb estil afrancesat amb una barreja de carreus i ceràmica. La segona planta té dues finestres coronades amb una combinació de maó intercalat amb ceràmica. La primera planta es troba creuada per dues rengles de ceràmica verda i marró i és coronada per dues terrasses en plantes diferents, la primera de les quals presenta una balustrada que assoleix tota l'extensió de l'edifici. Ca la Coloma no presenta aspectes arquitectònics rellevants, però en aquest lloc és on es situava el molí que dona nom al conjunt. Es caracteritza per un portal principal amb arc escarser i per un conjunt d'obertures heterogènies a la planta principal i al primer pis. El molí també s’havia conegut amb altres noms: Molí de l’Anton, Molí de l’Anton de Dalt i Molí de l’Anton de Sobre.
Més endavant, també a la nostra dreta, el trencall que du a Cal Baró. Passem pel Pontet, pas sota l’autopista C-32.
Quan veiem el Molí de l’Esteper, dels Carreras, al fons a la nostra dreta, trenquem per un sender a la nostra esquerra, paral·lel al riu de Foix.
Travessem el riu, totalment sec, per un gual i agafem el camí a l’altra banda del riu que, en direcció nord-oest, passant pels costat d’una granja, ens portarà al Corral de l’Almirall a través d’un sender envoltat de uns magnífics margallons.
El Corral de l'Almirall té un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai per davant. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta d’un balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat amb la inscripció: RECORDA AMIC QUAN MERAVELLOSA I VOLADISSA ÉS CADA HORA QUE JO T'ENVIO. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. A l'extrem del pati interior, que conté un esplendorosa magnòlia, trobem una barbacoa i una font enrajolada. L’edifici també se’l coneix per Cal Filipino, Corral de les Arenes o Mas de l’Olla.
Des d’aquí, continuem cap al nord-oest, passant pels carrers més meridionals de la urbanització Mas Trader i agafem el camí asfaltat cap a l’esquerra. Passada una hípica que sembla abandonada, deixem aquest camí asfaltat i n’agafem un altre que puja en pendent. Tenim a la nostra esquerra el fondo d’en Salvi i a la nostra dreta la costa d’en Serra. Acabat el camí asfaltat, que condueix a unes cases, a baix al fondo, seguim, acompanyats ara pel sol, per un sender pedregós que ens porta al límit de Cubelles amb Cunit (i també de la províncies de Barcelona amb Tarragona), indret on passava l’antiga carrerada de Santa Coloma. En aquest punt encara es conserva la fita -més endavant encara en trobarem alguna més- que marca el límit dels dos termes municipals.
La carrerada de Santa Coloma, camí ramader transhumant, arrencava a Cunit i arribava a Santa Coloma de Queralt, des d’on entroncava amb la carrerada de la Cerdanya.
Ara, la carrerada, en aquest tram, ha estat engolida per un carrer asfaltat de la urbanització Costa Cunit que, des d’aquí, s’estén cap a ponent. Agafem aquest carrer asfaltat cap al sud -seguint el límit municipal de Cubelles i Cunit- amb un fort pendent ascendent i amb multitud de plantes d’estepa blanca a la vessant de la nostra esquerra.
Deixats a la nostra dreta els carrers d’Urà i de Mercuri, arribem al mirador de la Carrerada de Santa Coloma, en un punt ben elevat (167 m).
Des d’aquest indret tenim una magnífica panoràmica cap a llevant: muntanyes d’Ordal, el Montgròs, el massís del Garraf, el port de Vilanova i la Geltrú, la desembocadura del Foix, la muntanya del Corral de l’Almirall, entre d’altes, que el dia ennuvolat no ens ha deixat gaudir en tota la seva plenitud.
Durant la caminada d’avui hem trobat alguns pins atacats per la malaltia anomenada escombra de bruixa.
Continuem cap al sud per l’antiga carrerada, primer amb una lleu baixada, que ens porta a un collet que deixa a la nostra dreta el fondo de Puigdetiula i el mas de Puigdetiula.
I, després, continuem amb una pujada que ens porta al Puigdetiula, a 173 m, que presenta una petita i bonica esplanada on esmorzem.
Després d’esmorzar deixem la carrerada que continua cap al sud-oest i nosaltres agafem el sender GR 92-5 que, en direcció sud-est, baixa cap a Cubelles i que més endavant es transforma en camí.
Cap al final del camí, travessem un rec que, a la nostra esquerra connecta amb diverses sèquies. I, a la nostra dreta, l’indret que ocupava el Mas Xinxola i que ara acull les instal·lacions de la subestació elèctrica del Foix.
Mas Xinxola era un edifici de planta baixa i primera planta. Inicialment tindria tres cossos i s’hauria anat ampliant amb el celler, l'estable i el corral. Tenia el portal adovellat amb arc de mig punt, envoltat de tres finestres. A la banda de ponent hi havia l'abeurador pels animals. El carener de la teulada era paral·lel a la façana i les cobertes eren fetes de teula àrab rogenca. A finals dels anys 60 del segle passat fou venut a Térmicas del Besós S.A. i s’enderrocà el juliol de 2021.
Des d’aquí girem a l’esquerra i traspassem l’autopista C-32 a través d’un pont.
Des de que hem sortit del Puigdetiula ha començat a caure un plugim que, de mica en mica, s’ha anat transformant amb una pluja més persistent.
Passat el pont, deixem a la nostra esquerra el Club Hípic Rosa Tarrasón. Des d’aquí el camí està asfaltat. Atès que la pluja s’ha tornat una mica més intensa, ens aixopluguem una estona. Quan para una mica continuem. Al final del camí arribem a la carretera C-31.
A la nostra dreta queda Mas Manolita. Nosaltres girem a l’esquerra, passem pel pont sobre el riu de Foix, entrem al nucli de Cubelles, agafem el carrer de Joan XIII i fem cap a l’esplanada on tenim el cotxe aparcat.
Són les 11,35 i donem per acabada la caminada d’avui que, tot i el temps un xic rúfol, ens ha permès gaudir d’una caminada amb força al·licients.