Collado de Pedralba, Jinquer i Fuente de San Pedro des de Alcudia de Veo

Ruta circular des de Alcudia de Veo passant per:Hem seguit la ruta feta per eoc, molt ben descrita, per cert, però nosaltres després de l'alt Pedralba O Pedro Molina buscat les trinxeres, ens hem perdut al voler seguir una senda més evident a la dreta envompter de agafar la de l'esquerra amb pujadeta. Hem tingut que tornar enrrere fins aquesta i seguir-la com cal. Per la qual cosa recomano seguir la de eoc i no despistar-se en aquest moment i seguir-com està pensada.
PD. És una passada de senda, disfruteu-la.
- Collado de Pedralba (3.0 km)
- Mirador Hoya Vieja (5.2 km)
- Fuente de Jinquer (6.0 km)
- Jinquer (6.3 km)
- Fuente de San Pedro (10.3 km)

Historia

Hi ha poques notícies referents als orígens de la població. Les restes més antigues que es coneixen de la mateixa pareixen remuntar-se a l'existència d'una xicoteta alqueria andalusina. Degué ser conquerida per les tropes del rei Jaume I en data semblant a la de les poblacions veïnes, és a dir, cap al 1238.

Lloc de moriscos, el 1609, l'any en què es va produir la seua expulsió, tenia 210 cases, 175 al nucli principal i 35 a Benitandús, segons dades del Cens de Caracena, és a dir, un volum molt considerable d'habitants. Sembla, però, més raonable l'estimació de Jofré de Blanes, encarregat de certes tasques d'expulsió dels moriscos, qui, en una missiva sense data adreçada al marqués de Caracena, anotà que hi havien 46 cases i 190 habitants entre Benitandús i l'Alcúdia de Veo.[1] Després de l'expulsió dels moriscos, va quedar pràcticament despoblat. Cap a l'any 1900 va assolir un màxim de població. No obstant això, entre eixa data i el 1965 va perdre el 47% de la seua població. A principi dels setanta tenia 458 habitants. En el cens de 2005 es registren 205 persones.

Cultura

A l'Alcúdia hi ha diversos monuments tant civils com religiosos :

Portada de l'església

Església de Sant Miquel. Situada a l'Alcúdia de Veo. Obra del segle xviii.

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Situada en Veo. És d'estil barroc desornamentat. Posseïx una sola nau i amb capelles laterals.

Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada en Benitandús.

Església de la Puríssima Concepció. Situada al poble abandonat de Xinquer i en ruïnes.

Castell de l'Alcúdia de Veo. Com la majoria dels de la serra podria ser d'origen àrab, encara que el seu estat actual i la falta de bibliografia sobre el mateix dificulten en gran manera la seua datació exacta. Encara que es troba en ruïnes es pot observar que degué ser un castell d'una certa envergadura i bella factura. Hui es troba quasi ocult per la vegetació que l'envolta. No obstant això, una observació detinguda de les seues restes descobrix pràcticament la totalitat de l'emmurallament del recinte. Així mateix, també es poden veure part de les seues torres de defensa i la torre principal.

Castell de Xinquer. Situat al poblat abandonat de Xinquer. El castell seguix les pautes i tipologia habituals de les fortaleses musulmanes, encara que no es pot assegurar amb rotunditat el seu origen i la datació per la falta de bibliografia sobre el mateix. Construït sobre un gran penyal el seu accés resulta molt difícil.

La Nevera. Està construcció era utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern amb l'objectiu de comercialitzar-la en la pròxima ciutat de València.

Altres llocs d'interés són:

Font de la ChelvaFont de Sant PereOrgues de Benitandús

Embassament de Benitandús. Xicotet embassament que reté les aigües del riu de Veo. També se'l coneix com a embassament d'Onda.

Microreserva i Pic d'Espadà. La valuosa vegetació que cobrix esta muntanya ha fet que la Conselleria de Medi Ambient la protegisca amb la figura de Microreserva de Flora. En la mateixa s'observen exemplars de gran port de sureres, carrasques i pins; i també alguns exemplars de castanyers aïllats al seu vessant d'ombria. L'accés a la cima del Pic Espadà resulta prou fàcil a través de pistes forestals i l'esforç es veu recompensat per les vistes que es contemplen.

Bosc de castanyers del barranc de la Juliana i de Xinquer. Xicotets boscos situats al barranc de la Juliana i a les proximitats del poblat abandonat de Xinquer. La seua importància consistix en el fet que no és possible trobar una massa forestal semblant a aquesta a tot el País Valencià. S'estima que alguns exemplars posseïxen més de 200 anys.

Cova i font de la Chelva. Obertura vertical a la roca de la muntanya per on brolla gran cabal d'aigua, que al despenyar-se per altres roques al llit del barranc forma uns atractius tolls d'aigua. A l'interior de la cavitat es forma una gruta natural per la que transcorre un gran riu d'aigua només accessible per a experts proveïts d'equip de busseig i neopré. També se la coneix com a Cova del Bou.

Font de Sant Pere. L'aigua brolla quasi arran de sòl per les canelles que es troben als peus de la imatge en ceràmica de Sant Pere.

Altres fonts del terme municipal són: Font del Xinquer, Font Canaleta, Font Sarró, Font Ullastre, Font Rodenal.

Cova de la Iguala. D'especial interés per les restes arqueològiques de l'edat del bronze que s'hi han trobat.

Orgues de Benitandús. Impressionant paratge geològic creat per l'erosió de les aigües. Se'l denomina així perquè els seus pollegons paral·lels s'assemblen als tubs d'un orgue. Imprescindible la seua ascensió per als bons amants de la muntanya.

En el panorama festiu destaquen diverses celebracions:


Pel que fa a la gastronomia els plats típics són: L'olla de poble, la carn a la brasa i les orelletes.