Coronallacs- 2023. La volta a Andorra

CORONALLACS: LA VOLTA A ANDORRA

Des de fa uns 6 anys que es pot fer aquesta ruta de prop de 100 km que uneix els 4 refugis guardats que hi ha Andorra. El seu recorregut és semblant al GRP (Gran recorregut de País), si bé aquest encara és més exigent ja que la seva longitud és de 120 km i obliga a pernoctar en refugis no guardats. La Coronallacs és un tresc força exigent ja que els desnivells tant de pujada com de baixada solen ultrapassar de llarg els 1000 m arribant moltes vegades als refugis amb el temps just per dutxar-te i sopar. Amb tot, els paisatges són espectaculars i la caminada és totalment recomanable. Passem a fer una breu descripció de les 5 etapes que la componen.

Etapa 1- Escaldes Engordany- Refugi de l’Illa. (6 hores +1473 m -40 m 12.6 Km). Sortim de l’oficina de turisme d’Escaldes Engordany on recollim la credencial que ens han de segellar a cada refugi. Remuntem la vall del riu Madriu, declarada patrimoni de la Unesco i ens comencem a trobar les típiques bordes, moltes d’elles adaptades com a refugis lliures, que el govern andorrà manté en molt bon estat. En destaca el refugi de Fontverd, a 1875m. Després de creuar el Pla de l’Ingla i dos petits estanyols fem nit al refugi de l’Illa (2488 m), el més alt de la ruta i que es troba operatiu com a refugi guardat des de l’any 2017; abans era un refugi lliure.

Etapa 2- Refugi de l’Illa- Refugi del Juclà (10 hores +1350 m -1527 m 19.4 Km). Una dreturera pujada ens mena al Coll dels Pessons des d’on divisem el cercle dels Pessons format per una nombrosa quantitat de llacs, que ens haurem d’anar trobant en baixar. Després de passar el darrer llac, on hi ha un restaurant accessible des de Grau Roig, i travessar per les pistes d’esquí de Soldeu arribem a les bordes d’Envalira on creuem la carretera del Pas de la Casa. Tornem a pujar fins al Port Dret on un fort vent ens dificulta la marxa. Baixem al llac de Siscaró i ens encaminem cap al refugi de Juclà per un camí força pedregós, on trobem algunes cadenes que ens faciliten la marxa. Arribem al refugi del Juclà, on el guarda, molt simpàtic, ens diu que han declarat la república independent de Juclà i que cada setembre en celebren la festa major.

Etapa 3- Refugi del Juclà- Refugi de Sorteny (10 hores +1425 m -1771 m 19.9 Km). Enfilem cap al refugi de la Cabana Sorda, i després de passar prop de del pic de la coma de Varilles i el refugi de Coms de Jan, anem passant per diferents estanyols que segurament han anat perdent aigua degut al descens de la pluviometria; finalment arribem a la Collada de Meners Des d’aquí podríem fer el pic de la Serrera, però ho deixem per una altre ocasió. Entrem a la vall de Sorteny que anem seguint fins arribar al refugi, on disposem de wifi i i d’altres comoditats, que ens fan decidir per unanimitat que és el millor de tota la ruta.

Etapa 4- Refugi de Sorteny- Refugi de Comapedrosa (11 hores +1904 m -1608 m 21.9 Km). L’etapa “reina” de la volta. Els quasi 2000 m de desnivell de pujada imposen. Cal dir que alguns muntanyencs opten per una variant més suau que segueix el GR-11 pel Coll de les Cases, reduint en uns 500 m el desnivell de pujada. Nosaltres optem pel recorregut oficial que en sortir de Sorteny va fins al Serrat i Llorts des d’on s’enfila cap al refugi de l’Angonella i el Pic del Clot del Cavall; després comença un descens cap al refugi de les Fonts, abans de la pujada final al refugi del Comapedrosa, el darrer de la nostra travessa.

Etapa 5- Refugi de Comapedrosa- Escaldes Engordany (9 hores +716 m -1922 m 21.4 Km). Sortim del refugi i pugem cap a la portella de Sanfons, des d’on divisem l’Aneto a la llunyania. Baixem cap al coll de la Botella, per on passa la famosa carretera que mena al coll del Cabús i Tort. Després anem a la collada de Muntaner tot passant per uns boscos habitats entre d’altres per galls de bosc. Arribem a Sispony i retornem a Escaldes- Engordany per un camí molt agradable que segueix la llera del riu Valira del Nord.

Després d’haver fet molts trescs- Carros de foc, Senda de Camile, Passaran, Alta Ruta de los perdidos.... considero que la Coronallacs és un dels més exigents físicament. Tot i que no té dificultats tècniques, les etapes són llargues, exceptuant-ne la primera. Algunes es podrien partir amb dues, però llavors caldria buscar allotjaments i estudiar recorreguts alternatius als que proposen des de l’organització. Amb tot, la volta al Principat d’Andorra té tots els atractius per a ser una bona proposta per a la consideració de qualsevol muntanyenc.
.
Text: Xavier Casamitjana
Fotos: Mei Casamitjana, Carme Canal, Josep M Guell