CIRCULAR CRESTES D'ORGANYÀ: Santa Fe, Penya Aguda, Penya Roja, Roca del Codó, Puig d'Espies i Mont-Roi

Caminada circular entre les valls de Cavó i la vall que porta a Montanissell. Una caminada per cresta/carena amb unes vistes molt maques i imponents. Sempre que es vulgui, es poden evitar els passos més exposats vorejant uns metres més avall sense dificultat.

Iniciem la caminada en un petit sortint de pista on aparquem la furgo a uns 2km d'Organyà. D’aquí seguim una pista primer durant uns metres i despré agafem corriols que tallen la mateixa pista per fer el desnivell més ràpid. Corriols ben assenyalats amb la indicació d'Ermita de Santa Fe. Caminem xino-xano, sense presses perquè la pujada és forta i son metres de desnivell. Triguem 52’ fins arribar al collet del prats. Aquí un pal indicador ens diu que 10’ son el que ens separen de la ermita. Efectivament en 8’ ens plantem a la part posterior. Si la voregem per la dreta anem a parar a una creu al final de la roca (que no vam anar) i si ho fem per l’esquerra arribem a la part davantera amb unes vistes obertes de tota la vall.

Estem una estoneta contemplant el paisatges i ens posem en marxa perquè sabem que el dia pot ser llarg. Posem rumb al Pas del Corretgedor per pista, punt on ens desviarem uns metres endavant direcció al peu de cresta (Desviació cresta 1h 42’).

Al peu de cresta mengem una miqueta de manera ràpida i comencem a pujar. No hi ha camí marcat però es deixa pujar bé al costat del marge de la cresta. De mica en mica anem guanyant alçada amb passos a vegades vora del buit, amb una mica de exposició cap a l’esquerra i que es poden evitar passant per la vessant de la dreta. Cada vegada tenim vistes més amplies i boniques de tot el paisatge. I així anem fent, parant per les fotos de rigor, fins arribar a Penya Aguda en 2h 54’, el primer cimet a coronar d’aquesta cresta. En tot moment anem observant com els voltors volen per sobre nostre descansant de tant en tant a la vora de la cresta.

A continuació anem baixant una miqueta, sempre per pedra amb bona adherència fins arribar al punt on tornarem a pujar per arribar a la següent fita, el Penya Roja. Aquesta pujadeta és més fàcil que l’anterior, menys exposada i amb menys grimpada que la primera. Tant, que ens sorprèn al arribar que només ens han separat pocs minuts de la Penya Aguda. Coronem el Penya Roja en 3h 15’. A l'esquerra un oasis de pla i a la dreta uns quans metres de caiguda!!!

Estem animats i anem amb ganes al per 3er objectiu d’aquesta cresta, La Roca del Codó. Aquesta ja es complica una mica. Primer perquè baixant de la Penya Roja ja comença a haver-hi una mica més de vegetació i arbres que ens obliga a mirar bé per on volem baixar i quin camí és més evident per poder agafar la cresta de pujada. Ens endinsem durant uns metres dins un bosquet, on sortint de seguida grimpant una mica direcció sempre buscant la carena, per trobar la roca per poder progressar amb facilitat. Però a partir d'aquí s’acaba el camí fàcil i ens haurem de transformar de vegades en senglars per poder avançar. Arribem a la Roca del Codó sobre les 4h. Això si, les vistes que anem tenint de les diferents valls són molt maques i cada vegada podem veure una mica més en detalls certs racons del paisatge que abans no vèiem.

A partir de que sortim de la Roca del Codó i fins arribar al corriol del Pas de Finestres (corriol marcat als mapes) se'ns fa molt feixuc perquè la vegetació és densa inclús seguint la carena, tant és així que la Rosa veu més factible baixar una mica per la vall i anar a buscar amb obliqüitat el corriol, trobant “el millor camí possible”. Quin descans al trobar-lo!! (4h 42’).

A partir del corriol tot va ser més fàcil i ràpid. En 10 minutets arribem a una bassa amb una pista principal. Al poc, passat Finestrell, parem per dinar, ja que els dos ens moríem de gana! Això si 15 minuts perquè encara volíem completar el recorregut amb un parell de cims més. Per pista arribem a la collada de Mont-Roi o d'Espies on seguint una “alambrada” direcció la carena arribem a la vora del tallat i uns metres cap a dreta observen el piló que marca el punt més alt, el Puig Espies (5h 49’). Des de aquí tenim les vistes de la vall de Montanisell i la continuació de la carena partida pel Grau de Pitarell donant pas a la Serra de Sant Joan. Bon lloc per observar el vol dels voltors i amb una magnífica vista.

Desfem el camí recorregut de nou fins al coll i d’aquí seguim la pista fins al desviament cap el Mont-Roi. Abans d’arribar al desviament del cim travessem per territori de vaques i "el ruc". Passem diverses vegades aprop de les vaques amb molta cura i d’un en un, però el que més ens va sobtar va ser l’arribada d’un ruc que en veure'ns va dirigir-se cap a nosaltres a bon ritme baixant del camp. A l’arribar a la pista es fa fixar amb la Rosa i jo aconsegueixo passar per un costat. La Rosa es tira bosc avall intentant allunyar-se del Ruc que la va seguir un bon tros!!!!

Després de l’episodi, arribem al lloc on havíem de deixar la pista per pujar per una carena de vaques fins al cim del Mont-Roi (7h). Continuem la carena fins a retrobar-nos de nou al pas del corretgedor. D’aquí al cotxe ja coneixem el recorregut, primer fins al collet del prats (7h 33’) i després un descens directe fins a on havíem deixat aparcada la furgo (8h 20').