Creu de la Mola, Serra d'Oriola

Circular per la Serra d'Oriola. Una serra de relleus abruptes i fragmentats que emergeix enmig de la plana, això fa que tot i no tenir molta altitut, la seva silueta ressalta des de lluny. El punt mes elevat és la penya d'Oriola de 634 metres. Antigament hi va haver molta activitat minera amb l'explotació de guixos i calcàries, i l'extracció de minerals de ferro.
Al ser una ruta molt popular, decidim fer-la en dilluns pensant que entre setmana no trobaríem massa gent, però no ha estat així, estava molt concorreguda, hem trobat molts excursionistes i runners.
El nostre recorregut assoleix la Creu de la Mola. Sembla que la primera creu es va col·locar per consell de Vicent Ferrer, les primeres van ser de fusta, però al 1910 es va canviar per una de ferro. Durant la guerra civil la van enderrocar, fins el 1942 no es va tornar a col·locar. El 1985 la van destrossar amb una bretolada, llavors es va col·locar l'actual, amb una alçada de 14,8 metres i uns 8 d'amplada, té un pes aproximat de 1200 kilos.
Sortim de la urbanització Montepinar d'Oriola, seguim el PR CV 59. Després de passar uns camps de llimoners amb una estupenda olor de flor d'azahar, iniciem l'ascens. Mentre pugem tenim unes bones vistes de la serra de Callosa. Assolim el cim, les vistes són sensacionals, als nostres peus Oriola.
Iniciem el retorn pel sender dels miners, passem per una curiosa formació rocosa, segons el mapa la Tarasca i el pas anomenat La Rana. Baixem fort tot fent llaçades seguint el curs del barranc del Gil fins arribar a un pantà, allí seguim cap a la dreta per una pista fins l'ermita del Pilar, bastant moderna. Des d'aquí tornem al punt d'inici.
S'ha d'agrair la feina dels cuidadors de senders. Casi totes les rutes que hem fet per aquesta zona estan molt ben senyalitzades, les marques de pintura groga i blanca molt visibles, recent pintades. Moltes gracies