Circ d'Engorgs
near Girult, Catalunya (España)
Viewed 10345 times, downloaded 383 times
Trail photos
Itinerary description
De Meranges seguim per la pista enquitranada i passem Girul. Un trencall a l’esquerra indica la Carabassa pel Pla de Matons, pocs metres més enllà, al mig d’un marcat revolt de 180º en surt una altra pista (rètols indicadors per Engorgs). Podem deixar el vehicle aquí que hi ha prou espai. Som al pla de Campllong (1.726 m) amb amplis prats separats per parets de pedra seca.
Waypoints
Pla de Campllong
Comencem a caminar seguint les indicacions vers el refugi d’Engorgs i l’itinerari 101 de Senders de Cerdanya (quadres grocs numerats). Rebutgem un parell de pistes que per l’esquerra van a creuar el riu i continuem per la de més a llevant en direcció nord i suau pujada. Aviat l’abandonem per prendre un corriol a la dreta (rètol) que en la mateixa direcció nord i moderat pendent va endinsant-nos al bosc de Corniols. A mesura que guanyem alçària, el pendent s’accentua. Transitem propers al riu, que baixa encaixonat i salta sovint amb força i brogit. Pel seu marge esquerre, que no deixarem fins que tinguem ja a la vista el refugi. Creuem alguna torrentera que s’escola del Pedradreta. L’aigua envaeix totalment el camí. Després d’una graonada, passat un dels salts del riu, sortim del bosc, el camí es fa planer i la vall s’obre . Evidents rastres d’antics allaus, amb troncs arrossegats fins a l’altre riba. Som a la Pleta d’Engorgs. El camí ha anat prenent direcció a mestral (N.O.). Tornem a enfilar-nos fins abastar la cabana del Tarter.
Cabana del Tarter
Tornem a enfilar-nos fins abastar la cabana del Tarter, en estat tant precari que quasi no ens serviria d’aixopluc. (2.161 m, 1h 15’). Encetem un tram rocallós. Aviat abastem un punt on el riu torna a baixar encaixonat i ens cal salvar un esperó després del qual, ens endinsem de nou a la pineda. Pendent entre moderat i suau. Més endavant ens enfilem fort per abastar un corriol que se’ns ajunta per la dreta: és el GR 11 que, provinent de Malniu, s’adreça a la Portella d’Engorgs.
GR 11
Seguim el GR, sortim definitivament del bosc i desprès d’un replà ja podem albirar la coma amb el refugi al bell mig. Creuem el riu i, entre prats, arribem al Refugi d’Engorgs dedicat a la memòria del geòleg i muntanyenc Joaquim Folch i Girona (2.381 m, 1h 50’).
Refugi J. Folch i Girona
Refugi d’Engorgs dedicat a la memòria del geòleg i muntanyenc Joaquim Folch i Girona (2.381 m, 1h 50’). El GR marxa vers ponent, però nosaltres ho fem vers el nord, tornant a creuar el riu, en direcció a l’evident portella de Meranges que ens queda a gregal (N.E.), entre el Puigpedrós i el Pic d’Engorgs. No ens cal però arribar-hi. Quan ens sembla abandonem aquesta ruta per emprendre frontalment el cim que tenim sobre nostre en direcció entre nord i mestral. Sense camí definit. Els darrers metres ens les havem amb els blocs de granit que coronen el cim oriental dels Pics d’Engorgs (2.818 m, 3h 15’) on diverses fites desafien la llei de la gravetat.
Pic d'Engorgs Oriental
Aquest cordal, com els seus veïns (Fontnegra, Envalira, Tossa Plana, Serra de Sirvent,...) és força abrupte per la seva cara nord contrastant amb les suaus inclinacions de migdia. Bona perspectiva del Puigpedrós, el Roc Colom i el Peiraforca, així com de la Coma de Campcardós. També de la Serra de l’Orri de la Vinyola, amb el cims de Fontfreda i Fontnegra. I dels Pics d’Envalira. Vers ponent el cim occidental i la Tosseta de l’Esquella –més alts- ens la priven. A migdia però s’obre la part alta del circ d’Engorgs amb els estanys majors: els d’Aparellats i el de Minyons. El Llarg però se’ns amaga i no l’albirarem fins que ens enfilem al cim veí. També podem resseguir tot el cordal carener que, en sentit contrari a les busques del rellotge, ens queda per recórrer.
Pic d'Engorgs Occidental
Davallem del cim oriental fins al collet que separa el dos cims. Indicis de corriol que anirem trobant més o menys fressat durant la resta de camí. Fins al Coll de Sant Vicens transitarem sempre propers a la carena decant-nos però pel costat de migdia, evitant la rosta cara nord. I abastem el cim occidental (2.827 m., 3h 45’). Perspectiva similar al seu germà, millor sobre els estanys, menor sobre Campcardós.
Tosseta de l'Esquella
Del cim Occidental dels d'Engorgs, de nou davallem al coll, més ampli que l’anterior. I emprenem la llesca que ens mena a la Tosseta de l’Esquella. Aquest cim s’identifica també en segons quina cartografia com a Calm Colomer. (2.872 m., 4h 10’). Punt més alt del recorregut. Com les altres «tosses» o «tossals» el cimal te forma de peneplà allargassat i en moderat pendent de llevant a ponent, amb la cúspide en aquest cantó. Bona perspectiva dels cims andorrans i pallaresos. S’albira fins al massís de la Maladeta.
Portella d'Engorgs
De la Tosseta de l'Esquella el que segueix és ara un tram pedregós força «entretingut», transitant entre blocs de granit en els que, més d’un cop, ens haurem d’ajudar amb les mans. Davallem al Collet de Sant Vicenç per tornar a enfilar-nos a la carena. Desprès, quan al camí vira a migdia, es fa més planer, herbat i en suau baixada. Podem contemplar la coma d’Engaït i la Vallcivera amb l’estany de l’Illa (el de Montmalús ens resta amagat). I la Muga, la Mugueta, Tossa Plana i la Tosseta. Així fins a la Portella d’Engorgs, barrada encara al pas del caminant per una considerable cornisa. (2.696 m., 4h 55’).
Bony del Manyer Nord
Des de la Portella d'Engorgs tenim a xaloc (S.E.) el Bony del Manyer nord, del que ens en separa una llesca llarga i herbada, de moderat pendent. Ens hi enfilem i abastem el cim (2.808, 5h 15’) curull de blocs de granit, talment posats a propòsit com la cirereta d’un pastís. Seran els darrers que veurem dons entre aquest cim i el seu veí-germà, el cim sud, canvia la composició del terreny i, si fins ara haviem trepitjat granit, a partir d’ara transitarem sobre esquistos, que aquí confereixen al relleu un to vermellós. Al cim podem albirar l’estany de Calm Colomer i el pla de la Farga, de la Vall de la Llosa.
Bony del Manyer Sud
Per accedir al cim sud (2.813 m, 5h 30’)solament ens cal seguir carena, salvar un petit turó i enfilar-nos-hi sense cap dificultat per un corriol cada cop més ben fressat.
Portella del Torer
Des del Bony del Manyer sud reprenem la carena en direcció a garbí, superant diversos turons fins a la Portella del Torer, als peus del cim de la Carabassa que ens serveix de referència (2.654 m., 6h). Baixem pel Clot del Torer, sense camí definit (tan solament indicis de corriol en algun tram) fins a una pista que prenem a mà dreta, seguint-la i deixant-la al cap de poca estona per davallar entremig del bosc fins a una nova pista, ja al Pla de Campllong que, vers migdia i creuant el riu ens deixa al punt de sortida (8h). Desaconsellem retornar pel Clot del Torer. És un tram llarg, amb una baixada sense camí definit i si be no resulta perdedor, si que fa engorrosa la tronada. És molt millor un cop a qualsevol dels dos cims del Bony del Manyer, baixar pel seu llom vers gregal (N.E.) en direcció al camí entre el refugi i els estanys, retronant pel mateix sender de l’anada.
Comments (8)
You can add a comment or review this trail
Aconsellem no retornar pel Clot del Torer. És un tram llarg, amb una baixada sense camí definit i si be no resulta perdedor, si que fa engorrosa la tronada. És molt millor un cop a qualsevol dels dos cims del Bony del Manyer, baixar pel seu llom vers gregal (N.E.) en direcció al camí entre el refugi i els estanys, retronant pel mateix sender de l’anada.
Toni: Intentaré fer la teva ruta aquest Juny. Trobaré Neu? M'emporto cranpons o raquetes?.
Gràcies per tot i reb la meva fecilitació per tants i tant detalls que t'has treballat.
FELICITATS.
Jo vaig fer aquesta ruta a primers de juny i, com pots veure per les imatges, hi havia algunes congestes. No t'enportis les raquetes! El recorregut és totalment per solei i carena. Mira't les temperatures mínimes dels dies anteriors i previstes pel dia de la sortida per si poguessis trobar galç i et calgués agafar els grampons. Però probablement, si trobes congestes, podràs passar-les sense.
Ahir vaig fer aquest itinerari. La variant és que vaig anar directe a la Portella de Meranges i des d'allà vaig crestejar. Hi ha encara força neu. Canviaria la Dificultat Tècnica a 'difícil' en aquestes condicions. El tros més delicat al meu parer és des de la Tosseta de l'Esquella al Collet de Sant Vicenç per l'acumulació de neu a la carena. Cal anar amb compte. Vaig baixar directament des del Bony del Manyer i bé. Moltes gràcies per compartir aquesta ruta!
Gràcies eliesteo pel comentari. Amb neu tot pot canviar molt. El recorregut de retorn és molt carener amb el que generalment estarà ventat i amb poca neu. Si n'hi ha com dius, caldrà parar compte amb les cornises. Ara be, el de pujada sí que és delicat: la Pleta d'Engorgs és zona de recepció d'allaus.
Hola, em podrieu dir si hi ha algun inconvenient per fer la ruta amb gos? Gràcies.
Si has mirat les fotos hauràs vist que anava amb un
Sii ho vaig veure després, gràcies!!