Cirat,Castell,Font del Piojo,Mirador del Salt de la Núvia,Toll Salt de la Núvia,Mirador de la Noguerica,Font Jarica,Toll del Pou

Cirat és un municipi de la Comunitat Valenciana, situat a l'interior de la província de Castelló, a la comarca de l'Alt Millars, que té 206 habitants.

El nucli urbà es troba a quasi 458 metres d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc presidit per la vall del Millars. Compta amb una topografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d'altitud amb una important massa forestal de pinedes i esguitada per nombroses fonts.

Anem amb la descripció de la ruta :

Deixem el nostre cotxe estacionat en un petit aparcament que hi ha just a l'entrada del poble i des d'ací iniciem la nostra ruta.

Per conéixer i veure un poc el poble fem un xicotet tomb per alguns dels seus carrers abans de dirigir-nos cap a la muntanya.

Després de transitar i veure un poc la població ara ja ens dirigim cap als afores per anar a la cerca del sender per on ens endinsarem dins de la muntanya.

Agafem la senda molt bonica i ben senyalitzada, en continu, però suau ascens, al cap d'una curta estona fem la primera parada per veure les ruïnes del Castell de Cirat.

Les característiques del castell de Cirat són les pròpies d'una fortalesa musulmana. Encara s'aprecien restes de la muralla i una torre semicircular. Formava part d'una sèrie de fortificacions que s'estenien al llarg del riu Millars.

Se us ocorre per què? Així podien disposar d'aigua sempre que volgueren, i a més... El riu els servia com a fossat natural! Va estar en ús fins a la fi de les Guerres Carlistes (s. XIX), després de les quals va quedar greument deteriorat. Està declarat com a Bé d'Interés Cultural.

Una vegada hem vist les ruïnes del Castell de Cirat reprenem el nostre camí,així que tornem breument sobre els nostres passos per anar fins a l'encreuament i aquesta vegada agafar el senderol que a poc a poc i en suau descens ens transporta per dins d'una preciosa pineda, després d'una estona aquest senderol ens apropa fins al barranc de la Llosa on fem una breu parada per veure l'anomenada Font del Piojo.

Visitada la font reprenem la marxa per la senderola que ens porta durant una estona vorejant el Barranc de les Salines, on escoltem contínuament la remor de l'aigua, arribat el moment fem una momentània parada per veure les ruïnes d'un antic Mas.

Una vegada vistes les ruïnes d'aquest Mas seguim endavant en direcció cap al Mirador del Salt de la Núvia, el sender acaba convertint-se en una pista forestal. Finalment quan arribem a l'encreuament primerament agafem el camí de l'esquerra per dirigir-nos a veure el mirador i l'anomenat Toll de dalt. Aquest tram de la ruta és d'anada i tornada.

Arribem al Mirador del Salt de la Núvia i les vistes de la cascada són espectacular, a part aquest està condicionat amb taules per poder seure i pegar un mosset gaudint de les vistes. Tot seguit ens n'anem un poc més endavant i agafem un sender que ens porta a la part de dalt del Toll del Salt de la Núvia i visitem l'anomenat Toll de dalt.

Al track de la ruta hi ha una errada perquè primerament no vam veure el sender que agafem a la dreta per anar al Toll de dalt i vam haver de fer marxa enrere, encara que tan sols van ser uns pocs metres.

Bé, visitats aquests dos indrets i com he dit anteriorment ara hem de tornar sobre els nostres passos fins a l'encreuament i una vegada allí en aquesta ocasió agafem la pista forestal de la dreta que és per la qual anirem apropant-nos fins al toll d'aigua del Salt de la Núvia.

Al cap d'una petita estona arribem fins a l'àrea recreativa del Salt de la Núvia on tenim un panell informatiu i taules i bancs per seure, així que aprofitem per a fer una parada més llarga i menjar alguna cosa per recuperar forces.

En acabant i només sortir de la petita àrea recreativa agafem el sender que ens apareix a la nostra esquerra per abandonar la pista forestal i anar fins als peus del preciós Toll del Salt de la Núvia. Aquest toll igual que tots altres amb el mateix nom té una tràgica llegenda que a continuació ús conte :

Durant la II Guerra Carlista, Mariana i José es van trobar una vesprada. Ell, de Morella. Ella, de Pavías. La nit va ser màgica i van prometre tornar-se a trobar acabada la guerra. Però els pares d'ella la volien casar amb un jove de Cirat. Durant el viatge d'ella cap ací, a lloms d'una mula i protegida per infants, el grup va entropessar a les Salinas amb una partida de carlistes entre els quals es trobava el seu estimat José. Va començar un tiroteig i José va morir. La mula, amb Mariana als seus lloms i espantada, es va caure per una gran cascada que, des de llavors, es coneix com el Salt de la Núvia.

Després de gaudir de la bellesa del Toll del Salt de la Núvia de nou hem de fer marxa enrere per tornar una altra vegada sobre els nostres passos fins a arribar novament a l'encreuament on aquesta vegada agafem la pista forestal que tenim  enfront a la part dreta (l'única pista forestal que fins al moment no havíem agafat).

A partir d'aquest moment hem de caminar durant una bona estona per aquesta pista forestal per la qual en continu i prolongat ascens anem agafant altitud. La pista forestal ens transporta per dins d'una densa pineda, on en alguns punts tenim racons i vistes de molta bellesa.

Més tard a la nostra dreta apareix el sender que agafem per anar a veure el Mirador de la Noguerica, aquest tram del recorregut és d'anada i tornada així que després de veure les vistes que ens ofereix aquest indret hem de tornar per on hem vingut, però cal dir clarament que paga la pena anar fins aquest mirador perquè les vistes que ens ofereix són colpidores , com podeu veure a les fotografies del seu waypoint.

En acabar de gaudir de les vistes que ens ofereix aquest mirador comença el camí de tornada fins a la pista forestal. Una vegada estem de nou a la pista i tan sols uns metres més avant trobem la Font Jarica, la fotografiem i seguim cap endavant.

Ara tenim per davant una llarga estona caminant per aquesta pista fins a arribar pràcticament al poble, però almenys en aquesta vegada el que anem és descendint.

Ja al voltant del poble i abans d'entrar dins d'ell torna a aparéixer el Barranc de les Salines i aprofitem per a acostar-nos primerament fins al Toll del Pou Negre on ens donem un bany per llevar-nos la calor de damunt, tot seguit anem a veure i donar-nos una altra capbussada al Toll de la Banyera que està molt del prop de l'anterior toll. Ara si ja toca fer marxa i entrar dins la població recórrer breument alguns dels seus carrers per tornar fins al nostre vehicle on posem el punt final a la nostra ruta de hui, espere que us agrade i si voleu deixeu els vostres comentaris.

Salut i muntanya, fins la pròxima.