CROATIA: Sjeverni Velebit National Park

Català:

Espectacular volta pel Parc Nacional de Sjeverni Velebit (Velebit septentrional), el més recent de tots els parcs nacionals de Croàcia, creat per protegir la seva enorme riquesa en fenòmens càrstics i en biodiversitat, doncs es tracta d’un vast territori amb molt poca pressió humana on hi ha una important població d’óssos (ens en vam trobar un!), llops i altres espècies protegides com el linx. Gran part del parc també és Patrimoni Mundial de la UNESCO i juntament amb altres territoris conforma les “Fagedes primàries dels Càrpats i altres regions d’Europa”, un reconeixement al valor dels seus antics boscos tan poc alterats per l’activitat humana.

Durant la primera part del recorregut (la més espectacular) seguirem el camí de Premužić, un camí construït entre els anys 1930 i 1933 per un enginyer forestal amb aquest nom i per les famílies pobres que habitaven aquestes regions. Nosaltres només en farem un tram però té una longitud de 57 kms i és una autèntica obra d’art que passa per uns paratges impressionants, mantenint una alçada més o menys constant, malgrat la complexa orografia del terreny. Està realitzat amb la tècnica de la pedra seca i està molt ben integrat al paisatge, de manera que caminar per aquest terreny tan abrupte i aparentment inaccessible acaba sent tot un plaer, ja que transcorre sinuosament entre un relleu càrstic amb formacions rocoses d’una gran bellesa. Tot un tresor a conservar per a la posteritat.

La segona part de la volta transcorre per boscos madurs de faigs, avets i pícees, ben bonics però sense les vistes espectaculars del relleu càrstic que ens ha ofert la primera part de la ruta. Deixarem un moment el camí per enfilar-nos al Mali Rajinac, que amb els seus 1.699 metres és el cim més alt del Parc Nacional.



Al km 17,5 aproximadament, enmig d’una espessa fageda, ens vam topar amb un ós a uns 50 metres davant nostre. Vam estar una bona estona amagats darrera els arbres espiant l’animal, que semblava que no s’havia adonat de la nostra presència i estava ensumant i llepant un tronc vell i podrit. Ens vam retirar diverses vegades uns quants metres perdent-lo de vista, però al tornar a avançar ens el tornàvem a trobar, de manera que no sabíem què fer. Al track es pot veure com durant més de mitja hora vam estar anant i tornant a veure si l’ós es movia de lloc, però res. Diuen que s’ha de parlar perquè l’ós et detecti i marxi, però estàvem massa a prop i teníem por que reaccionés violentament, així que vam recular força metres i ens vam posar a parlar ben fort i a cridar perquè l’animal ens sentís. Els arbres no ens el deixaven veure però vam suposar que hauria marxat i vam tornar cap a ell. Efectivament ja no el vam veure i vam suposar que havia marxat. Vam continuar el nostre camí passant pel costat d’on havíem vist l’ós, sense tenir la certesa de que no hi era i amb el neguit que ens pogués sortir de darrera d’algun d’aquells enormes faigs. Amb els ulls ben oberts i la oïda ben atenta vam acabar d’arribar al cotxe sense entretenir-nos massa.


Español:

Espectacular vuelta por el Parque Nacional de Sjeverni Velebit (Velebit septentrional), el más reciente de todos los parques nacionales de Croacia, creado para proteger su enorme riqueza en fenómenos kársticos y biodiversidad, pues se trata de un vasto territorio con muy poca presión humana donde hay una importante población de osos (¡nos encontramos uno!), lobos y otras especies protegidas como el lince. Gran parte del parque también es Patrimonio Mundial de la UNESCO y junto con otros territorios conforma los “Hayedos primarios de los Cárpatos y otras regiones de Europa”, un reconocimiento al valor de sus antiguos bosques tan poco alterados por la actividad humana.

Durante la primera parte del recorrido (la más espectacular) seguiremos el camino de Premužić, un camino construido entre los años 1930 y 1933 por un ingeniero forestal con ese nombre y por las familias pobres que habitaban estas regiones. Nosotros sólo haremos un tramo, pero tiene una longitud de 57 kms y es una auténtica obra de arte que pasa por unos parajes impresionantes, manteniendo una altura más o menos constante, a pesar de la compleja orografía del terreno. Está realizado con la técnica de la piedra seca y está muy bien integrado en el paisaje, por lo que andar por este terreno tan abrupto y aparentemente inaccesible acaba siendo todo un placer, ya que transcurre sinuosamente entre un relieve kárstico con formaciones rocosas de una gran belleza. Todo un tesoro a conservar para la posteridad.

La segunda parte de la excursión transcurre por bosques maduros de hayas, abetos y píceas, muy bonitos pero sin las vistas espectaculares del relieve kárstico que nos ha ofrecido la primera parte de la ruta. Dejaremos un momento el camino para subir al Mali Rajinac, que con sus 1.699 metros es la cima más alta del Parque Nacional.



En el km 17,5 aproximadamente, en medio de un espeso hayedo, nos topamos con un oso a unos 50 metros delante de nosotros. Estuvimos un buen rato escondidos detrás de los árboles espiando al animal, que parecía que no se había percatado de nuestra presencia y estaba oliendo y lamiendo un tronco viejo y podrido. Nos retiramos varias veces varios metros perdiéndolo de vista, pero al volver a avanzar nos lo volvíamos a encontrar, por lo que no sabíamos qué hacer. En el track se puede ver cómo durante más de media hora estuvimos yendo y volviendo a ver si el oso se movía de sitio, pero nada. Dicen que se debe hablar para que el oso te detecte y se vaya, pero estábamos demasiado cerca y teníamos miedo de que reaccionara violentamente, así que retrocedimos bastantes metros y nos pusimos a hablar fuerte y a gritar para que el animal nos oyera. Los árboles no nos lo dejaban ver pero supusimos que se habría marchado y volvimos hacia él. Efectivamente ya no le vimos y supusimos que se había ido. Continuamos nuestro camino pasando junto a donde habíamos visto el oso, sin tener la certeza de que no estaba y con la inquietud de que nos pudiera salir de detrás de alguno de aquellas enormes hayas. Con los ojos bien abiertos y el oído atento acabamos de llegar al coche sin entretenernos demasiado.


English:

Spectacular tour in the Sjeverni Velebit National Park (Northern Velebit), the most recent of all the national parks in Croatia, created to protect its enormous wealth of karst phenomena and biodiversity, as it is a vast territory with very little human pressure where there is a significant population of bears (we found one!), wolves and other protected species such as the lynx. A large part of the park is also a UNESCO World Heritage Site and together with other territories comforms the "Primary Beech Forests of the Carpathians and other regions of Europe", a recognition of the value of its ancient forests so little altered by human activity.

During the first part of the tour (the most spectacular) we will follow the Premužić path, a path built between 1930 and 1933 by a forest engineer with that name and by the poor families that inhabited these regions. We will only do one section, but it is 57 km long and is a true work of art that passes through impressive landscapes, maintaining a more or less constant height, despite the complex orography of the terrain. It is made with the dry stone technique and is very well integrated into the landscape, so walking through this rugged and apparently inaccessible terrain ends up being a real pleasure, as it winds through a karstic relief with rock formations of great beauty. A treasure to preserve for posterity.

The second part of the excursion runs through mature beech, fir and spruce forests, very beautiful but without the spectacular views of the karstic relief that the first part of the route has offered us. We will leave the path for a moment to climb Mali Rajinac, which at 1,699 meters is the highest peak in the National Park.



At approximately km 17.5, in the middle of a dense beech forest, we ran into a bear about 50 meters in front of us. We hid behind the trees for a long time spying on the animal, which seemed not to have noticed our presence and was sniffing and licking an old and rotten trunk. Several times we retreated for several meters losing sight of it, but when we moved forward again we found it again, so we did not know what to do. In the track you can see how for more than half an hour we went back and forth to see if the bear moved, but nothing. Experts say that you have to speak to the bear to detect you and leave, but we were too close and we were afraid that it would react violently, so we backed up several meters and started talking loudly and shouting so that the animal could hear us. We couldn't see him for the trees, but we assumed he was gone and went back to him. Indeed, we no longer saw him and supossed that he had left. We continued on our way, passing by where we had seen the bear, not being sure that it was not there and worrying that it might come out from behind one of those huge beeches. With eyes wide open and listening ears, we just got to the car without taking too long.