CREIXELL - CARENA DE L'AGUILERA - CAPELLA DE SANTA TERESA - MAS MERCADER - CREIXELL

Després d'amainar el vent, el temps ens ha regalat un matí assolellat i primaveral que ens convidava a estirar les cames i gaudir de bons paisatges.
Hem triat entre altres opcions un passeig per la carena de l'Aguilera que s'inicia i acaba al bonic poble de Creixell, (Tarragonès).

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:

CREIXELL:
Tradicionalment Creixell era un poble netament agrícola que distribuïa el seu terme en tres sectors ben definits: bosc a la part superior, conreus de secà al centre i regadiu a base de sínies a la zona marítima. Els darrers anys del segle XX, la fesomia del municipi ha sofert un canvi considerable i bona part dels seus sectors central i marítim han estat absorbits per les urbanitzacions. Als terrenys conreats que resten, localitzats a la part més septentrional, predominen els conreus llenyosos (especialment, les oliveres). La pràctica de la ramaderia és gairebé inexistent, tot i que cal esmentar la cria d’aviram.
Les activitats industrials no s’han desenvolupat, però el turisme ha fet aparèixer un actiu teixit comercial, amb un màxim d’activitat en època estival. Des del final de la dècada de 1980, se celebra el dijous el mercat típic d’estiu (del juny a l’octubre), als carrers de la urbanització el Port Romà. El terme disposa d’una àmplia oferta d’allotjaments, entre els quals destaquen diversos càmpings.

El poble de Creixell se situa a uns 2 km de la costa, a 48 m d’altitud. Algunes de les cases encara conserven en les seves dovelles dates compreses entre el 1642 i el 1794. L’església parroquial de Sant Jaume fou erigida el 1559 per decret del cardenal Dòria, arquebisbe de Tarragona. Cal destacar-ne les pintures murals del segle XVII amb les imatges de santa Llúcia i santa Tecla, i la cripta del 1663. La torre campanar va ser construïda el 1771 i la part superior és de planta octagonal. El 1917 l’arquitecte tarragoní Josep M. Jujol projectà el coronament a base d’una cúpula d’arcs parabòlics, d’una gran vistositat, i d’estàtues de 3 m d’alçada, una a cada costat, que representen sant Domènec, sant Francesc d’Assís, sant Lluís rei de França i sant Joan de Malta; el conjunt és un bell exponent del Modernisme de l’època.

El castell de Creixell és l’edifici civil més remarcable. Té planta poligonal irregular, de nou cares, amb pati descobert a l’interior i rampa d’entrada i talús a l’exterior. La base és medieval, però el cos de l’obra és del segle XVII. Presenta força similitud amb el no gaire llunyà castell d’Altafulla. Dins l’arquitectura civil del municipi cal destacar també algunes cases amb torres, com la situada al Carrer Major, prop de l’església, amb una torre del segle XIV. Mereix un record especial la torre talaia del segle XVI coneguda com la torre de Mar, destruïda l’any 1954.

CARENA DE L'AGUILERA:
L'Aguilera és una serra situada entre els municipis de Creixell i Roda de Berà, a la comarca del Tarragonès, amb una elevació màxima de 177 metres.

CAPELLA DE SANTA TERESA:
Situada dins el clos de Can Mercader. És una construcció del 1727, de planta rectangular amb una teulada a quatre vessants que té sota el ràfec una notable cornisa esglaonada. La façana principal té portal de llinda recta, un ull de bou i un campanar d’espadanya. L’acabat és d’estuc imitant carreus. Davant la porta hi ha un tancat amb pinacles coronats per esferes.

MAS MERCADER:
Mas Mercader és una masia del municipi de Creixell (Tarragonès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El mas Mercader s'aixeca a l'oest del terme. Aquesta masia ha sofert diferents ampliacions, les restes més antigues que es conserven són d'època medieval. A la zona nord predomina l'estil renaixement, molt influït pel gust popular. Una biga de la planta baixa és un antic cargol d'una gran premsa d'oli, actualment desapareguda. La zona sud és molt moderna, d'estil romàntic del segle XIX. Dins la masia es conserven pintures ornamentals al fresc.
La capella de Santa Teresa se situa dins el terme de la Pobla de Montornès. Cal destacar el paviment ceràmic del presbiteri d'estil valencià de cap a 1700. A la part exterior hi ha una pedra amb inscripció de 1727. Això també succeeix a la masia on en una porta es pot llegir la data de 1722.