Crevillent,Aqüeducte els Pontets,Cabanyes de Pedra en Sec,Barranc de la Mel,Pouet de la Mel,Barranc dels Corcons,Ciutat protohis

La ruta de hui ens porta fins a la localitat de Crevillent a la comarca del Baix Vinalopo.

La vila de Crevillent es troba emplaçada al peu de la serra del mateix nom de 835 metres d'altitud, que pertany a l'extrem oriental de les Serralades Subbétiques, i en la qual es troben els pics de Sant Cayetano, Santjuri, La Vella i El Puntal. Aquesta serra separa els Fondons i la Vall Mitjana del Vinalopó al Nord, de la Conca del Segura i la plana litoral al Sud. Crevillent pertany a la província d'Alacant dins de la Comunitat Valenciana.

Els seus inicis es constaten ja en el Paleolític Superior, fa uns 30.000 anys, a La Ratlla del Bubo; no obstant això, és a partir del Calcolític en el poblat de Les Moreres quan els vestigis els trobem de manera constant fins a l'actualitat.

Destaquen els segles que corresponen al Bronze Final i Ferro Antic, fa uns 2.700 o 3.000 anys, en els quals el poblat de la Penya Negra s'erigeix en un enclavament fonamental per al coneixement dels orígens de la Cultura Ibèrica. És en aquests moments quan es pobla per primera vegada aquest turó per unes gents que, a través d'uns complexos sistemes comercials, entren en relació amb les cultures més determinants de la Península Ibèrica com són la Tartèssia a Andalusia, Cogotas a la Meseta i el Bronze Final Atlàntic en la façana Oest. L'objecte d'aquest comerç no és un altre més que la florent metal·lúrgia d'aquesta zona. I aqueix mateix motiu sembla ser el primerenc contacte amb els fenicis, la presència dels quals es va fer real amb la instal·lació en el poblat d'un grup de colons que, al costat de les colònies fenícies de la desembocadura del riu Segura, formaven l'eix del poblament d'aquests llocs.

De l'època Romana abunden les viles situades en la part plana del terme municipal. Les excavacions a La Canyada Joana han tret a la llum un edifici dels segles IV i V, de grans proporcions i amb un excel·lent grau de conservació, dedicat al premsatge i emmagatzemat d'oli, així com restes d'un altre de planta absidiada datat amb posterioritat al segle V.

L'origen del nucli urbà és, sens dubte, islàmic. Qirbilyân, conforme era conegut en llengua àrab, va ser conquistada pels cristians en 1243 i fins a 1318 el poder el va posseir un cabdill o ra'is. La història d'aquests segles fins als Reis Catòlics, primer baix domini castellà i des de 1296 sota domini de la Corona Aragó, ve marcada per la seua situació fronterera amb el Regne Nassarita de Granada i Castella, i cosa que és més important, el que la població va continuar sent majoritàriament islàmica.Muhammad-al-Shafra-al-Qirbiliani, va ser un metge crevillentí d'aquesta època la fama de la qual li va portar a les Corts de Granada, Fes i el Marroc.

La Serra de Crevillent, amb pendents molt abruptes i construïda per calcàries juràsiques. L'altitud mitjana de la serra se situa al voltant dels 750 metres. Les seues formes abruptes i els seus escarpats pendents solcats per nombrosos barrancs i falles li donen una enorme complexitat tectònica que dibuixa un paisatge alpí
Des d'un punt de vista climàtic i paisatgístic, trobem dos vessants bastant diferenciades: en el vessant més humit destaca una abundant vegetació en grans ombries amb amplis boscos de pi mediterrani.
Per una altre costat, en la vessant sud ens traslladem a un univers completament diferent, de matoll serrà i mars d'espart fets fallida pels nombrosos barrancs que abunden en aquesta zona i presenten un contrast visual realment agradable.

L'àrea de Els Pontets ha sigut una referència del sistema de reg per a la població i les collites de Crevillent. Des de l'època andalusina fins a l'actualitat, la zona s'encarrega de facilitar les necessitats hídriques per a cultius i la població crevillentina.

El sistema de reg en el municipi es va desenvolupar ben prompte per la necessitat de crear estructures per a recuperar aigua de la serra davant l'escassetat de precipitacions pròpies de la terra. L'enginy dels crevillentins va portar a aprofitar l'aigua en el municipi a través d'unes construccions que daten de l'època andalusina. Els qanats del barranc de la Rambla són mostra d'això i vertebraven el sistema de reg històric a Crevillent. Els seus vestigis, d'alt valor arqueològic i etnològic en la zona conformaven un conjunt de pous verticals connectats a una galeria per a portar aigua a les cisternes.

Al llarg de dos quilòmetres aquests qanats assortien a una referència a Crevillent, l'aqüeducte de "Els Pontets", l'estructura del qual fins als arcs es remunta al segle XIII i els arcs visibles del qual daten de principis de segle XX. La instal·lació feia que l'aigua arribara a la població i a les collites crevillentines. Els molins de farines i els depòsits d'aigua de l'època recent van nàixer arran d'aquesta construcció clau per a la història de Crevillent.

Ara sí anem a la descripció de la ruta .Deixem el nostre cotxe estacionat just davant de l'aqüeducte de els Pontets i comencem a caminar.
Tan sols uns pocs minuts després de començar agafem el nostre primer desviament per un sender que ens fa agafar altura ràpidament ,el qual després de passar per davant d'una xicoteta caseta (supose que privada) ens porta fins a les primeres cabanyes de pedra en sec (ací anomenades xosses).

Anem recorrent aquest sender mentre anem guanyant altura a cada pas que donem.Fins que arribat el moment i després de visitar diverses cabanyes que estan a escassos metres les unes de les altres el terreny es torna pla i obert , agafem un camí que en suau descens ens acaba portant fins a un altre camí/pista forestal el qual després de recórrer-lo durant uns minuts abandonem per a introduir-nos de ple dins del Barranc de la Mel.
Mentre recorrem l'interior del Barranc de la Mel visitem el pouet de la Mel.
Després de veure el xicotet pou agafem un sender que ens puja fins a la pista forestal la qual recorrem durant uns minuts i abandonem per a atallar un tros del recorregut per aquesta pista encara que no és necessari ,si voleu podeu continuar per pista fins a arribar al mateix lloc on hem eixit nosaltres i de nou ens hem incorporat a la pista.
A partir d'aquest punt i en descens anem recorrent la pista fins a arribar on hi ha un cartell que ens indica que hi han restes arqueològiques de la ciutat protohistorica de la ciutat de la Penya Negra/Herna .

Després de donar una ullada ràpida ens endinsem per dins del Barranc de els Corcons ,on per cert en una de les seues cabanyes de pedra en sec ens hem trobat un pesebre .
Després d'una estona més recorrent aquest barranc eixim d'ell per agafar una pista forestal que ens porta fins a un sender que agafem per a anar a visitar una altra cabanya de pedra en sec just al costat del Cim de la Penya Negra i on han fet treballs arqueològics per a traure a la llum les restes de la ciutat de la Penya Negra/Herna ací trobem molta informació gràcies als panells informatius que han col·locat.
Visitades aquestes ruïnes històriques seguim avant i després d'uns pocs metres prenem un sender pel barranc del Castellar pel qual anem trobant més restes arqueològiques i els seus corresponents panells informatius .
Aquest sender és el que ens porta de tornada quasi fins al punt de l'inici de la nostra ruta on enllaça amb el camí que ens porta de nou al nostre cotxe on posem el punt i final a la nostra ruta.Espere que us agrade i si voleu deixeu els vostres comentaris.Salut i Muntanya fins a la pròxima .