Collada de Fontalba - Puigmal - Núria - Collada de Fontalba

Ruta circular (no sé per què posa que no l'és) feta el dissabte 14 de juny de 2014 amb una durada de 6h i 52 min.

És una ruta difícil per als no acostumats a caminar perquè hi ha molt de desnivell. Quant al seguiment de la ruta és molt fàcil, no cal ni GPS perquè tota la ruta està marcada pel formigueig d'excursionistes que la fan.

Per començar es deixa el cotxe a la Collada de Fontalba (2070 m) que es troba onze km després de Queralbs. La carretera per arribar-hi és una pista força dolentota.

La ruta s'inicia al Serrat de la Baga de Fontalba, un prat amb pendent des d'on es pot veure el davantal del Puigmal, encara amb algunes reminiscències de neu, i s'agafa el caminoi fresat que puja per l'esquerra.

Sense pèrdua, el camí puja pel Cim de la Dou (2400 m aprox.) i sense repòs es continua enfilant fins al Coll del Borrut i fins al Cim del Borrut (2663 m) des d'on els caminants es poden maravellar de la muntanya màgica montserratina, pràcticament en el més enllà visual, del Pedraforca, de la Serralada del Cadí i del massís pirinenc. És la primera vegada que la vista veu la creu del cim del Puigmal.

En aquest punt cal agafar un xic d'aire perquè el camí s'enfila per un sender rocós pràcticament vertical, molt i molt dret, la Serra del Borrut, que sense treva s'encimbella fins a una esplanada (sembla un miracle que hi hagi un tram petit planer) que acompanya el recorregut fins a sota la cinglera del Puigmal. Uns pocs metres de desnivell, un esforç últim i, finalment, el PUIGMAL (la talaia més elevada de la nostra província immortal).

Des del cim, que sol estar força ple de gent, es pot contemplar una panoràmica vasta i enlluernadora de 360 graus. Al sud, si el dia no és molt calitjós, s'hi pot veure el Montseny i el Matagalls, les Guilleries i el Collsacabra, la plana de Vic, Montserrat, el Pedraforca.. Cap a l’oest domina la serralada del Cadí. També es diferencien i es distingeixen les viles catalanes de Puigcerdà i Llívia emparades pel Puigpedrós. Cap el nord-est s'hi divisa el Pic de l’Infern, Bastiments… i un seguit infinit de meravelles pirinenques amb què algú ha volgut premiar aquesta terra catalana.

Del Puigmal s'agafa el camí que va cap a Núria, l'altre camí fresat que hi ha al cim, no hi ha cap possibilitat d'errada i es baixa per la Terra Vermella; una zona perpendicular, molt dreta i que encara presenta algunes clapes de neu per fer el descens un xic més emocionant. És un descens molt i molt dret que cal fer amb prudència però no és perillós. Amb seny i paciència tot es fa!

Després del descens ferotge de la Terra Vermella, el descens s'assuauja un xic i segueix, sempre tirant avall i sense pèrdua, per la Coma de l'embut i el Ras de l'Ortigar, des del final del qual ja es veu per primera vegada la Vall i el Santuari de Núria.

Ara ja només cal endinsar-se en el Bosc de Sant Gil que acaba al Santuari de Núria. Davant del Santuari hi ha l'estany de Núria que cal riberejar per la seva dreta, passar per davant de l'ermita de Sant Gil (on hi ha una font d'homenatge al Dr. Tarrés) i seguir cap al Mirador de Núria (Agulla de l'Estany).

A partir d'ara el sender s'enfila cap a la Coma de les Perdius i d'aquí fins a Fontalba sense pèrdua endinsats en boscos de pi negres i amb paisatges inesborrables del Riu de Núria i del camí del cremallera.

I al final dels boscos de pins i de les vistes s'arriba als prats de Fontalba on després de passar per la font de la Dou de Fontalba s'arriba al cotxe.

Una molt bona ruta per patir, per pujar, pujar, pujar, pujar, baixar, baixar, baixar, baixar, gaudir i riure molt.

Els Senyderistes Ilusos esperem que la gaudiu com vam fer nosaltres; sense presses i amb bon humor!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!