Conjunt monumental d’Olèrdola, Coves de Segarulls, Muntanyeta i de la Font de l’Amatlló i Balmes de Can Ximet i Can Castellví

Interessant i entretinguda ruta sortint des de l’aparcament de la Muntanyeta (Moja) en la que veurem les coves de Segarulls (amb pintures rupestres), Muntanyeta (lamentablement bruta) i de la Font de l’Amatlló i les espectaculars balmes de Can Ximet i Can Castellví, antics habitatges troglodítics que conviden a ser-hi una estona per veure tots els detalls. Arribats a les muralles del Conjunt monumental d’Olèrdola opcionalment podeu entrar i visitar el recinte tot veient el castell (s.X), l’antiga Talaia romana (s.I a.C), l’església i necròpolis de Sant Miquel (s.IX), les diverses muralles (s.I a.C), la cisterna romana (s.I a.C), etc… i ja fora del recinte veurem la Necròpolis del Pla dels Albats i les restes de l’església de Santa Maria (s.X). A més, durant el recorregut caldrà superar el Pas de la Maricel (un resalt vertical ben equipat amb grapes i cadenes) i un parell de trams més equipats amb cordes en la travessa del Cingle dels Abrics de la Font de l’Ametlló que li dónen a la ruta un punt aventurer. Tot això apostant sempre per senders i corriols i sense trepitjar cap nucli urbanitzat tant habituals per aquestes contrades.

***RESSENYA: Des del poble de Moja (molt a prop de Vilafranca del Penedès) seguim per la pista asfaltada de l’Avinguda de la Carrerada al SE entre vinyes fins al cementiri, on prenem una pista de terra indicada cap a la “Muntanyeta” a la dreta que als pocs metres ens deixa en l’ampli aparcament de la Muntanyeta, habilitat tambe amb taules i bancs. Iniciem la caminada seguint una pista barrada al transit que surt planejant a l’E/SE entre oliveres i deixant als costats alguns viaranys poc marcats fins que la pista aviat finalitza en arribar a la masia abandonada de la Muntanyeta (s.XIX), envoltada de verds prats i amb una altre area de lleure amb bancs i taules ben a prop. Travessem els prats al SE deixant la masia a la nostra esquerra i fent una suau davallada fins un indicador que trobem a l’altre extrem del prat, on prenem un sender fressat que seguim de baixada i als pocs metres es bifurca: seguim el sender de la dreta, que continua davallant primer al SE i de seguida tomba al SO i davalla fins un pla verd on abastem una pista seundaria. Travessem el pla seguint la pista secundaria (S/SO) i apenes pugem uns metres sortim a una pista mes bona (indicador) que tal com arribem travessem i prenem un corriol a l’altre banda que comença a pujar suaument tot endintsant-se en un bosquet de pi i agafant tendencia al SO. Poc despres el corriol tomba a l’E i desemboca de nou en la pista, que seguim apenes uns metres a la dreta (E) fins trobar la continuacio del corriol, que reprenem a la dreta dins del bosquet fent un breu tram al S fins sortir a una pista molt a prop de les Granges de Cal Passeres. Tal com arribem travessem la pista i seguim pel corriol amb tendencia al S i sempre dins del agradable bosquet. Poc mes endavant el corriol fa un traçat força sinuos i recargolat, despres travessem un cami i seguim el corriol a l’altre banda que continua amb tendencia al S/SO passant al costat de camps de vinyes i mes endavant anant paral•lel i força a prop d’una pista que anem deixant a la nostra dreta. Poc despres deixem un cami a la dreta i seguim pel nostre corriol (S/SO) fins sortir de nou al costat d’unes vinyes, on rebutgem un nou cami a la dreta i a partir d’aquí seguim en la direccio que portem (S/SO) per una zona tipica de la contrada de terra calcari amb pèlags on la fressa del corriol es difumina pero el terreny es obert i podem escollir el millor pas. Poc despres recuperem el fressat corriol i seguim al SO fins abastar un cami-pista a sota d’una lina electrica i al costat de les vinyes del Camp del Nis, on prenem un corriol a l’esquerra (S) que inmediatament es bifurca: seguim el corriol de l’esquerra (SE), que continua vorejant les vinyes tot deixant-les a la nostra esquerra. Acabades de vorejar les vinyes el corriol ens porta a abastar un cruïlla de corriols al costat d’una torre de la linia electrica: seguim el corriol (fites) que continua al SE per la part alta del cingle i aviat ens deixa en l’estimball del mateix, que es precipita sobre el Fondo de la Vall. En aquest punt deixem el corriol que portavem (que segueix al NE) i busquem un pas equipat amb una corda amb nussos que ens ajuda a baixar un resalt rocos, tot seguit fem un breu flanqueig equipat amb un cable i despres un parell de trams mes equipats amb cordes que ens ajuden a davallar facilment l’ultim ressalt. A partir d’aquí seguim un corriol (fites) que va resseguint els cingles al NE tot passant per nombrosses vies d’escalada i les diversses balmes dels Abrics de la Font de l’Amatlló, amb curioses formacions de tafoni (a alguna d’aquestes es pot arribar pujant per esglaons rudimentaris excavats a la mateixa paret), tot recolçant les mans o mig-grimpant en algun punt per sortejar grans blocs. Mes endavant el corriol es separa una mica del cingle, esdeve menys fressat i davalla per un bosquet tot tombant al N fins sortir a la Cova de la Font de l’Amatlló, a dins de la qual trobem la font homonima, que a dia d’avui raja. Al costat d’aquesta cova-font prenem un sender fressat que puja fent una diagonal al N i aviat ens porta de nou al capdamunt del cingle, en aquest punt farcit de pèlags i on reprenem el corriol que abans portavem tot agafant tendencia al N/NE. Degut a que aquesta part alta del cingle es de roca calcaria a trams el corriol es poc definit, pero el terreny es obert i s’hi veu clarament rastre de pas (s’endevinen fins i tot rastres de btt). Poc despres de passar la zona de pèlags el corriol es bifurca: seguim el corriol de la dreta, que continua fent una lleugera davallada i tombant al NE per terreny obert fins sortir al costat de les Granges de Cal Passeres, just en la part on tenen cavalls. En aquest punt rebutgem la pista d’acces a la granja i seguim el corriol que portavem, que continua al NE i despres a l’E prop del caire del cingle i passant pocs metres per sobre de la Cova dels Segarulls, a la que des de dalt no podem accedir-hi. Poc despres trobem una bifurcacio on seguim el corriol de la dreta, un comode baixador que davalla al SE i despres a l’E cap al Fondo de la Vall. El corriol acaba desembocant en un cami-pista que seguim a l’esquerra (NE) uns pocs metres fins sortir a una altre pista secundaria, que tambe seguim uns metres a la dreta fins sortir a la pista principal del Fondo de la Vall, just en un punt on es forma una cruïlla senyalitzada. Seguim la pista principal al SO i de seguida arribem a una nova cruïlla indicada on conectem amb el GR, que despres seguirem. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” opcional seguint la pista de la dreta (Camí de la Seguera), que continua de pla a l’O resseguint el Fondo de la Seguera. Aviat, si anem mirant a la part alta de la cinglera, veurem la boca de la Cova dels Segarulls, i cal seguir la pista fins poc despres de passar per sota de la mateixa, just fins trobar una senda (fites) amb uns primers 2-3m un xic embardissats. Passat aquest breu tram embardissat les fites ens porten a pujar grimpant facil (Iº) per terreny calcari fins abastar una mena de lleixa, per la que seguim fent una diagonal ascendent al NE fins arribar a la boca de la Cova dels Segarulls (Bronze final), on en la part superior esquerra de la boca de la cova trobem les famoses pintures rupestres. Destaquen 2 figures esquematiques d'arquers de color vermellos de fácil localitzacio aixi com diverses digitacions. A l’interior es van fer excavacions i s'hi van trobar restes de cerámica i sílex, pedres polides i restes òssies que fan pensar que era una cova d’us sepulcral. Vista la Cova dels Segarulls desfem el cami fet fins la cruïlla amb el GR des d’on iniciavem “l’anada-tornada” i ara seguim els senyals GR per un cami fressat que puja al SO. Poc mes endavant el cami es redreça al S i ens desviem apenes uns metres a la dreta fins la Font de Fontanilles, que a dia d’avui raja. Pasada la font el cami esdeve un sender fressat (senyals GR) i continua pujant agafant rapidament tendencia al SO fins desembocar mes amunt en un cami-pista, que seguim a la dreta (senyals GR), despres fem un revolt a l’esquerra travessant una mena de collet i aviat continua al S/SO uns metres fins una bifurcacio indicada. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” que encetem seguint pel cami-pista que portem (S/SO) i de seguida agafant un corriol a la dreta que no triga en deixar-nos en la Font de l’Alba, escoltada per uns quants plataners força grans i amb un parells de bancs per seure. La font a dia d’avui raja. Retornem a la cruïlla indicada i ara reprenem els senyals GR que continuen pujant pel sender de l’esquerra (SO) i s’endinsa en un bosquet de pins. Segons pugem el bosc cada vegada esdeve mes ombrivol i espes i el sender comença a dibuixar llaçades i, quan estem a punt de sortir a la carretera d’acces al recinte d’Olèrdola, trobem una bifurcacio on deixem els senyals GR (que surten a la carretera) i prenem el corriol de la dreta, que continua pujant un xic per una zona d’antigues feixes i de seguida agafa tendencia al N/NO per una zona oberta i amb vistes. Despres el corriol va revoltant la muntanya cap a l’esquerra i un ultim tram al S ens porta fins l’aparcament del recinte d’Olèrdola, des d’on ens acabem d’apropar fins les muralles. Al costat de la primera torre (la mes Occ del recinte) ens desviem apenes uns metres a la dreta (O) tot davallant per unes escales que inmediatament ens deixen en un bon mirador on tambe trobem una curiosa sitja-cisterna i diferents forats i encaixos d’època medieval. Vist aquest mirador aprofito els “avantatges” d’estar a l’atur i entro gratis a l’interesant recinte del conjunt monumental d’Olèrdola (opcional, l’entrada costa 3.5€), una muntanya que ha estat un enclavament estratègic amb assentaments des de l'edat del bronze (uns 4000 anys enrere). El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l'edat del ferro (s.VIII-VI aC). Entre els segles V-IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pel poblat iber dels cessetans, a l’inici del s.I aC els romans estableixen un campament militar i fan la muralla, la gran cisterna (350000 litres de capacitat) i la torre-talaia situada al cim. Alrededor del 25 aC s’abandona el recinte i resta desocupat gairebe 1000 anys fins que es funda Olèrdola l'any 929 i es construeixen la muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel i Santa Maria i el castell. Durant el s.X Olèrdola te un destacat paper en les lluites entre cristians i musulmans i a mitjans del s.XI l'autoproclamat príncep d'Olèrdola, Mir Geribert, es el principal impulsor de la revolta feudal contra el poder dels comtes. A inicis del s.XII s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. Visitat el recinte de “pagament” ara seguim la ruta per un cami que surt a l’E i, inmediatament, el deixem i anem a l’esquerra passant per un petit picnic amb taules fins una barraca de pedra seca força gran. Darrera de la barraca prenem un corriol poc fressat que continua a l’E/NE i no triga en portar-nos a una antiga construccio medieval amb un gran buidat en la roca calcaria. Ens pugem a aquesta roca calcaria buidada i tot seguit sortim de nou al cami que surt del recinte d’Olèrdola, que ara si seguim a l’esquerra (NE) i entre xiprers fins arribar ben aviat a una cruïlla indicada. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” a l’esquerra (NE) seguint una cami indicat fins la Necròpolis del Pla dels Albats i les restes de l’església de Santa Maria (s.X), on trobem prop d’un centenar de tombes antropomorfes, moltes pertanyents a nens o “Albats”, d’aquí el nom. Vista l’impresionant necròpolis tornem a la cruïlla i ara seguim una pista que primer al SO i despres al S va revoltant el costat E de la muntanya que corona el recinte d’Olèrdola, tot obviant les poques sendes que ens surten a dreta o esquerra. Mes endavant la pista puja un xic, despres deixem enrere la muntanya d’Olèrdola i la pista continua a l’O fins un collet on obviem els corriols fitats que ens surten a dreta i esquerra i seguim en la direccio que portem (O) per la pista, que a partir d’aquí torna a pujar una mica i no triga en arribar a una bifurcacio indicada. En aquest punt deixem la pista i prenem a la dreta un sender fressat (senyals verds) que davalla suaument a l’O fins un proper collet, on deixem un cami a l’esquerra i seguim pel nostre sender (senyals verds), que torna a pujar un xic resseguint una careneta amb bones vistes i agafant tendencia al NO. Aviat el sender comença a davallar i despres es redreça a l’O fins arribar a un enorme Forn de Calç, que resta tapiat. Des del Forn de Calç anem buscar una pista on trobem un indicador i la seguim a l’esquerra (O) i pujant tot revoltant unes vinyes i desembocant tot seguit en una carretera, que prenem a la dreta (NE) i pujant fins arribar de seguida a la casa amb una ermita adossada de Can Castellví. Just en el revolt de la carretera al costat de la casa deixem l’asfalt i prenem un sender fressat a la dreta (NE) que aviat ens porta a abastar un cami-pista (Camí de Passeres, indicador). Seguim aquest cami-pista a la dreta (E/NE) per un bosquet de pi i gairebe planejant i, poc mes endavant, cal estar atents a trobar a la dreta del cami una fita de pedres força alta i singular. Des d’aquesta singular fita encetem l’ultima “anada-tornada” deixant el cami-pista i anant a la dreta (S) uns pocs metres fins el caire del cingle, on prenem un baixador cap a la dreta que aviat ens deixa en l’inici del Pas de la Maricel, un pas ben equipat amb grapes i cadenes (en bon estat) que ens ajuda a superar un tram vertical d’uns 13m. El primer tram es un curt flanqueig equipat amb una corda com a passama que mena a un curt tram equipat amb cadenes i grapes, despres fem un nou i petit flanqueig equipat amb una cadena com a passama i de seguida ja trobem l’ultim tram equipat (el mes “llarg”) pel qual davallem pel dret ajudant-nos de les cadenes i de les grapes, que al estar ben ubicades donen molta seguretat i faciliten molt la progressio. Un cop superat el Pas de la Maricel anem resseguint els cingles a l’E/SE per un corriol i de seguida ja trobem una primera balma força gran, que anem vorejant i continuant a l’E/SE. Tot seguit arribem a la Balma de Can Castellví, aquesta amb restes de murs, retalls de roca, forats de pal, bigues, diposits, sitjes e inclus una enorme pedra de moli. Es creu que va ser un taller de sílex. A la part dreta de la cova s’hi troben pintures rupestres amb un total de 26 figures de l'Edat de Bronze (no son facils de trobar). Des la Balma de Can Castellví encara seguim resseguint el cingle una mica mes (E/SE) i inmediatament arribem a l’ultima i mes espectacular d’aquestes denominades “Coves de la Vall”, la Balma de Can Ximet, de grans dimensions (20m de longitud, 10m de fondària i una altura mitjana d’uns 10m) i plena de detalls que conviden a ser-hi una estona per veurel’s tots, entre ells destaca una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i sitges d'època medieval aixi com un parell de pintures rupestres (2 petites creus) i, com en l’anterior Balma de Can Castellví, restes de murs, retalls de roca, forats de pal, bigues, diposits, sitjes... Aquestes balmes han estat ocupades des del Neolític i esta documentat un poblament en les mateixes des dels segles X i XI que comtava amb un extens mur de pedra que s’estenia al llarg de les 7 diferents balmes i que delimitava uns 5 edificis amb 1, 2 o 3 plantes cada un connectats entre ells amb escales, tant de fusta com retallades a la roca. Les plantes baixes estaven dedicades a la producción de vi, cereals, oli i animals i les plantes superiors per l’habitatge. Vist l’interesant conjunt desfem el cami passant de nou per l’equipat Pas de la Maricel fins el cami-pista, que ara reprenem al NE, tot seguit deixem un sender a la dreta, poc despres deixem una pista secundaria tambe a la dreta i encara seguim una mica mes al NE fins passar per sota de la linia electrica, punt on deixem el cami-pista i seguim a l’esquerra un cami que davalla al N per sota de la linia electrica. Poc mes avall el cami es trifurca i seguim el sender fressat de la dreta (NE), que deixa de resseguir per sota la linia electrica i s’endinsa en un bosquet. Poc despres el sender es bifurca i seguim el de l’esquerra, que continua amb tendencia al N i en una lleugera davallada pel bosquet que finalment desemboca en un camp o pla herbat (Fondo del Pomerar), que anem vorejant al N per un cami agrari (el tipic cami de tractor). Despres de travessar aquests camps sortim a una pista, al costat de la qual trobem la Cova de la Muntanyeta, un habitatge troglodític amb parets i portes que dona acces a una sala de comodes dimensions amb senyals evidents d’haber estat ampliada per la ma de l’home, lamentablement al estar a prop de l’aparcament de la Muntanyeta i al ser de facil acces el nivell de bruticia de l’interior es realment lamentable. Vista la Cova de la Muntanyeta prenem la pista que pasa per davant de la cova i la seguim al N/NO obviant els pocs trencalls que ens surten fins l’aparcament de la Muntanyeta.

***NOTA: L’entrada al recinte monumental d’Olèrdola costa 3.5€, pero si esteu a l’atur com jo l’entrada és gratuita. Més informació sobre l’història, les diferents coves, així com dels horaris de visita en www.olerdola.cat. El tram ben equipat amb cadenes i grapes del Pas de la Maricel és OPCIONAL, pero si volem veure les Balmes de Can Castellví i de Can Ximet cal superar-lo. L’altre tram equipat per on passa la ruta es en l’accès a les vies d’escalada properes a la Cova de la Font de l’Amatlló, on cal davallar uns petits resalts ajudats d’unes cordes, per evitar aquest tram equipat nomès cal seguir el corriol per dalt del cingle (NE) fins reprendre el track quan aquest torna al cingle despres de passar per la Cova de la Font de l’Amatlló. Destacar també alguna fàcil grimpada (Iº) en l’accès OPCIONAL a la Cova dels Segarulls. Tots aquests trams són molt fàcils i divertits per gent habituada pero poden ser vertiginossos per gent molt poc experimentada.

***ALTRES RUTES PELS PARCS DEL FOIX I DOLÈRDOLA:

-”Puig de l’Àliga per la Via Directa, 5 Masies i els Fondos de Cal Deus, Teixidor, Oliveres i Cal Ramonet des de Canyelles”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-laliga-per-la-via-directa-5-masies-i-els-fondos-de-cal-deus-teixidor-oliveres-i-cal-ramonet-23058509

-”La Talaia i La Cogulla per la Font d’Horta, Ermita Lurdes i Carenes de Picarola, Bonaire i Planot desde Castell de Castellet”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-talaia-i-la-cogulla-per-la-font-dhorta-ermita-lurdes-i-carenes-de-picarola-bonaire-i-planot-desd-24034461

-”Penya del Papiol per Arboçar de Baix i Dalt, Serra Gunyoles, Font Cuscó, Can Torres i St Sepulcre des de St Miquel d’Olèrdola”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/penya-del-papiol-per-arbocar-de-baix-i-dalt-serra-gunyoles-font-cusco-can-torres-i-st-sepulcre-des-66363823

-“Puig de l’Àliga per Font d’Horta i els Fondos de Coma Pineda, Garsosa, Teixidor, Cal Deus, Sant Joan i Bovera desde Castellet”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-laliga-per-font-dhorta-i-els-fondos-de-coma-pineda-garsosa-teixidor-cal-deus-sant-joan-i-bo-156844461