Collserola 92 - Sta. Creu d'Olorda, - Castellciuró - ermita Sant Pere Romani.

Una ruta que encara no havíem fet, una de les poques zones que encara no havíem conegut, després ja de 92 rutes diferents per Collserola. Pocs camins, cases, racons, histories, anècdotes queden per conèixer.
Aquesta ruta l'hem iniciat a Santa Creu d'Olorda (foto 1) i dirigim-nos per pista en direcció de Molins de Rei.
Passem per algunes cases o masies, com Can Portell (restaurant), Can Ribes (foto 7), Can Vilagut (f.8-9). Fins arribar al Castellciuró (f.2,4), a tocar de Molins de Rei.
De Castellciuró, per una pista que es converteix en sender, per la riera i finalment altre cop per un sender, arribem a l'ermita de Sant Pere de Romaní. (f.3,18,19)
La tornada, la fem per un bonic sender de pujada que surt de les proximitats de l'ermita. Te bones i extensíssimes vistes a tota la plana del baix Llobregat, des de el mar fins a Montserrat. Es un camí molt recomanable. Algun tram es camina entre arbustos d'alçada inferior a la nostre i amb el cami amagat entre les mates. ( f.20-21-22)
Atenció:
Passat el coll de Cuiàs (waypoint).
No hem pogut passar per el camí que ens portava directament a les proximitats de Santa Creu d'Olorda. Està tallat. (f. 25). I hem hagut de tornar enrere, altre cop al coll, i agafar un sender (no la pista) a l'esquerra. La indicació de "camí tallat", està pròxima al tall, i no a la cruïlla del principi del camí. Hem hagut de tirat enrere, després de comprovar que realment està tallat. (Waypoint i foto 25)
Passant per darrere (no per davant la casa) de can Bofill(f.24). Al final d'aquest sender trobem la pista just a una corba on també hi ha la font de la Tartana (Un espai ombrívol i agradable amb bancs i explanada). (f. 6 - 27).
Posteriorment hem arribat a la pista del inici del recorregut, però ara de pujada.
Si una pista ja es una mica sosa o antipàtica, de pujada no diguem. Sort que queda ja poquet.

El Castellciuró:
Son les ruïnes d'un petit castell. Únicament es manté en peus una de les parets.
El lloc es bonic, amb vistes.
El que m'ha sorprès, i MOLT !!! Son les restes d'un mur amb les pedres col·locades inclinades (el que avui dia sembla al que diem "a sardinell", quan parlem de totxos) amb inclinació diferent a cada filada, està molt ben construït. Segon Viquipèdia aquesta disposició de les pedres, es deia "Opus spicatum" (la col·locació a la espiga es diferent, no obstant) i que podria ser d'origen Visigot (s. VIII) o preromànic (s. X) i va ser destruït per les ordes Sarraïnes d'Almansor (985)

L'ermita de Sant Pere Romaní:
De difícil localització, per manca de camins clars. Aconsello seguir la nostra ruta (GPS), des de el castell a l'ermita.
Cami estrany, doncs es passa per una riera i per zones que sembla impossible que sigui per aquí per on es va l'ermita. No es, en definitiva, "el camino verde que va a la ermita". (f 16)
Son les ruïnes d'una capella i al seu costat, una torre quadrada.
Tot amb manca de conservació. I amb pintades a les parets que demostren el poc interès del Ajuntament per netejar i cuidar l'espai.
Segons Viquipèdia: Vers el segle XVI es va construir una torre de guaita o de senyals adossada al lateral dret, anomenada Torre de Sant Pere Romaní, i un mas anomenat Mas Moriscot.
Aquestes torres de guaita eren el telèfon, el telègraf, el Email, o el WhatsApp per comunicar-se, ja que totes eren visibles d'una a l'altre.