CINGLES DE BERTÍ: Riells-Grau Escaletes-Turó Onze Hores-La Trona-St.Pere de Bertí-St.Miquel del Fai

Ruta que ressegueix l'itinerari 25 (Els cingles del Fai), tot fent la variant 1 (Volta sobre els cingles de Bertí), del llibre "Excursions i passejades pel Vallès" d'en Pere Robert (Cossetània Edicions - 2008).

Només hi ha una petita diferència, sobre el recorregut del llibre que és la pujada a la Trona, a la part més alta i septentrional de la ruta. La resta, és idèntica.

És una ruta llarga, força llarga, que ens exigirà un bon estat de forma, especialment en el tram inicial, del grau de les Escaletes, que és on es concentra la major pujada i el major esforç del dia. La resta de ruta, però, és de molt bon fer i caminar.

Permet fer, pràcticament, una integral de tot el massís de Bertí, i les seves cingleres. Les vistes, evidentment, són impressionants, sobre el Vallès Oriental, la Vallroja, la zona del Figaró, encapçalada pel Montseny, Vallderrós i Riells, i evidentment, sobre Sant Miquel del Fai.

La ruta és preciosa, molt més del que pas esperava. Es pot gaudir d'una gran varietat de paisatges, de tipologia de boscos (amb un tram en plena recuperació dels incendis que van assolar la zona l'any 1994), de camins i senders i, malgrat els motoristes que recorren les pistes (i malauradament algun sender), es pot gaudir, en bona part del recorregut, d'una sensació de solitud fantàstica. Masos rònecs, masos en ruïnes, masos abandonats però encara altívols, com el de l'Ullar, mostren la intensa vida que un dia va tenir aquest massís, ara ja pràcticament abandonat.

Les variants poden ser moltes, moltíssimes, tot i que cal estar atents a no embolicar-se entre tants camins i més, tenint en compte que alguns d'ells es troben força abandonats, embardissats i poden ser de molt difícil caminar. En els waypoints trobareu indicacions d'algunes cruïlles de camins que poden resultar interessants, i poden escurçar la ruta, si es vol, com la variant des del Camp del Mill o el camí del Sot de l'Ullar (aquest darrer, però, compte, doncs les ressenyes diuen que és de molt mal fer... algun dia ens hi acostarem a veure si el podem descobrir!).

Així doncs, i tornant a la nostra ruta, aquesta és una excursió amb certa exigència física, però amb molta recompensa visual, històrica i excursionista! Us la recomano de valent!

Sortim de Riells endinsant-nos cap a la Vallderrós i la seva capçalera. Un cop dins la vall, i superats el dipòsit d'aigua i un petit gorg, el camí es fa feixuc. Hi ha trams força embardissats i amb pendent pronunciat, i en dies humits cal anar amb compte amb les relliscades, doncs el grau de les Escaletes té trams de roca molt llisa i polida.

Un cop dins el grau, val la pena arribar-se a la zona del Barbot Negre, una curiosa formació de pedra tosca que forma una petita bauma.

Just al costat del Barbot Negre, cal estar atents a trobar el camí que ens durà més amunt, per entre el torrent de la Llòbrega i el torrent del Traver, fins a coronar la Vallderrós, i a gaudir de les primeres vistes boniques d'aquesta, amb el Paller del Boll i la Plaça de les Bruixes com a grans estendards de la zona de Riells.

Prenem el sender travesser, que ens trobem al capdamunt, cap a la dreta i, ràpidament agafem un altre sender, a la dreta també, a la següent cruïlla, que tot baixant lleugerament ens durà a travessar el torrent del Traver i, finalment, a pujar (amb un pas per una corda, fàcil, com a punt final del grau de les Escaletes). Arribarem, ràpidament al cim del Turó de les Onze Hores.

L'esforç paga la pena. Les vistes des del Turó de les Onze Hores, m'aventuro a dir que són les millors de tot el recorregut. Senzillament espectaculars. No solament sobre la Vallderrós recentment caminada, si no sobre tot el Vallès Oriental i la Vallroja, amb l'espectacular mas de Quintanes, als nostres peus, i les seves quintanes... òbviament!

Ja hem fet el tram més dur i ara la cosa es suavitzarà bastant. Només ens queda un bon feix de quilòmetres per completar però que gaudirem d'allò més.

Trobem una pista que seguirem, fins que en un gir l'abandonarem prenent un senderó que ens durà al tram final del grau del Traver. Val la pena fer-lo, doncs, aquest tram final del grau és un camí teballat i empedrat força interessant, i a més, abans haurem passat per les Baumes del Traver, una zona on s'havien aixoplugat ramats i que ara, és ple d'immenses roques despreses, conferint-li bellesa, espectacularitat i una certa basarda!

Passat el grau del Traver i ja a l'encreuament al costat de Cal Mestret, ens trobem el PR C-33. En aquest punt crec que es podria millorar el recorregut, evitant fer tot un tram de pista si, anant en direcció al grau Mercader miréssim de trobar un sender que els mapes Alpina marquen, que volta per la part de llevant el Puig Giró, arran de cinglera.

Nosaltres però, seguint el recorregut del llibre, prenem la pista que passa per davant de Cal Mestret i volta el Puig Giró per ponent.

Anem a cercar el grau de Montmany, al qual val la pena dedicar-hi una ullada per veure uns darrers revolts bellament empedrats, d'aquest camí de pujada i baixada de la cinglera.

Passem per la Taula de Pedra, un lloc on poder seure i fer un mos, i ràpidament robem el GR 5, que no deixarem ja fins a l'encreuament de Bellavista.

En aquest tram anirem paral·lels a una pista, però us animo a resseguir el sender, el GR 5, doncs malgrat la proximitat d'aquesta pista i del soroll de motos i cotxes que s'hi pot sentir sovint, és un camí preciós, ara sí, arran de cinglera.

No l'abandonem fins a l'alçada de Bellavista on, continuant pel PR C-33 (i diferint del recorregut del llibre), anem a pujar a l'esperó rocós de la Trona. I certament, val la pena, doncs és un momentet i et permet gaudir d'una molt bona panoràmica de les parets llevantines dels cingles de Bertí, a més de completar les vistes sobre la vall de Figaró i el Montseny.

Retornem a Bellavista on seguim amb el PR C-33 en direcció a Sant Pere de Bertí. Abans d'arribar-hi, però, gaudiu de la frondositat de les pinedes que es travessen. El bosc d'aquesta zona és preciós.

Al collet de les Pereres, compte!, el llibre diu prendre la pista de la dreta, però és la de l'esquerra!. Així, ràpidament arribarem al meravellós indret de Sant Pere de Bertí, documentat ja al segle X.

En aquest punt de la ruta sí que val molt la pena fer una bona aturada i gaudir de la solitud, la bellesa i el recolliment del lloc. És un d'aquells indrets que tenen certa màgia, un encant molt especial. Al costat de l'ermita hi ha l'antiga rectoria, convertida ara en segona residència (val a dir, però, que amb bon gust). En certs moments em recorda zones amb un encant especial de l'Alta Garrotxa, com pot ser Talaixà o Mare de Déu de les Agulles, etc.

Descansats de cos i d'esperit, prosseguim el recorregut, ara de nou amb el GR 5 per companyia. Ens endinsem de nou a uns boscos meravellosos, tot anant paral·lels al torrent de Fontguineu.

Arribarem a la zona de l'Ullar, on val molt la pena, desviar-se un moment del camí i arribar a la masia de l'Ullar. És una masia, a dia d'avui, abandonada, però que es mostra encara en tota la seva altivesa i majestuositat. Sens dubte, una de les cases fortes de la zona de Bertí (surt al llibre "Els sots feréstecs" d'en Raimon Casellas), amb un gran passat i, malauradament, amb poc futur, almenys fins a dia d'avui.

Retornem al camí per fer un tram de recorregut que es va cremar l'any 1994. Malgrat això és esperançador veure la recuperació del bosc. El sender, a més, és preciós i ben solitari.

Passarem pel Camp del Mill i ens plantarem a la cinglera abocada a la zona de Vallderrós, la Vall Blanca i Riells. Les vistes panoràmiques i aèries són realment precioses. Aquest tram de camí és d'un bon fer i d'una preciositat fantàstiques.

Seguirem aquest camí, tot guanyant vistes sobre la zona del Fai, fins arribar-nos a Sant Miquel del Fai, on just abans haurem d'atravessar el Rossinyol, torrent que estava ben sec, però que, després d'algun episodi plujós pot baixar ben cabalós i pot fer molt difícil creuar-lo (us ho dic per experiència!).

Des de Sant Miquel (el punt més populós de la ruta, sens dubte), prenem el camí que baixa per les costes de Sant Miquel. Podríem seguir aquest camí fins arribar a Riells de forma còmoda i prou ràpida, però si teniu ganes, encara, d'una mica de brega (segur que sí!), just en un cingle vermell, prenem un camí a l'esquerra, en una cruïlla assenyalada per un pal indicador. Aquest camí ens durà per les costes d'en Batlle, i allargarà la ruta una bona estona, però ens permetrà gauir, de nou, d'unes vistes panoràmiques excel·lents sobre Riells i la seva vall, sobre el Turó de les Onze Hores i el Paller del Boll o la Plaça de les Bruixes (a part d'una major solitud).

Seguirem aquest camí fins arribar a la zona del Paller del Boll, que acabarem pujant. Entre aquest i el Pla de les Bruixes trobarem el sender de baixada que ens acabarà duent, de nou, a Vallderrós, i d'aquí a Riells.