Collformic - Matagalls - Sant Segimon

El santuari de Sant Segimon de Montseny es troba en els contraforts nord-occidentals del Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori, a 1230 metres d'altitud. Diu la tradició que fou construït a l'indret on féu penitència, entre els anys 516 i 520, Sant Segimon, rei de Burgúndia (aproximadament l'actual Borgonya, a França).
Consta documentalment des del 1290, com a capella feta en una cova. des del segle XIV fins al XVIII es té constància de la presència d'ermitans i deodonats, que durant l'hivern baixaven al santuari de l'Erola. Entre els anys 1640 i 1782 es van construir les edificacions que formen l'actual conjunt d'església i hostatgeria, i s'abandonaren les antigues, adossades al penyal; arribant a ser un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant. El 1810 els francesos van cremar el santuari, però va ser restaurat pel poble de Viladrau. Amb la desamortització de Mendizábal, el 1837, el santuari va ser comprat per l'amo de can Gat. Poc a poc la devoció per aquest lloc va anar decreixent, fins que l'any 1936, novament fou cremat i destruït. Des d'aquest moment, el Santuari està pràcticament abandonat i en lamentable fase de runes, malgrat els tímids intents de reforma que si han anat fent.
Les pintures romàniques de l'absis es troben al museu episcopal de Vic i és curiosa la presència de teules pintades al santuari i a l'albergueria.
Les restes de l'obra vella se situen en una cova a llevant de les edificacions fetes posteriorment. En aquest lloc s'hi troben les restes d'un gran arc que formava part de la capella. Vora aquest indret hi ha una altra cova habitada pels antics ermitans i que rep el nom de Cementiri. El primer edifici que trobem en arribar al Santuari se l'anomena Cap de la Costa.
A començaments del segle XX hi havia el costum d'anar-hi en processó per a demanar pluja quan hi havia sequera; i el 30 d'abril, per honrar el Sant, s'hi feia una missa solemne.
Actualment, no es pot visitar, però si que es pot veure el conjunt des de l’ermita de Sant Miquel de Barretons.