Coronallacs (Travessa Andorra)

CORONALLACS

Coronallacs és el nom que rep una travessa circular, presentada aquest estiu de 2017, que permet conèixer els quatre refugis guardats del Principat d’Andorra, pensada per a fer en cinc etapes, seguint en la seva pràctica totalitat els diferents senders de gran recorregut que travessen aquest territori pirinenc. Tot i que tècnicament no té cap pas complicat, la distància a recórrer (poc més de 100 kms.) i el desnivell positiu acumulat al llarg de les etapes (6.400 mts.) fan que sigui un itinerari molt exigent a nivell físic, oferint, en el seu vessant positiu, unes vistes panoràmiques de primer ordre sobre un bon grapat de valls i serralades andorranes, transitant pels tres parcs naturals del Principat: Comapedrosa, Sorteny i Vall de Madriu-Perafita-Claror.
Malgrat que l’inici està pensat al nucli urbà d’Escaldes-Engordany, en aquest cas, ho hem fet a la zona d’aparcament que hi ha a l’entrada del Parc Natural de la Vall de Sorteny, seguint, en sentit anti-horari, les següents etapes:

Primera : Sorteny - Refugi Comapedrosa
Baixem seguint el G.R.P. fins al poble d'El Serrat, passant pel camí Ral i les Salines, iniciant al nucli de Llorts una dura pujada fins al pic del Clot del Cavall (2.586 mts.), passant pel refugi i l’estany de l'Angonella. Del cim descendim en direcció a les bordes de Prats Nous i a la borda de Coruvilla, d’on anem a buscar el camí de l’obaga dels Aspres (G.R. 11), que ens deixa al refugi del Comapedrosa (2.267 mts.)
Dades IBP : 189 HKG Durada : 10 hores 35 minuts
Desnivell positiu : 1.780 mts. – Desnivell negatiu : 1.300 mts. – Distància : 20,3 kms.

Segona : Refugi Comapedrosa - Escaldes-Engordany
Del refugi, seguint el G.R.P., ens enfilem a la portella de Sanfons, marxant en direcció al port Vell i al port Negre, dins del domini esquiable de Vallnord i Pal-Arinsal. Per la seva proximitat ens enfilem a l’Alt de la Capa (2.572 mts.). Baixem pel seu vessant occidental fins a la carretera C.G. 4, per dirigir-nos al coll de la Botella, d’on surt el telefèric que du al port Negre. Ens enfilem a un sender que a flanqueig ens porta a la collada de Muntaner, on s’inicia un llarg descens, en direcció als cortals de Sispony. Travessem les bordes dels Cortals, passant pel camí de Fenerols, que ens fa entrar al nucli de Sispony, a l’alçada de la seva església i la font. Carretera avall, arribem a la cruïlla amb la C.G. 3, que seguim una estona, per trobar l’entrada a l’antic camí Ral, que porta fins a la capital. Avancem pel rec del Solà fins al col·legi Sant Ermengol i trenquem a l’esquerra per un camí empedrat que davalla fort fins al pont dels Escalls, passant per Caldea, per arribar a l’allotjament triat, al costat de l’oficina de turisme
Dades IBP : 127 HKG Durada : 9 hores 30 minuts
Desnivell positiu : 570 mts. – Desnivell negatiu : 1.800 mts. – Distància : 23,5 kms.

Tercera : Escaldes-Engordany - Refugi de l'Illa
Sortim de la població passant pel pont de la Tosca, on trobem els senyals del G.R. 7, que dóna accés a la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2.004. Seguim fins a Entremesaigües i les bordes de Ràmio, on s’incorpora el traçat del G.R. 11. Més endavant trobem el refugi lliures de Fontverd i l’Estall Serrer, confluència de camins, doncs també s’integren en aquest punt el G.R.P. i el Camí de l’Óssa (C.O.). Travessem el pla de l'Ingla, gran planell des d'on es poden veure les cares nord de les muntanyes que limiten amb les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell (com ara el pic de Perafita, la Tosa de Sirvent, el pic de la Colilla o la Tossa Plana de Lles), trobant més endavant, a tocar del camí, el refugi lliure de Riu dels Orris. Just abans d'arribar al refugi de l’Illa (2.480 mts.), es veuen l’estany de la Bova i el Rodó. Cal esmentar que aquest edifici ha estat inaugurat aquest mes de juliol, presentant una imatge imponent, molt modern i confortable, però caldrà veure com es gestiona la seva explotació en un futur immediat, ja que a hores d’ara presenta certes mancances, més enllà del preu desorbitat que s’ha d’abonar a l’hora de reservar-ho, més propi dels Alps suïssos o italians que d’un refugi pirinenc
Dades IBP : 105 HKG Durada : 6 hores 45 minuts
Desnivell positiu : 1.480 mts. – Desnivell negatiu : 55 mts. – Distància : 14,5 kms.

Quarta : Refugi de l'Illa - Refugi de Juclà
Entrem en una de les etapes més variades de tota la travessa, amb gran diversitat de paisatges, accedint tanmateix al punt zenital de la ruta, el pic de Pessons, situat a 2.864 mts. d’alçada, amb unes panoràmiques amplíssimes en els seus 360º. Del refugi pugem fins a la riba est de l’estany de l’Illa, seguint el G.R.P., el G.R. 7 i el C.O. fins a la portella i el pic de Pessons, des d’on es té una complerta vista del circ lacustre de Pessons, passant en el descens pel costat de set dels dotze llacs que el conformen. A l’alçada de l’estany Primer, on hi ha el restaurant, deixem el traçat del G.R. 7, que marxa cap a la portella Blanca, i seguim a partir d’aquí el del G.R.P. i el de la H.R.P. Dins del domini de Grandvalira, ens dirigim per pistes i algun que altre corriol al petit refugi del Pla de les Pedres, del que marxem fins a arribar a les bordes d'Envalira, travessant en aquest punt la carretera general C.G. 2, on comença una pujada sostinguda fins al port Dret, punt en el que conflueixen diverses carenes i també el G.R.T., des d’on es baixa fins al refugi del Siscaró. Al costat del pont que porta al pont de la Baladosa, a la dreta, comença el tram més tècnic del recorregut, tot i que no presenta grans dificultats. Trobem, després d’un flanqueig i un pas amb cadenes per la base de la Tosa de Juclà (o Juclar), la ruta normal que de l’esmentat pont de la Baladosa porta al refugi de Juclà (2.318 mts.), que en el nostre cas seguim fins arribar-hi
Dades IBP : 184 HKG Durada : 10 hores 35 minuts
Desnivell positiu : 1.220 mts. – Desnivell negatiu : 1.410 mts. – Distància : 22,3 kms.

Cinquena : Refugi de Juclà - Sorteny
Desfem unes metres el camí que el dia abans ens ha dut al refugi (G.R.P. / H.R.P.) i a l’alçada dels vestigis del que va ser una cabana dels treballadors de FHASA, pugem i baixem per un corriol que transcorre als peus de la cresta de l’Alt de Juclà, fins travessar el riu Manegó, sota el port d’Incles o de Fontargent, que és cap on marxa la H.R.P., d’on enfilem cap a l’estany de Cabana Sorda, punt en el que cal encarar una nova pujada sostinguda en direcció a la seva serra homònima, passant pel coll que hi ha entre el pic de la Coma de Varilles i el de la Tossa de Carraup. A partir d’aquí ve un descens per la coma de Varilles fins al refugi dels Cóms de Jan, a la capçalera de la vall de Ransol, on el camí torna a pujar, fins arribar a la collada dels Meners, entre els pics de la Serrera i de l’Estanyó. Un cop a la portella, se’ns obre una gran panoràmica sobre la vall de Sorteny, per on tancarem el recorregut, seguint el camí que la travessa pel mig, fins una bretxa a la dreta, anomenada pas de la Serrera, que ens davalla al pont del riu de la Cebollera, vall on s’alça el refugi de Sorteny (1.969 mts.), d’on surt la pista que, tot passant per un jardí botànic i després d’un corriol que salva uns revolts, ens deixa al punt inicial i final de la travessa
Dades IBP : 186 HKG Durada : 11 hores
Desnivell positiu : 1.360 mts. – Desnivell negatiu : 1.880 mts. – Distància : 20,1 kms.


Comentaris sobre la travessa i l'itinerari de X.R:

Aquest mes de juliol hem anat a fer la travessa de la Coronallacs. Tot i no ser un “especialista” en aquesta mena d’itineraris, fa més de 40 anys que vaig a la muntanya i molta part del recorregut ja el coneixia, però mai de forma unificada. Com no hi ha gaire informació a la xarxa donada la recent creació del projecte, voldria fer algun comentari per si pot servir d’ajuda a algú. En primer lloc, cal considerar que la seva exigència física és força alta, doncs llevat de l’etapa d’Escaldes a l’Illa, que presenta una pujada sostinguda, la resta són “trencacames”. Una opció per a qui vulgui estalviar-se l’etapa més “cruel” (de Sorteny a Comapedrosa) és començar la travessa a Arinsal , seguint el G.R. 11 fins al refugi de Comapedrosa, on passar la primera nit. Pels que no som d’Andorra és una manera còmoda d’iniciar el recorregut. Aleshores, cal afegir una nit a Escaldes-Engordany. En el nostre cas hem fet estada a la Residència Núria (excel·lent relació qualitat preu, de fet és on hem pagat menys), doncs queda dintre del que és el track oficial. Ens hem trobat un grup que també ha escurçat l’etapa L’Ila-Juclà, que és l’altre os de tot plegat, fent nit a les Bordes d’Envalira, però això és més opcional. Tanmateix, es sol anar per senders fitats (G.R.P., G.R., H.R.P., C.C.), però hi ha algun punt on hi hem trobat manca de senyalització. De memòria, a la cruïlla del coll de la Botella (en la confluència amb la C.G. 4), al coll de Montaner, a l’entrada a Escaldes-Engordany pel col·legi i a l’encreuament de la pista que de l’estany primer dels Pessons baixa a Grau Roig, que s’ha d’abandonar a l’esquerra. La resta penso que es pot seguir sense track, sabent però on s’ha d’anar. Pel tema de l’aigua, cal parar compte a l’etapa entre el refugi del Comapedrosa i les Escaldes, doncs no en trobarem fins arribar la font del Sucre, just per sota el coll de Montaner. Per la resta de la travessa cap problema, hi ha un munt de torrents. Al marge dels refugis guardats, al llarg del recorregut es passa per un grapat de lliures. Hem vist que tan sols es demana segellar el forfait als quatre vigilats, però a la resta hi ha segells que permetrien ampliar aquesta mena de gimcana. Nosaltres portàvem un carnet editat pel Govern d’Andorra on hi surten tots i hem anat marcant per aquells que es va passant. Al respecte, si no entra dintre de les previsions segellar els refugis lliures, no entenc que l’itinerari es desviï de les Bordes dels Prats Nous al collet de Font Podrida, quan hi ha un sender força transitat cap a la Borda de la Coruvilla, que t’estalvia una volta que sobre el mapa no vam arribar a entendre, però això és cosa del dissenyador de l’itinerari, que per altra banda, ha estat força lluït, doncs està molt ben traçat. Oficialment, la ruta tan sols passa per un cim, el pic del Clot del Cavall, però per la seva proximitat hem fet també l’Alt de la Capa i el pic dels Pessons, molt, però que molt, proper al G.R.P., que ha esdevingut d’aquesta manera el punt zenital de la ruta. Suposo que aquest estiu la travessa es consolidarà i s’hi afegiran més comentaris il·lustratius que ajudaran a la seva difusió a les xarxes, però voldria fer un apunt final, que crec que pot ser important. La gestió del flamant i espectacular refugi de l’Illa està a càrrec d’un grup de joves força atents i entusiastes, però, al meu entendre, sense cap experiència en l’àmbit de l’excursionisme i això és un handicap. Pels anys que fa que em moc per aquests mons de Déu, he pogut comprovar que aquells refugis de muntanya portats per gent experimentada i coneixedora del territori són els que tiren endavant amb més solvència, pel preu desorbitat i per aquesta circumstància, ens hem sentit una mica estranys, doncs sembla una instal·lació més de l’estació d’esquí, que un refugi de muntanya. Espero que tot aquesta literatura pugui ajudar a qui vulgui planificar aquesta ruta, està escrita sense cap ànim de crítica, sinó tot al contrari, com una mena de diari de bitàcola de qui l’ha gaudit i, perquè no dir-ho, patit, però amb gust