Circular a Kirkjubæjarklaustur - Islàndia

Kirkjubæjarklaustur és una petita població, probablement amb més turistes que habitants, estratègicament situada al sud d'Islàndia. El nom fa referència a un antic convent de monges establertes an aquest indret.

A mitjan segle passat hi van fer una plantació de pícees, concretament de pícees de Sitka, d'origen canadenc, que constitueix un dels pocs boscos existent actualment a l'illa, i entre els quals hi ha els exemplars més alts d'Islàndia.

Sortim, doncs del Klausturhof Guesthouse i ens dirigim al bosquet per pujar a l'altiplà que domina la població, i on trobem l'estany dit "de les monges" (Systravatn) perquè, segons la llegenda, quan s'hi anaven a banyar es va produir un prodigi: va emergir una mà de l'aigua amb una pinta d'or; les més vanitoses van acostar-se a agafar-la... i no se'n va saber mai més res! En honor a aquesta llegenda s'ha dissenyat una cabana de fusta a la riba del llac, la qual, amb la llum del sol adquireix uns reflexos daurats com la pinta del pecat.
Voregem el llac pel costat dels túmuls on, sempre segons la llegenda, hi ha enterrades també dues monges, i anem a buscar un grau per baixar a la carretera 203. Passem el pont u entrem riu amunt fins a la cascada Stjórnarfoss, la cascada amagada del sud d'Islàndia, una cascada petita en alçada, però d'una gran bellesa.
Tornem a remuntar l’altiplà desfent el camí per la canal i acabem d’envoltar l’estany pel mig del prat. Dèiem una granja a l’esquerra i baixem cap al riu Skaftá per una pista ampla. Poc abans d’arribar al nivell del riu, però, ens desviem a la dreta per anar a veure una altra cascada: Rauðarfoss, “la cascada vermella” en un entorn de roques i agulles molt singulars.
Tornem a la pista i ja ens dirigim al punt de partida a Kirkjubæjarklaustur.