Coll Estenalles - Montcau-Casetes del Bofí-La Morella- Avenc del Daví- Òbits- corriol Morral Gran

Coll d'Estenalles - Montcau (1.056 metres)- Tombes visigòtiques - Casetes del Bofí - La Morella (903 metres)- Avenc del Daví - Òbits - corriol tornada pel Morral Gran.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

RECORREGUT: Coll d'Estenalles (aparcament) > Montcau, 1.056 metres, amb vèrtex geodèsic > Coll d'Eres > Tombes visigòtiques (n'hi ha quatre) > Girar esquerra, deixant la Carena del Pagès > Bifurcació de 3 camins > Les Casetes del Bofí > La Morella, 903 metres (pas aeri exposat i petit tram equipat per arribar al cim) > Avenc del Daví (65m de profunditat, amb una important colònia de rat-penats) > Els Òbits - Cau de la Moneda > Carena del Pagès > Bifurcació: tornada cap el Coll Estenalles: corriol a l'esquerra (el corriol de la dreta ens duria a la Font Flavia) > Morral Gran. Bifurcació: girar dreta > Grimpadeta entre blocs > Fita dreta; travessar riera > Riera de les Arenes- la travessem i girem esquerra > Coll d'Estenalles (aparcament).

CURIOSITATS:
* NECRÒPOLIS VISIGÒTICA. En zona boscosa, prop del Coll d'Eres en direcció a la Carena del Pagès, hi ha quatre tombes visigòtiques "que van ser trobades el 1929 per un pastor, Tomàs Malé, que ho va comunicar al Centre Excursionista de Terrassa, que es va fer càrrec de les excavacions oficials. Però entre la descoberta i l'exploració, tres de les quatre tombes van patir un espoli. Primer van passar a tafanejar uns carboners, que van regirar completament dues de les tombes. I, posteriorment, un col.lecionista va obrir una tercera sepultura i va endur-se el crani d'un nen. D'aquesta forma es van perdre dades i restes valuoses que evidencien l'existència d'un poblat visigòtic, dels segles V i VI, sota el Montcau. Extret de: http://trailsantllorenc.blogspot.com.es/

* LES CASETES DEL BOFÍ. Antiga surgència de 60 m. de recorregut a Sant Llorenç Savall. La boca és una gran balma amb restes d'un mur de pedra. Traspassat el vestíbul, s'inicia una galeria de 50 metres de llarg que es desenvolupa al llarg d'un antic tàlveg subterrani. La seva excavació va estar condicionada pel pla d'estratificació que separa la part superior de conglomerats amb el nivell margós inferior.

* AVENC DEL DAVÍ (-65m). En ser una de les cavitats més visitades del massís de Sant Llorenç i amb l'objectiu de protegir la important colònia de rat-penats que hibernen al seu interior, a iniciativa de bioespeleòlegs de la SIS del CE Terrassa, el recolzament de la Federació Catalana d'Espeleologia i el patrocini del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona, el dia 8 d'octubre del 1989 es va procedir a instal·lar una reixa que tancava l'accés a la saleta final de l'avenc i que havia de romandre tancada d'octubre a abril. L'experiència va ser negativa i es va poder comprovar que la colònia de rat-penats va disminuir notablement durant els hiverns posteriors, havent de desinstal·lar la reixa en qüestió i regular el règim de visites durant el període d'hivernació.

* ELS ÒBITS. A la base del cingle i a tot el llarg d'uns 130 metres d'ells, es desenvolupen tota una sèrie de cavitats de diferent secció, i poca longitud. En l'ampli vestíbul de la més gran de les boques, encara es conserven les restes d'antigues edificacions. Ja es té notícia sobre un establiment humà al segle XII. Més tard sembla que foren emprades per eremites, i al principis del segle XVIII les habità un eremita que es feia anomenar Bartomeu de Sant Llorenç del Munt. L'última de les concavitats, poc abans d'arribar a la font, té nom propi: CAU DE LA MONEDA. Per una diàclasi inclinada s'arriba a una saleta de 16 per 4 metres en planta i amb una altura d'uns 6 metres. Diuen va ser emprada per fabricar moneda falsa. Font: Espeleoindex.