Cims de Montserrat (Cap de Mort, Onze Hores, Sant Jeroni, Albarda Castellana, Miranda de Santa Magdalena, Elefant)

La muntanya màgica de Montserrat regla experiències increíbles.
Aquesta ruta, és una d'aquelles que et fa posar els pels de punta.
Aquesta, ens portarà a 6 dels seus cims, que en ordre, seran el Cap de Mort, el Serrat de les Onze Hores, Sant Jeroni, l'Albarda Castellana, la Miranda de Santa Magdalena i l'Elefant.
Sí, és una ruta durilla, però que val molt la pena, ja que ens permetrà veure la integritat del massís, des de diferents perspectives, cada una amb el seu encant particular.

Per a realitzar-la, deixarem el cotxe a l'aparcament del Monestir de Santa Cecília. Des d'allà, anirem a buscar, enfront, el camí de l'arrel en dirección al Monestir.
Caminant una estoneta, fins als peus del Cavall Bernat per la seva banda esquerre, trobarem un trencall a ma dreta senyalitzat amb una fita, i que aparentment sembla que no ens porti enlloc.
Ens ajudarem una mica amb les mans, sense cap problema, durant escasos 5 minuts, fins arribar al començament de la Canal del Cavall Bernat, que personalment, és de les millors de Montserrat. No és gaire difícil, però te el seu punt aventurer, completament recomanable. Hem de tenir en compte que són aproximadament 200 metres, com a mínim, de corda, que haurem de fer servir per anar pujant, no és necessaria una gran forma física, però sí una mínima. Pareu-vos de tant en tant i gireu el cap, i sobretot, mireu amunt, que les vistes són impresionants.
Un cop sigueu a Dalt, gireu a ma dreta, i contempleu el Cavall Bernat desde la banda que havíeu tingut amagada durant la pujada, darrere vostre, una mica amagat, trobareu un sender, que l'huareu d'anar seguint en dirección a l'ermita de Sant Antoni, aneu-vos fixant, alguna marca o fletxa senyalitzant la dirección trobareu.
No és imprescindible arribar a l'ermita, però sí recomanable (jo no hi vaig anar, ja que ja l'havia visitat anteriorment). Per anar-hi, quant estigueu a la última pujada (ja sabreu a que em refereixo), en comptes d'anar a l'esquerra, haureu de girar a ma dreta, per despres tornar fins aquest punt.
Seguint recte, estareu als peus del primer cim, el Cap de Mort. Aquest cim no és necessari fer-lo, però si interessant, tot i que no tothom hi pot pujar. Entre dues roques, trobareu una corda, que haureu de tibar en força, juntament pujant les cames (una a una roca i l'altre a l'altre), per pujar. Si dubteu gaire, millor no ho feu, que baixar és igualment delicat (no vui espantar a ningú, però tampoc que us feu mal).
Els que pujeu, disfrutareu de increíbles vistes. si us poseu de cara a la corda que acabeu de pujar, enfront el Serrat de les Onze, i girant a mà esquerre, anireu veient tot el recorregut que farem, per ordre.
Bé, despres de contemplar una estona les vistes, baixarem per la mateixa corda, i anirem cap a la banda contraria per la que hem vingut, compte que és un pel inclinat, però res del altre món, seguirem i veurem una filera d'arbres, que haurem de resseguir cap amunt per anar buscar el Serrat de les Onze. Quan arribem a dalt, a mà esquerre, posant una mica les mans, veurem la fita que indica el cim.
Aquí no hi havia pujat mai, i sincerament vaig flipar. Podreu tornar a veure el mateix que hem vist al Cap de Mort, amb l'afegit que veurem més enllà de Montserrat. Si teniu bon dia, veureu els pirineus, la Mola i el Moncau, el Montseny, i fins i tot el Tibidabo.
Resseguirem el camí de pujada, fins al final dels arbres, per baixar tot recte per on passa l'aigua quan n'hi ha.
Seguint el camí que trobarem en front, arrbarem al camí vell.
Seguirem no gaire estona fins a un punt (perdoneu no vaig posar waypoint), on ens inventarem un trencall (fa gràcia però és així), jo no vaig trobar cap senyal.
Pujarem directament per la roca (abans d'unes escales), per anar tot recte amunt en direcció a l'heliport d'El Moro.
Aquí vaig intentar pujar per la paret grimpant (vaig veure una parella a dalt), fins que vaig veure que s'inclinava massa i no me la vaig voler jugar, després vaig parlar amb ells i em van dir que havien pujat per darrere.
Si no us voleu engrescar, seguireu recte fins a l'heliport. Podeu anar fins a la paret de l'aeri (el track hi va). Torneu enrere i en comptes de tornar cap a l'eliport seguiu recte per anar a buscar l'ermita de Sant Jeroni. Abans d'arribar a mà dreta trobareu el principi (o final) de la Canal de Sant Jeroni, que últimament ja no recomano degut a la seva degradació (tot i que el pas de l'escala i alguna corda que hi ha no deixen de fer-la divertida).
Arribats a l'ermita, pujarem per les famoses escales fins al cim de Sant Jeroni, que sent diumenge, semblava més les rambles de Barcelona que no pas el cim d'una muntanya.
No faig ni foto de rigor, (ni m'enrecordo de marcar el waypoint, altre cop), i retorno per les mateixes escales. No les baixem totes, abans de fer lúltim tram trenquem a mà dreta, per anar en direcció a l'Albarda Castellana.
Aquí, sense tanta gent, tot i que n'hi va força, trobo un lloc per parar-me a menjar una estona i a contemplar les vistes, altre cop impressionants.
Vuerem altre cop la ruta que estem fent, però desde l'altre banda. En front es veu perfectament el Serrat de les Onze, el del Patriarca, la zona de les Magdalenes, l'elefant…
també la Miranda dels Ecos, per mi, la joia de Montserrat (teniu el track al perfil).
Desfem el camí i anem a buscar el camí nou, en direcció a les Magdalenes, durant una bona estona.
Passem el mirador, i arribem a un punt o no heu de fer cas al track.
Jo venia amb la idea de pujar la Gorra Frígia, ja que m'havien comentat que es podía pujar, delicadament, sense necessitat d'equipament d'escalada.
Després d'uns quants intents, arriscant més del necessari, vaig desistir, i de baixada fins al camí, em vaig trobar a dos escaladors, que em van comentar que fa uns anys si que hi havia una instal·lació de cordes per poder pujar, però que l'havien tret.
Per tant, "mi gozo en un pozo".
En fi, seguim el camí per anar a buscar les escales de Jacob, i a Dalt, veurem el pal indicador fins a la miranda de Santa Magdalena. Un lloc preciós, que ens deixarà veure la zona d'Agulles i els Frares Encantats, que fins ara no havíem pogut veure bé.
Fem parada técnica, portem un bon trote en aquest punt, i seguim la ruta, per anar a buscar l'últim cim d'avui, el sisè, l'Elefant.
Un cop baixades les escales de Jacob, hem de veure en les immediacions (abans d'una barana), una fita que indica el camí (jo de primeres no la vaig veure i vaig seguir un tros).
Baixarem una estona i seguidament trencarem a la dreta en una cruilla, que ens portarà cap al camí vell altre cop. Passarem per un mirador des d'on podrem veure el Monestir, i seguint, trobarem un trencall, a ma esquerre, cap a l'ermita de Sant Benet. L'anem a veure en un moment, i seguim el camí, passant per una antiga porta.
Seguim, i al següent trencall, amunt a l'esquerre, les cames es queixen, i arribem a l'ermita de Sant Salvador, un tant curiosa. A mà esquerre, pujem pe run camí mig desfet, fins arribar a un "coll". A mà dreta, ens enfilem per la roca, i seguidament tornem a encarar un pel a dreta, i seguim recte, fins arribar a la famosa escletxa de l'Elefant.
Punt bastant incòmode, i dic incòmode perquè realment no té dificultat, simplement és incòmode.
Passada aquesta, arribarem al cim de l'Elefant, que personalment m'encanta.
Aquí, aprofito per estar-m'hi una bona estona i disfrutar del meu entrepà, de les vistes, i de la llibertat d'estar sol en una de les milers d'agulles de Montserrat.
Baixem fins al "coll", i trenquem cap al sentit contrari d'on veniem, aquí trobarem un camí, que ens portaría fins al coll del Cavall Bernat.
A mig camí aproximadament, ens fixem ens dues fites que trobem a mà dreta que ens indiquen l'inici (o final) de la canal Plana.
No és gran cosa, però és prou entretinguda, ja que et fa estar alerta per evitar caigudes al patinar.
Al cap d'una estoneta, arribem de nou al camí de l'arrel, que haurem de resseguir, girant a l'esquerre, fins al cotxe.

En definitiva, una ruta llarga, durilla, però que ens permetrà veure una gran part de Monsterrat desde dins, i que ens farà disfrutar de valent.
Salut!