Collada Fonda-Fonts del Tec

Avui amb un dia de sol i núvols hem pujat a Fonts del Tec. En aquesta zona hi ha un monument d'uns amics morts per un torb ferotge que va bufar en 26 de novembre de 1978, Josep Maria Chanut SJ, Miquel Àngel Asens i Josep Ignasi Lojo.
Hem pujat a comprovar el seu estat, ens havien arribat informacions contradictòries. A primers d'octubre amb un grup d'amics membres del primer agrupament escolta, que portava el nom d'en Lluís Maria Chanut, pujarem a pintar i millorar el seu estat, deteriorat pel devenir dels anys.
Ara veig que en google anomenen al monument "Orgue de Vent", que jo sàpiga ningú l'ha batejat. El que sí és cert és que en un principi es van colocar unes flautes d'orgue dins d'uns tubs de protecció, perquè sonessin conjuntament recordant els tres companys perduts. Malauradament, tot i que la simbologia era bona, mai ha sonat, ni en els dies de fort vent. Coneixo de primera ma tot aquest procés des d'un principi. Vaig participar en la recerca dels cosos. Junt altres dos companys vaig anar amb els bombers de Prat de Molló , que van realitzar el rescat, a localitzar el lloc on van trobar els cossos. Vam pujar les pesades vigues fins a la Font del Fra Joan, després d'un dia de feina feixuga del grup de muntanya que havia en la Comunitat i que curiosament un mes abans s'havia disolt. Un traginer de Llanars amb les seves expertes mules va acabar de pujar les bigues fins al lloc actual, el ciment i els materials menys pesats ja estaven a lloc a lloms dels esforçats companys. Després durant molts anys hem pujat infinitat de vegades per recordar als amics perduts, a tota època de l'any, amb neu i sense. Per a un grup important de persones lligades amb el Chanut aquest lloc s'ha convertit en un lloc d'íntim de pelegrinatge excursionista i record.
He de dir, que avui m'ha fet mal al cor veure la filera de centenars de cotxes aparcats a la pista amb els seus conductors ansiosos per agafar bolets, si no posem remei. ens estem carregant llocs idíl·lics que abans estaven reservant únicament a les persones que amb les seves cames i suor eren capaços d'arribar-hi.
Aquesta excursió és apta per tothom, però alerta als no iniciats, ara abunden molt per la muntanya, amb bon temps és un passeig, amb mal temps un infern.
Hi ha molta gent que únicament està assesorada per les botigues d'esport , jo recomanaria que tothom que practica esports de muntanya estigués associat a un grup excursionista on l'experiència dels veterans li serveixi de guia. Anar d'excursió és quelcom més que fer runnig en pendent.
No perdem la filosofia i l'essència de l'excursionisme!