Coll de l'Ullat - Puig de l'Orella - Puig de Sant Cristau

Una ruta per anar a gaudir de la tardor a dins de l'Albera i que té com a objectiu pujar al puig de Sant Cristau (1011 metres) i que forma part del repte dels 100 cims. El punt de partida és el coll de l'Ullat, on s'hi arriba per una carretera que surt del Portús i que té una desena de quilòmetres. A l'Ullat hi ha un xalet refugi.

Es comença a caminar a l'esquerra de la carretera, entremig del bosc i de seguida hi ha unes marques grogues que estaran presents tot el camí. La pujada, que tot primer ha estat dreta, suavitza, però continuarà així fins ben bé al puig de l'Orella, que amb 1035 metres és el punt culminant de la ruta i des d'on es tenen unes vistes espectaculars de la zona de l'Albera, les Salines, el Canigó i tota la plana rossellonesa.

Del cim es comença a baixar i es veu tant el coll de Sant Joan com el puig de Sant Cristau, que és on cal anar. Fins al coll, la baixada és prou pronunciada i amb moltes penyes i trams on les plantes dificulten una mica seguir bé el corriol. Un cop s'arriba al coll, es pren una pista que apareix a la dreta i se segueix un trosset per deixar-la i iniciar l'ascensió. Sembla, primer és suau, pel vessant nord i es travessa unes penyes per continuar un tram pel costat sud, fins que s'arriba al coll de ... Aquí, la pujada s'intensifica i es fa més lenta perquè passa pel mig d'unes penyes. Més endavant, però, es torna més amable i amb un corriol relativament fàcil de seguir.

S'arriba així al cim del Sant Cristau. Aquí hi ha les restes d'una torre, una creu de forja amb el lema "som i serem" i una capella molt rudimentària que pot servir de refugi. També hi ha molt bones vistes, les mateixes que a l'Orella, però com si fossin una balconada.

Per baixar, des desfà el camí en un primer moment i després es pren un corriol més a l'esquerra que baixa fins a la pista. Quan es troben corriol i pista hi ha la font de Sant Cristau.

A partir d'aquí es pren la pista cap a la dreta i ja no s'haurà de deixar fins al final de l'excursió. És una pista que té uns trams bastant pedregosos amb d'altres més planers. I sempre sota d'uns faigs que ara, a la tardor, ofereixen una policromia espectacular. La pista és llarga i a vegades es pot fer avorrida, com en general passa amb les pistes. Més o menys a mig camí hi ha el roc del Grévol, una afloració rocosa amb una creu que queda una mica apartada del camí.

Un cop s'ha arribat de nou a l'Ullat, la visita a la font és indispensable. Arranjada pel pastor Manel és una font de gran bellesa i que queda molt a prop, a peu de la carretera.

La ruta, tot i no ser molt llarga, la considero moderada ja que hi ha pujades i baixades que poden ser una mica difícils per a gent que no està acostumada a caminar per la muntanya. Pel que fa a l'orientació, els senyals de pintura groga marquen perfectament tot el camí i en els llocs més destacats hi ha rètols orientadors, però sempre va bé portar un bon track i evitar-se problemes.