Congost del Mu i Tossal de Sant Jordi

Als peus del Montsec, entre la plana de Lleida i la muntanya pallaresa, hi ha un seguit de modestes serres que amagan racons realment feréstecs i sorprenents, fora de la vista d’aquells que veuen el món només des de la finestra del cotxe.
Més enllà de Camarasa, en direcció N, la carretera creua el Segre al pont del Pastor… dos quilòmetres més enllà la carretera C13 creua de nou el riu per sobre la presa però ara el riu és la Noguera Pallaresa. On hem canviat de riu?

Uns dos-cents metres més avall de la presa de Camarasa, al fons dels congost, la Noguera Pallaresa s’uneix al Segre que hi arriba des de llevant per un congost quasi invisible per a qui passa en auto, el congost de Mu.
Per visitar Mu ens cal tornar enrere, al pont del Pastor, aparcar als espais que hi ha senyalitzats a banda i banda del pont i prendre per la carretereta cap a la central elèctrica, tancada al trànsit rodat. Partint des d’aquí, accedirem a Mu i ens enfilarem per la seva paret sud per gaudir de vertiginosos miradors al nord, sobre l’estret de Mu i al sud, sobre Camarasa, al costat de l’ermita de Sant Jordi des d’on baixarem a tancar el cercle per una terrassa a mitja cinglera.

Pont del Pastor, aparcament [264 m]. Passem la barrera i caminem per la carretera amb el riu (Segre) a la nostra esquerra. Passem al costat de les Cases de la Illa [5 min; 262 m], antic poblat de treballadors de les centrals i un roquissar on sempre trobarem algun escalador. Arribem a la Central Elèctrica d’Alòs de Balaguer [24 min; 274 m] i prenem les escales de ferro cap a les passeres del congost per on caminarem, suspesos sobre l’aigua un centenar de metres. Uns metres més enllà de les passeres el sender es bifurca [27 min; 278 m]. A l’esquerra, seguint el riu, al pont penjant (després el visitarem) i, 6 quilòmetres més enllà, cap a Alòs de Balaguer. Prenem el sender de la dreta que s’enfila decidit cap a la feixa del Cinquet per on continuem pujant, ja més pausadament, enfilats sobre la cinglera fins arribar a una cruïlla, al peu d’una torre d’alta tensió [1 h; 474 m].
A l’esquerra tenim el camí de les coves mentre que el sender continua enfront. Seguim pel sender, més directe i amb millor vistes que el camí, fins a desembocar de nou a la pista en un collet [1h 10 min; 553 m]. A dreta (SO) i esquerra (E), el camí de les Coves o de Sant Jordi, enfront una pista menys fresada, cap al SE, que ens acosta a la muntanya, la prenem fins al final, un centenar de metres més enllà, continuem per un sender costerut (S) sota el filat elèctric fins un nou tram de pista on el sender (fites de pedra) continua en intensa pujada en direcció E fins arribar a un replà [1h 30 min; 693 m] amb bones vistes sobre el congost on s’encaixa la presa de Camarasa.
Recuperem l’alè i planegem en direcció N (esquerra) enllacem amb un camí més ampli i seguim mantenint la direcció cap al tossal que tenim enfront, és el Tossal de Sant Jordi, punt més alt de la serra Carbonera [1h 40 min; 740 m]. Resseguim pel marge de la cinglera amb el congost de Mu als peus baixant cap a un torrent sense arribar-hi tornem a gaudir de les vistes des d’un vertiginós mirador [1h 55 min; 668 m] on girem a sud en paral·lel a la torrentera cap a una petita plana i cruïlla de camins [2h; 660 m]. Creuem la llera seca cap a l’est i ens enfilem pel tossal de l’altra banda, Mu. Seguim cap al NE per un sender fitat amb grans “cairns” de pedra primer en pujada i tot seguit planejant per, ja al marge del cingle [2h 12 min; 699 m] baixar lleugerament cap a un mirador sobre el congost [2h 14 min; 688 m].
La humitat dels rius sovint queda presonera en aquest relleu tan abrupte en forma de boira, en condicions de poca visibilitat cal anar amb compte al acostar-se als cingles de quasi 500 m doncs a prop del marge hi ha diverses fissures sense fons. Gaudim de les vistes vertiginoses i retornem a la cruïlla sobre les nostres passes [2h 27 min; 660 m].
Prenem ara el sender que remunta el torrent, de seguida serem vorejant conreus i el sender va eixamplant-se fins a desembocar en una pista [2h 30 min; 675 m] que prenem a l’esquerra (S), sempre amb bosquina a la dreta i conreus, gairebé plans, a l’esquerra.
Recorrem així quasi un quilòmetre. Passem a tocar de l’avenc de Sant Jordi [2h 38 min; 696 m] prop del camí, més enllà n’hi ha molts d’altres. Uns dos-cents metres més endavant trobem uns corrals (dreta) i les restes d’una ermita en el marge entre els camps (esquerra), i encara dos-cents metres més endavant, a l’esquerra (E) la pista que comunica amb Camarasa.
Seguim de front en direcció S fins arribar a l’ermita (nova) de Sant Jordi [2h 48 min; 679 m] aixecada en una ample balconada sobre la plana des d’on gaudim de grans vistes sobre Camarasa la muntanya del Monteró i la plana cap a Balaguer.
Al peu de l’ermita, enfront de la pista per on hem arribat, trobem un senderó ben evident cap per on baixarem. El sender baixa primer cap al S per girar a l’esquerra (E) on ens caldrà ajudar-nos de les mans per baixar els Graons [3 h; 638 m] amb ajuda d’unes grapes i cadena després de la qual el sender gira cap a ponent a buscar el barranc per on, entre blocs, arribarem a una pista, el Camí de les Coves o de Sant Jordi [3h 15 min; 517 m ], que prenem cap a la dreta (O).
Anem girant progressivament O, NO, N aixecats sobre el Segre i gaudint de les perspectives dsobre el Montroig i passant a prop d’alguna construcció arrunada. Podriem arribar fins al final de la pista però, en arribar al coll [3h 40 min; 555 m] on hem creuat a la pujada, prenem el sender, més directe. Seguim pel marge del cingle cap a l’estret de Mu, baixem fins al riu [4 h 6 min; 299 m], ens acostem al fotogènic pont penjant (anar i tornar) i seguim les passeres suspeses [4h 15 min; ] i la carretereta que ens retornarà al punt d’inici de l’excursió, a prop del pont del Pastor [4h 41 min; 264 m].